NAZIS A BARCELONA. Presentació del llibre

El proper 20 de setembre es presenta al MHS el llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), obra  Mireia Capdevila i Candell i Francesc Vilanova i Vila-Abadal.

L'acte comptarà amb la presència dels autors i de les regidores de l’Ajuntament de Sabadell Montserrat Chacon i Rocamora (Cultura) i Miriam Ferràndiz Saus (Drets Civils i Gènere).

El llibre és una publicació de L’Avenç, en una coedició amb la Fundació Carles Pi Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona.

El llibre

Tot i la neutralitat oficial del govern franquista, la Segona Guerra Mundial va tenir un impacte directe i visible sobre el país. Durant prop de cinc anys, Catalunya va rebre nombroses delegacions italianes i alemanyes. L’entusiasme per la nova Europa que proposava l’Alemanya nazi i les promeses de futur que plantejava el règim feixista italià eren els arguments escrits i gràfics que es difonien per tot el país. Nazis a Barcelona recull, d’una manera impactant i abassegadora, aquesta presència dels amics alemanys i italians a les ciutats catalanes, fossin Barcelona, Terrassa, Sabadell o Tarragona. Desfilades, visites de delegacions de les joventuts feixistes i nazis, actes acadèmics a la Universitat de Barcelona, exposicions, etc., són el testimoni que l’Espanya franquista rebia amb els braços oberts aquests amics i aliats.
La recerca en arxius i col·leccions gràfiques arreu del territori, la consulta sistemàtica dels fons hemerogràfics de l’època, les cerques bibliogràfiques ha permès bastir una crònica gràfica dura i sense concessions d’un passat mal amagat i mig ocult, que val la pena de fer sortir a la llum pública.

1941: nazis també a Sabadell

En un sol any la ciutat de Sabadell també va rebre visites de comandaments i caps de delegacions nazis força rellevants, que van ser rebuts atentament i disciplinadament per les autoritats del nou règim. Foren tres visites en total:

- El 21 d’abril de 1941, Hans Thomsen, cap del Partit Nazi a Espanya, acompanyat del Governador Civil de Barcelona, Antonio Correa y Véglison, i de l’alcalde accidental Josep Maria Marcet, entre d’altres, visità diversos indrets de la ciutat, entre els quals la seu de Falange del carrer de Jardí, l’antiga seu del Cercle Republicà Federal.

- El 8 de maig de 1941 Luise Michel, cap de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, conjuntament amb Magda Curet, presidenta de la Sección Femenina de Falange a Sabadell, van encapçalar una desfilada al pati de l’actual Casal Pere Quart, amb l’assistència, també, de les autoritats municipals.

- El 22 d’agost de 1941, el cap nacional de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, Detlev Ehlers, en representació del cap del Partit Nacional-Socialista alemany, feia obsequi a la corporació municipal d’un retrat del Führer Adolf Hitler, també amb la presència de l’alcalde interí Josep Maria Marcet. Igualment, lliurava la insígnia d’honor de les Joventuts Hitlerianes a les sabadellenques Magda Curet i Montserrat Sampere, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

Detlev Ehlers, cap nacional de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, fa lliurament d'un retrat artístic del Führer Adolf Hitler a la corporació municipal. Saló de plens de l'Ajuntament de Sabadell. D'esquerra a dreta: Leopold Rovira, Detlev Ehlers, desconegut, i Josep Maria Marcet, alcalde accidental. Sabadell, 22 d'agost de 1941 (autor desconegut / AHS).

Els autors

Mireia Capdevila i Candell (Barcelona, 1980). Llicenciada en Història Contemporània per la UAB, coordinadora de l'Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer), ha focalitzat la seva
recerca en els anys de la postguerra franquista. Ha estat comissària de l'exposició “Barcelona en
postguerra, 1939-1945” (Castell de Montjuïc, 2014), amb la professora Eulàlia Pérez-Vallverdú, i
coautora del llibre del mateix títol (Editorial Efadós, 2014).

Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962). Professor d'Història Contemporània a la UAB i
director de l'Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer). Especialitzat en l'exili català de
1939 i el primer franquisme a Catalunya, ha publicat nombrosos treballs sobre aquestes matèries.
Amb el llibre Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (Lleonard Muntaner, 2015), va rebre la Menció Especial dels XXXI Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics.