LA IMPREMTA SALLENT, DE SABADELL. DIETARI IMPRÈS D'UNA CIUTAT. Visita guiada a l'exposició temporal

Horari: Diumenge, 12 de desembre del 2021, a les 12h
Lloc: Museu d'Art de Sabadell
Preu: Gratuït

 

 

 

La impremta Sallent va ser una de les impremtes catalanes de referència de la primera meitat del segle XX. Fundada per Joan Sallent i Prat, fou, durant gairebé 70 anys, divulgadora i testimoni de moltes de les activitats sabadellenques; ja fossin estrictament personals, professionals, artístiques, comercials o industrials. El Museu d’Art de Sabadell li dedica un estudi i una exposició, abans que el pas del temps i la dispersió d’alguns llegats faci impossible de recuperar aquesta etapa fonamental de la cultura catalana i sabadellenca.

A través de tres generacions de membres de les famílies Sallent i Custodio, als tallers Sallent es van imprimir alguns dels llibres més importants de la literatura catalana contemporània, col·leccions com la Biblioteca Sabadellenca o la mítica La Mirada, i exquisides obres de bibliòfil; però també la papereria i els imprescindibles “llibres ratllats” que registraven tots els moviments de la indústria local; revistes, goigs, fulletons comercials, calendaris, invitacions, recordatoris i fins i tot paper moneda.

L’excel·lència professional de la impremta Sallent, embellida amb il·lustracions i gravats d’artistes locals com Antoni Vila Arrufat, Joan Vilacasas, i molt especialment Ricard Marlet, estampa els diferents batecs d’una ciutat en un període d’eclosió i expansió inèdits, a través d’un ampli ventall d’activitats: des de la solemnitat institucional de l’ajuntament o del Gremi de Fabricants, fins a les aficions dels habitants, com l’excursionisme, el teatre o el ball, tot passant per la creativitat plàstica i literària.

Aquesta exposició està estructurada, d’una manera sovint permeable, a l’entorn d’una sèrie de propostes temàtiques, que són:

  • Una vida d’impremta.

La producció d’impresos commemoratius era una tasca freqüent als obradors de Sallent. Força biografies sabadellenques podrien ser resumides, exclusivament, mitjançant aquests recordatoris de bateig, comunió, noces i òbit.

  • Els avatars de la impremta Sallent

No hi ha cap document que testimoniï el primer establiment de la impremta Sallent, ni la seva desaparició. Possiblement, va néixer com a taller l’any 1908, i va deixar de treballar l’any 1977. A través de rebuts, cartes i boixos podem descobrir com anà evolucionant, amb el temps, la imatge de l’empresa i la seva naturalesa administrativa: el 1918 es constitueix la societat Joan Sallent i Cia., el 1921, Josep Custodio rep poders com a soci, i el 1933, adquireix la totalitat de l’empresa, que passa a dir-se Joan Sallent Sucr. El fundador, jubilat la tardor del 1933, morirà tres anys després.

  • Papereria industrial i comercial

Durant més d’un segle, Sabadell ha estat el principal centre tèxtil llaner de la Península. A més a més, també ha acollit una important indústria metal·lúrgica i un puixant sector de serveis.

Tota aquesta activitat empresarial, en plena segona onada de la revolució industrial, necessitava subministraments impresos en forma de llibres ratllats –per a dur a terme inventaris i comptabilitats–, llibres per a mostraris i, molt especialment, una àmplia gamma de productes de papereria que palesessin la rellevància, la seriositat i el bon gust de cada empresa: paper de carta amb capçalera, logotips i tipografies, targetes de viatjants, fulletons promocionals, etiquetes per a enviaments, etc.

D’altra banda, els comerços de Sabadell també tenien molta cura en encarregar fulletons i targetes d’acurat nivell gràfic, sovint dissenyats per artistes locals.

  • El temps imprès

Sorprenentment, un dels productes més acurats, emblemàtics i persistents de la impremta Sallent es regalava. I és que un calendari és un anunci que dura 365 dies.

Cada Nadal, a partir de la dècada del 1920, la impremta obsequiava els millors clients amb un calendari que feia ostentació de les dots tècniques i artístiques dels obradors de la impremta Sallent. La majoria són dissenyats per Ricard Marlet, però també hi van col·laborar Joan Martí, Antoni Vila Arrufat i Joan Vilacasas. I el tema principal, per descomptat, és el flux del temps, a través de les estacions i de les diverses activitats que s’hi duen a terme.

No ha estat possible d’aconseguir per a l’exposició tots els calendaris que va produir la impremta Sallent: tot i el seu extraordinari virtuosisme gràfic, parlem d’un producte efímer que, una vegada acabat l’any, no tenia gaire sentit conservar.

  • La Biblioteca Sabadellenca

La Biblioteca Sabadellenca (1925-1936) és una iniciativa d’un grup d’intel·lectuals locals, en resposta a la repressió cultural de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

El projecte, sota el paraigua de la Lliga Regionalista de Sabadell, fou dirigit pel periodista i escriptor Joan Costa i Deu, i arribà a publicar trenta-cinc volums, tres dels quals sense numerar. Tots en català, és clar.

Catalanista i catòlica, un terç dels títols publicats a la Biblioteca Sabadellenca estan escrits per capellans, com Camil Geis, Joan Ugas o Josep Cardona. Els principals temes són la poesia, la història local i la religió. També hi publicaren l’escriptor i poeta Manuel Ribot, la poetessa Agnès Armengol, el poeta Joaquim Folguera, el crític Joan Matas o el llibreter Joan Sallarès, entre d’altres.

A l’empara de la Biblioteca Sabadellenca, el 1927 es va començar a publicar la sèrie “Els Nostres Goigs”. Fins a l’any 1935 n’aparegueren 24, d’autors tan diversos com Antoni Bosch i Cardellach (pòstum), Agnès Armengol, Mossèn Camil Geis, Francesc de Xavier Sallarès o Joan Oliver. Amb il·lustracions de diversos artistes, el més freqüent dels quals és Ricard Marlet.

  • Les edicions La Mirada

Les edicions de La Mirada són la iniciativa editorial sabadellenca més coneguda arreu de Catalunya. Es tracta d’una resposta a les envestides de la dictadura de Primo de Rivera contra la llengua i la cultura catalanes.

Van veure la llum en un mític berenar-sopar, el setembre del 1924, al Marquet de les Roques, una masia modernista prop de Sant Llorenç Savall, propietat de la família Oliver. A la trobada, tres joves membres de la Colla de Sabadell –Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols– van rebre l’estímul moral i intel·lectual de tres veterans –Josep Carner, Guerau de Liost i Carles Riba– per abordar una iniciativa materialment modesta però culturalment ambiciosa. La majoria dels llibres de La Mirada estaven relligats en tela, a l’anglesa, i hi havia tiratges numerats en paper japonès, holandès i de fil, destinats als patrocinadors. La maqueta i el logotip havien estat dissenyats per Ricard Marlet. I les tipografies, pulcrament escollides als obradors de Joan Sallent.

Entre 1925 i 1935, La Mirada va editar 18 volums. Apart d’Oliver i Trabal, hi van publicar els fundadors Carner, Guerau de Liost i Carles Riba, i autors del prestigi de Josep Pla, Agustí Esclassans, Antoni Rovira i Virgili, Feliu Elias, Cèsar August Jordana o Josep M. de Sagarra.

El 1935, dispersada ja la Colla de Sabadell, Oliver i Trabal van oferir la col·lecció a Edicions Proa.

La Mirada va publicar, també, tres fulls volants de temàtica diversa: la Llegenda del pirata que esdevingué ermità (d’Armand Obiols), la Cançoneta de l’ascensor (de Guerau de Liost) i Record del mes de Maria.

  • Xavier Sallent, dissenyador gràfic

Quan tot just Xavier Sallent Custodio (Sabadell, 1933-2001) havia fet vint anys, començà a signar tots els seus dissenys per a la impremta familiar. Era net del fundador, Joan Sallent, i de l’aleshores propietari, Josep Custodio, però tenia esperit emprenedor i veia que no podria progressar a l’empresa familiar.

Els seus primers dissenys són acolorits i desenfadats, en contrast amb la grisor i les estretors econòmiques de l’època, i la seva obra es pot considerar pionera del modern grafisme català.

El 1956 decideix d’adquirir una màquina de relleu i demana a l’avi Custodio d’instal·lar-la a l’obrador familiar. En obtenir una negativa, decideix de tirar endavant tot sol, i instal·la la màquina al carrer del Vallès. Allí els retratà –ell i màquina–, cofois, l’amic Francesc Esteve.

El 1961, en morir el seu pare, Eugeni Sallent, s’independitza i funda, amb el seu germà Joan, l’empresa Sallent Hermanos. El 1967, fundaran Educa Sallent, dedicada als jocs i als trencaclosques. I la resta ja és història.

  • El tèxtil i la indústria sabadellenca

El lideratge de Sabadell com a principal centre tèxtil llaner de la Península origina dos tipus de publicacions temàtiques: els manuals tècnics sobre diversos aspectes de la indústria, imprescindibles en la formació de treballadors altament qualificats; i directoris destinats a la promoció i a l’exportació, emparats pel Gremi de Fabricants, la Cambra de Comerç o d’altres associacions sectorials. A més a més, la indústria metal·lúrgica especialitzada en la fabricació de maquinària, també edita fulletons estèticament molt acurats. La implicació dels millors artistes sabadellencs en el disseny d’aquests productes és palesa.

  • Art

Sabadell és una ciutat intensa pel que fa a l’art. Durant la segona i tercera dècades del segle passat, va irrompre una extraordinària generació d’artistes, plasmada gairebé en directe a l’assaig de Joan Matas La jove pintura local (1927): Jaume Bassa, Rafael Duran Camps, Antoni Vila Arrufat, Joan Vila Puig, Màrius Vilatobà i Josep Vives Bracons. Diversos assajos també reflecteixen la influència dels mestres Vila Cinca i Gimeno.

Alhora, les dues edicions de l’Almanac de les Arts (1924 i 1925) despleguen sobre el paper l’alt nivell cultural i artístic dels nous creadors sabadellencs. El jove gravador Ricard Marlet comença a brillar-hi amb llum pròpia.

Fulletons acuradament editats ens delaten la hiperactivitat artística a la ciutat, ja sigui a la veterana Acadèmia de Belles Arts, a la seva trencadora Sala de Arte Actual, impulsada per Alfons Borrell i Joaquim Montserrat, o a la sala d’actes de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, on el gener del 1960 tingué lloc la primera exposició dedicada a Picasso des de la guerra civil.

  • Poesia i narrativa

En una nota inèdita on rememora els seus avantpassats, Xavier Sallent recordava que “l’avi Joan era el primer a engrescar per la publicació d’un llibre, donant ‘facilitats de pagament’ especialment si eren d’autors locals, d’art, poesia, etc., lo que el mantenia permanentment endeutat fins les celles”.

La majoria dels volums de poesia impresos als obradors de Joan Sallent són autoedicions d’autors sabadellencs, o de residents a la ciutat per raons professionals –com el valencià Duran Tortajada o el sallentí Miquel Poal i Aregall, ambdós directors del Diari de Sabadell–.

També hi ha obres impreses en condicions poc ortodoxes, com El fantasma de Canterville. Cuento panteo-idealista, d’Oscar Wilde, traduït per José Donday i il·lustrat per Alfons Vila i Franquesa “Shum”. Ambdós van dur a terme la seva tasca mentre eren presos al penal del Dueso, a Santoña (Cantàbria): el primer, per atracament i el segon per l’intent d’assassinat del general Martínez Anido.

  • Revistes

A la Impremta Sallent es van arribar a tirar més de vint-i-cinc capçaleres de distinta temàtica, periodicitat i durada. Algunes de les revistes van néixer a l’obrador, d’altres foren heretades o senzillament hi foren de pas. Així, la polèmica Fulla Salau (1916), de la Colla de Sabadell, o els ninots satírico-polítics de La Viuda (1915), tenen una estreta relació amb la impremta Sallent. I publicacions com Garba (1920-1923), dedicada a les tradicions populars catalanes, o Teatralia (1915-1927) van canviant d’impressor segons les circumstàncies.

Les revistes impreses a can Sallent abasten un ventall tan ampli com l’art i la literatura, la teosofia, la sàtira política, el sindicalisme, el ganxet, l’excursionisme, la bibliofília o la pedagogia.

  • Ensenyament

Sabadell ha patit, històricament, un dèficit d’institucions públiques d’ensenyament.

El curs 1902-1903, després de diverses iniciatives fracassades, engega l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Es tracta d’una iniciativa conjunta del Gremi de Fabricants i l’Acadèmica de Belles Arts, amb el patrocini de l’Ajuntament i de la Caixa d’Estalvis local. És el fruit de la presa de consciència, per part de la burgesia sabadellenca, de la necessitat de proporcionar formació tècnica i professional als seus treballadors. I és que la formació professional era imprescindible en una etapa de ràpids canvis tecnològics.

Al Sabadell dels anys 1920, amb 26.000 habitants, hi havia tan sols dues escoles públiques (per 32 de privades). Fins a la fundació de l’Institut Obrer de Segon Ensenyament, el 1937, només es podien realitzar estudis secundaris als Escolapis.

El primer ajuntament republicà encarregà un informe a la comissió cultural: El problema de l’ensenyança primària a Sabadell (1931), que mostra un panorama desolador.

Els butlletins escolars impresos per Sallent, amb motiu d’inauguracions de curs, aniversaris i d’altres esdeveniments pedagògics, són una radiografia del progrés de l’ensenyament a Sabadell.

  • Excursionisme

Joan Sallent i Prat, el fundador de la impremta, era un gran excursionista. Va enviudar molt aviat, i com la feina a l’obrador no li permetia dedicar gaire temps als fills, destinava tots els dissabtes a endur-se’ls d’excursió. El fill del Joan, l’Eugeni, també fou, d’adult, un notable excursionista.

Fruit d’aquesta passió és el llibre Del Tibidabo a Andorra a peu, en vuit jornades (1927), amb textos i fotografies de Joan Sallent, però que no va voler signar per modèstia. Està editat per dues associacions, el Centre Excursionista del Vallès i el Centre Excursionista Sabadell, que aleshores publicaven conjuntament el butlletí Nostra comarca.

Entre el 1907 i el 1937, es crearen a Sabadell una trentena de grups excursionistes. Aquesta activitat donava sortida, d’una forma molt assequible, a la gestió del creixent lleure popular. A més a més, constituïa una saludable forma d’activisme, bàsicament catalanista.

  • Música

Sabadell ha demostrat, aquest darrer segle, ser una de les ciutats més melòmanes de Catalunya. Les publicacions musicals impreses als obradors de Sallent són, principalment, de dues menes: reculls de cançons i tradicions populars (nadales, caramelles, etc.), i assajos a l’entorn de la música antiga i clàssica. També es van imprimir nombrosos programes de concerts, amb il·lustracions de Ricard Marlet.

  • Institucions municipals

L’Ajuntament de Sabadell, com la majoria dels de les principals ciutats del país, és un potent editor. Alterna els encàrrecs entre les diverses impremtes de la ciutat.

D’una banda, edita els programes i cartells de la Festa Major, tal vegada la seva publicació més compartida per la ciutadania; de l’altra, pressupostos, ordenances, reglaments i memòries oficials.

  • La Caixa d’Estalvis de Sabadell

La Caixa d’Estalvis de Sabadell, que inicià les seves activitats l’any 1859, va ser un actor important en la cultura local. La seva biblioteca, inaugurada el 1928 amb 6.000 volums, fou la primera de caràcter públic de la ciutat. També acollí nombroses conferències i exposicions, que sovint eren anunciades en fulletons, i fins i tot impreses en forma d’opuscle o de llibre a la impremta Sallent.

A la dècada del 1950, el jove Xavier Sallent va dissenyar diverses memòries econòmiques de la Caixa de Sabadell i de la seva biblioteca, amb prou mestratge com per fer atractives gràfiques i estadístiques que, d’altra banda, serien insulses i anodines per al lector profà.

  • Parròquies i santuaris

Sabadell té una especial devoció per la seva patrona, la Mare de Déu de la Salut. El santuari, del 1882, fou incendiat durant la guerra civil, i reconstruït posteriorment. A l’entorn del centenari de la troballa de la Verge (1652) es van dur a terme nombroses publicacions.

D’altra banda, com la ciutat va créixer a gran velocitat a causa d’una alta demanda laboral que va originar importants onades immigratòries, entre finals de la dècada del 1950 i principis de la del 1960, es van construir dues noves esglésies, d’estil neoromànic: Sant Salvador (1955) i Sant Oleguer. Ambdues amb capitells de l’escultor Camil Fàbregas.

  • Associacionisme civil

Sabadell va arribar a tenir una forta societat civil. I aquesta societat s’afirmava i es reconeixia mitjançant actes socials i culturals –balls, conferències, etc.– que s’anunciaven mitjançant impresos exquisidament dissenyats als obradors dels Sallent.

Associacions com la Joventut d’Acció Catalana Republicana, el Centre de Dependents del Comerç i la Indústria, l’elitista Cercle Sabadellès, el totpoderós Gremi de Fabricants, agrupacions culturals com la Fundació Bosch i Cardellach o l’Institut Sallarès i Pla, el Centre Industrial, o el Club Natació Sabadell, van recórrer a la impremta Sallent a l’hora de fer públiques les seves convocatòries i activitats.

  • Estampes sabadellenques

Si calgués explicar a futures generacions com era el Sabadell de la primera meitat del segle XX, tan sols amb llibres de la Impremta Sallent, aquests títols haurien de ser-hi.

El Sabadell que ens expliquen ha desaparegut i cap campanya arqueològica el pot recuperar. Sobreviu entre aquestes pàgines.

  • Autors persistents

Hi ha una sèrie d’autors nascuts o estretament vinculats a Sabadell que, per molt diverses raons, encapçala el nombre de títols sorgits de la impremta Sallent. Es tracta del poeta Joan Arús (1891-1982), el poeta i sacerdot Josep Cardona i Agut, l’arxiver, advocat, historiador i filòsof Miquel Carreras i Costajussà (1905-1938), el paleontòleg Miquel Crusafont (1910-1983), el sacerdot, músic i poeta Camil Geis (1902-1986), el rector i arxiver Ernest Mateu i Vidal (1903-1977), i el llibreter, editor i escriptor Joan Sallarès i Castells (1893-1971).

  • Encàrrecs editorials

Barcelona ha estat –i encara és– un bastió europeu i llatinoamericà de la indústria editorial. La majoria dels encàrrecs rebuts a la impremta Sallent per part d’editorials barcelonines, però, fou de títols en català i de temàtica estrictament catalana.

El principal client editorial de la impremta fou l’editorial Barcino, fundada el 1924 per Josep M. de Casacuberta i Roger com a eina d’activisme cultural enfront de la dictadura de Primo de Rivera. Als obradors de Sallent s’hi van publicar pràcticament la totalitat dels títols de les col·leccions Sant Jordi, Enciclopèdia “Catalunya” i la Col·lecció Popular Barcino.

La Biblioteca Catalana d’Autors Independents (1933-1937) és una altra iniciativa d’activisme cultural nacionalista. Fundada per l’advocat empordanès i col·leccionista d’art Eusebi Isern i Dalmau, treballava en exclusiva amb la impremta Sallent.

Anselm Domènech, oncle del pintor Salvador Dalí, era client assidu dels Sallent. Un altre hereu d’editors-llibreters adscrit a la impremta Sallent fou Antoni López Llausàs, el qual fundà –tot fent-li la competència al seu pare– la llibreria Catalònia el 1924.

  • La guerra civil

La guerra civil espanyola esclata amb la insurrecció militar del 1936, però no acaba amb la victòria falangista de 1939, es perllonga en el temps mentre el bàndol guanyador no deixa de reprimir i d’afusellar tothom qui considera una amenaça per al règim. Per això, els llibres acollits en aquesta secció van més enllà del 39.

Durant la guerra, la impremta Sallent va rebre nombrosos encàrrecs editorials de la Generalitat de Catalunya, del seu Comissariat de Propaganda, de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Residència d’Estudiants. També –amb dissenys de Ricard Marlet– va imprimir paper moneda local.

Una vegada instaurat el nou règim, antigues editorials barceloneses com l’Apolo, acolliran col·leccions d’autors exclusivament feixistes vinculats a Catalunya, com Azor, dirigida per Félix Ros.

El luxós Franco en Sabadell (1942), d’Ernest Mateu Vidal, crònica de la visita del dictador a la nostra ciutat, és el millor exemple per a explicar la “nova normalitat” del país.

  • Bibliofília de postguerra

La dècada del 1940 és una època gris i econòmicament deprimida, però, en contrast, assisteix a l’esclat de les edicions de bibliòfil. Es tracta de productes cars, generalment comercialitzats a domicili per corredors. De vegades, servien per a ennoblir culturalment gent enriquida sobtadament a través de l’estraperlo, d’altres dissimulaven un catalanisme que reivindicava antigues glòries medievals, com Leyendas de Poblet (1945) o Don Jaime I el Conquistador (1947), ambdós escrits per Manuel de Montoliu per a l’editorial Orbis.

L’associació de Bibliòfils de Barcelona, en aquest context, és cabdal: impulsa, entre d’altres publicacions, una important edició de La Divina Comèdia (1947), del Dant, amb traducció de Josep Maria de Sagarra i caplletres gravades al boix per Ricard Marlet.

Editorials com Hora publiquen tiratges limitats d’autors clàssics de la literatura espanyola, com Cervantes o Calderón de la Barca, il·lustrats amb gravats d’autors de prestigi.

La impremta Sallent és responsable, també, d’una nova edició d’Àncores i estrelles (1949), de Josep Maria de Sagarra, amb boixos d’Enric Cristòfol Ricart; i dels volums religiosos Millenariae Voces i Sempiternae Voces (1948), amb gravats de Ramon de Capmany.

 

CRÈDITS:

 

Exposició produïda i coordinada pel Museu d’Art de Sabadell. Ajuntament de Sabadell

Comissariat: Ricard Mas

Disseny i gràfica: L’estudi de la Mirada

Muntatge: Palosanto

Assegurances: AON Gil y Carvajal

Agraïments

- Arxiu Històric de Sabadell

- Centre d’Estudis de Castellar del Vallès – Arxiu d’Història

- Fundació 1859 Caixa Sabadell

- Fundació Bosch i Cardellach

- Josep M. Benaul Berenguer (in memoriam)

- Plàcid Garcia-Planas

- Rosa Maria Garriga

- Montserrat Llonch

- Anneliese Mücke-Garcia

- Museu d’Història de Sabadell

- Esteve Renom

- Salut Renom

- Esteve Renom i Pulit (in memoriam)

- Arnau Sallent

- Tona Sallent

- Noemí Sanz

- Antoni Seguí

- Roser Trallero

- Max Sallent

- i a tots els descendents de Joan Sallent Prat i Josep Custodio Serra.