FOTOGRAFIANT L'ABÚS DE PODER: ANTONI CAMPAÑÀ I LA RIUADA DEL 1962. Conferència

Horari: Divendres 14 d'octubre, a les 18'30 h
Lloc: al Casal Pere Quart (Rambla, 69)
Preu: gratuït

Presentaran l’acte:
- Marta Morell Albaladejo, tinenta d’alcaldessa de Feminisme, Benestar animal i Participació
- Carles de la Rosa Matas, regidor de Cultura

Organitza: Ajuntament de Sabadell / Museu d’Història de Sabadell
Amb el suport de: Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya

L’acte serà retransmès en directe pel canal Instagram Live @museuhistoriasabadell

 _______

Enguany fa 60 anys de les riuades de 1962 al Vallès i en altres poblacions catalanes de l’entorn de Barcelona, unes inundacions que van tenir lloc la nit tràgica del 25 al 26 de setembre.

A Sabadell aquestes inundacions foren les més excepcionals que s’han conegut en temps històrics. Tanmateix, el problema fonamental de les conseqüències de la catàstrofe natural s’ha de focalitzar en una realitat social dura, de la qual el règim franquista n’era el principal responsable: les condicions de l’infrahabitatge dels anys 1950 ubicat al llit major i al marges del Ripoll (coves, barraques i cases d’autoconstrucció) i també les implantacions industrials al llit extraordinari del mateix curs fluvial, com per exemple era el cas de les empreses i les grans fàbriques dedicades al sector d’aparells i acabats tèxtils, el ram de l’aigua com era conegut (Joan Castelló Puig, Tintes y Aprestos Casanovas Argelaguet-TAECASA i Grau SA). En aquest paisatge de desídia, incompetència i menysteniment per part de les autoritats, l’aigua va arrasar edificacions, hortes i un munt de vides humanes. A Sabadell hi van morir 32 persones.

La conferència tractarà el tema del desplegament propagandístic franquista un cop passada la catàstrofe i com aquest va ser captat amb contundència estètica i bellesa formal pel fotògraf Antoni Campañà Bandranas (Arbúcies, 15 de març de 1906 – Sant Cugat del Vallès, 28 de juny de 1989).

Visita de Franco a les obres dels nous habitatges del Polígon Espronceda de Sabadell, 19 de juny 1963 (Antoni Campañà Bandranas)

Resum de la conferència

Quan un observa les fotografies de premsa preses a les poblacions afectades per la dramàtica riuada del setembre del 1962 hi veu el patiment i la destrucció sense matisos. Quan les imatges són les de la presència del dictador Francisco Franco a les poblacions afectades aquell any així com el 1963, les del desplegament propagandístic del règim, el que hi troba són precisament aquells matisos perduts al principi. Allà és on el fotògraf Antoni Campañà acosta la seva mirada estètica. En la cruïlla entre l’exhibició del poder d’intimidació i paternalisme del Franquisme i el menyspreu per les pròpies responsabilitats front unes víctimes sotmeses. Amb una aproximació estètica de gran bellesa, la tragèdia de l’abús de poder s’exhibeix amb descomunal potència en les fotografies de Campañà.

Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980)

Doctor en Història i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Autor de més d'una trentena de llibres sobre l'evolució del nacionalisme català al llarg del segle XX-XXI, la II República en àmbits com la política parlamentària així com a la Guerra Civil en aspectes relacionats amb la diplomàcia i la mirada exterior periodística.

Ha publicat, entre d’altres, els llibres següents: La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933) i La irrupció de la dona en el ca¬ta¬la¬nis¬me (1931-1936), tots tres el 2006; La creació del mite Companys. El 6 d’octubre i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo (Editorial Base, 2007); Un catalanófilo de Madrid. Epis¬tolario catalán de Ángel Ossorio y Ga¬llar¬do el 2008 i, en darrer lloc, el 2009, Els di¬pu¬tats catalans a les Corts republicanes (1933-1939) i Cataluña bajo vigilancia. El Consulado ita¬lia¬no y el Fascio de Barcelona (1930-1943). També és coautor, amb Plàcid Garcia-Planas i David Ramos, del llibre La capsa vermella. La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà (2019), i amb Toni Monné Campañá del llibre Antoni Campañà. La guerra infinita (2021). La seva darrera obra porta per títol: Cataluña en la crisis europea. ¿Irlanda española, peón francés o URSS mediterránea? (2021).

Des del 2018 ha iniciat una nova línia de recerca al voltant de la història de la fotografia a través de l'estudi de la figura d'Antoni Campañà. Producte d'ella, juntament amb Plàcid Garcia-Planas i David Ramos és coeditor del llibre, La capsa vermella. La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà (2018, en edicions en català, espanyol i francès); així com codirector del documental del mateix títol i comissari del conjunt d’exposicions que des del 2021 s’han pogut visitar al voltant de l’obra de Campañà i que prosseguiran aquest 2022-2023 en especial amb una gran mostra a Montpeller.

Franco conversa amb els familiars de les víctimes a Rubi, 18 de juny 1963 (Antoni Campañà Bandranas)