#venemsabadell. Itinerari a càrrec de Roger Serra i Llorenç Ugas Dubreuil

En el marc de l'exposició temporal ATLES SABADELL. IMAGINAR, REPRESENTAR, CONSTRUIR LA CIUTAT.

Pau Avellaneda i Riccardo Massari Spiritini han preparat un itinerari al voltant del projecte que presenten a la mostra: Ático muy bien ventilado en Sabadell.

  •  ÁTICO MUY BIEN VENTILADO EN SABADELL, de Roger Serra i Llorenç Ugas Dubreuil. Per Bernat Lladó, comissari de la mostra

Al llarg de la història la cartografia ha servit per fer inventari dels recursos d’un territori. Els mapes colonials, per exemple, recollien els recursos naturals dels països conquerits; els mapes turístics, més recentment, assenyalen els llocs d’interès cultural i ambiental. El projecte Ático muy bien ventilado en Sabadell incideix sobre aquest aspecte dels mapes, però capgirant-ne el sentit. Segueix sent un inventari, és cert; però un inventari de fets insòlits. Recorda una cartografia fantàstica.

Són mapes de l’absurd. Cada una de les imatges que presenta i les seves respectives llegendes («Vendo Palacio en Sabadell», «Hivernacle al costat del riu Ripoll», «Periscopio usado», etc.), desafien el sentit comú. Com és possible vendre un pavelló d’atletisme com si fos un hivernacle, encara que ens assegurin que els tomàquets surten boníssims? El més inquietant, però, és que darrera d’aquest joc irònic s’hi amaga una veritat inquietant: el mercadeig del sòl, la compravenda del qualsevol paisatge, el valor de canvi del patrimoni local. És, per tant, una crítica a les polítiques urbanes dels darrers temps (vegeu, per exemple, les «47 propostes urbanístiques per al Passeig de Sabadell»). Alhora, però, és una manera de qüestionar la naturalesa de l’espai públic i els usos que en fem. Potser la Torre de l’Aigua no és un àtic ben ventilat, però podria ser un mirador obert o una sala d’estudi pública? El Castell de Can Feu ha de seguir sent aquesta presència fantasmagòrica, terrorífica o marginal, o pot esdevenir altrament un espai on hi conflueixin noves formes de relació social o de vida cultural? Per mitjà d’una plataforma ben coneguda per tothom (Wallapop), aquest projecte fa trontollar el significat d’alguns artefactes propis de la ciutat: arquitectures mortes que han esdevingut en alguns casos el símbol d’un govern de la ciutat sense imaginació.

Ara bé, el projecte de Llorenç Ugas Dubreuil i Roger Serra no és tan sols un mapa dels recursos més o menys sorprenents, més o menys extraordinaris, de la nostra ciutat. És innovador en un altre sentit. Si abans estàvem acostumats a observar el món sobre un atles imprès, avui en dia la nostra mirada està mediatitzada pels dispositius mòbils. El nostre coneixement de la ciutat està cada vegada més filtrat, dirigit i organitzat per les pantalles digitals. Un Atles Sabadell que no incorpori el món virtual, que no tingui en compte els nous suports de la informació espacial o les xarxes socials, és un atles incomplet. I aquest projecte ens ho recorda.

  • Sobre  ATLES SABADELL

En els darrers anys hem constatat un creixent interès per les produccions artístiques i culturals que giren al voltant de la cartografia. Sigui en un sentit literal o metafòric, la referència als mapes és ben present en moltes pràctiques i discursos del món de les arts, les lletres i les ciències. En el cas de l'univers artístic, això és encara més evident. Recordem que en les últimes dècades han tingut lloc diverses exposicions que tenien com a eix temàtic la cartografia.

Val a dir, però, que moltes d'aquestes propostes crítiques i artístiques tenen uns referents geogràfics allunyats del nostre context local, com no podia ser d'una altra manera. I és en aquest punt on Atles Sabadell introdueix una nota diferent. Perquè si bé aprofundeix igualment en el debat contemporani sobre l'art i la cartografia, alhora l'insereix en una realitat concreta i particular. Totes les cartografies que conformen Atles Sabadell tenen, doncs, una referència local. Podem dir, per tant, que la mostra té, com a mínim, dues lectures complementàries.

Per una banda, participa en aquesta reflexió global sobre els límits i les possibilitats de les diferents representacions del territori que inaugura l'art del segle XXI.

Per altra banda, Atles Sabadell es llegeix com una topografia local. Els artistes que hi participen coneixen la ciutat. Hi viuen. La seva experiència quotidiana està vinculada a la realitat urbana de Sabadell. Formen part dels debats i les controvèrsies que hi tenen lloc. Ja sigui des del punt de vista professional, cultural o cívic, la seva és una mirada "arrelada". Però també una mirada que fa ús de la comparació, que és un instrument privilegiat de les ciències històriques i antropològiques. Molts dels participants d'Atles Sabadell també han viscut fora de la ciutat. I és en l'anar i venir d'un lloc que podem comparar el que és incomparable. És amb l'anar i venir que la ciutat pot esdevenir estranya, irreconeixible. Sense distància no es pot representar críticament un lloc.

En aquest sentit, el projecte també s'inscriu en el si de tot un moviment artístic que, especialment a partir dels anys noranta del segle passat, ha trobat en la crítica a l'urbanisme o al "fet urbà" la seva raó de ser. Així doncs, Atles Sabadell reuneix dos camps discursius auxiliars. En primer lloc, com hem avançat, el llenguatge cartogràfic com a dispositiu privilegiat per repensar la ciutat i el territori; un llenguatge, val a dir, que l'art enriqueix o amplia amb l'objectiu de posar de relleu les seves contradiccions o limitacions. En segon lloc, la mostra és un espai de crítica urbana. De quina manera la cartografia artística ens pot ajudar a comprendre i percebre la ciutat? És possible, per mitjà del llenguatge cartogràfic, fer emergir nous processos urbans? Quina cartografia podem utilitzar per representar la nostra experiència de la ciutat, una experiència que és sempre multisensorial i no només visual? Pot ser la cartografia un dispositiu que ens ajudi a entendre els mecanismes del poder econòmic i polític de la ciutat? El llenguatge cartogràfic pot ampliar la nostra imaginació urbana i construir escenaris alternatius per a la vida pública? Fins fa ben poc, la cartografia estava de part del poder i d'una representació "objectiva" del món; però què passa quan s'introdueix en el domini de l'expressió subjectiva, la creativitat plàstica i la imaginació poètica? Quines veus, quines mirades o quins fragments de ciutat poden desvelar-se quan el llenguatge cartogràfic no té la funció de reproduir l'ordre establert, la realitat donada per descomptat? És possible fer de la ciutat de Sabadell un atles que reuneixi alguns del mapes que indiquin el lloc on s'han inspirat altres poetes, per exemple; o mapes a on hi apareguin "visions i miracles" per als creients, "malalties i accidents" per als metges o "diners i joies" per als lladres?

Amb Atles Sabadell, doncs, s'ha volgut donar resposta a algunes d'aquestes preguntes, però també formular-ne de noves. Ampliar el coneixement i l'imaginari geogràfic de la ciutat. Identificar nous fenòmens o processos urbans o territorials. Aportar idees o propostes que permetin ampliar o aprofundir en les controvèrsies urbanes. Mostrar maneres alternatives de pensar, representar o intervenir sobre l'espai públic. En resum, destacar el paper de la cartografia com a pràctica artística vinculada al coneixement crític de la ciutat. D'aquí que s'hagi concebut l'Atles com un atles "obert", és a dir, un atles per ser llegit en públic i en veu alta. Per això el propòsit era fer participar el màxim nombre de persones; reunir una multiplicitat de discursos, sabers, disciplines i gèneres al voltant de la ciutat de Sabadell.

Projectes:

  • Jacint Vila i Canals: una mirada d'ahir per al Sabadell de demà, 1855-2018, de Ricard Fernández, dibuixant-creatiu, i Xavi Rodríguez Soriano, arquitecte-urbanista
  • Sismografia de la memòria, d'Oriol Garriga, mestre de mecànica tova i Arnau Berenguer, arquitecte i músic.
  • Cossos entramats, de Montse Mármol, artista visual, Àfrica Manils,Meritxell Balada iCarolina Garcés, ballarines, iBàrbara Camarero, arquitecta.
  • Cartografia banal: verduralisme, sociabilitat i secretisme, d'Enric Saiz, dissenyador industrial i artista plàstic iBernat Franquesa, enginyer tècnic en topografia.
  • Geografies sagrades. Diari de camp, d' Assumpció Oristrell, artista plàstica i Maria del Mar Griera, investigadora i professora en sociologia. 
  • Ático muy bien ventilado en Sabadell, de Llorenç Ugas Dubreuil, artista i Roger Serra, aplicacions mòbils i webs.
  • Final de passadís, de Jesús Led, pintor i Alexandra Segura, filosofa.
  • Mapa de tresors poètics de Sabadell de Maria Romaní, ceramista i artista conceptual i Marcel Ayats, poeta i artista conceptual.
  • Paisatge a manovella, de Riccardo Massari Spiritini, compositor, artista sonor i performer i Pau Avellaneda, geògraf urbanista.
  • Uniforme hermètic, d' Eme Rock, dissenyador gràfic i Roberto Piqueras, exdissenyador de moda i estudiant d'educació social.