MUSEUS MUNICIPALS

Dijous, 27 de novembre, a les 10h.

A càrrec del seu autor

El residu artístic. Utilització i significació en el procés creatiu és el títol de la tesi doctoral feta per  Gerard Torres Sanmartí i dirigida per Marta Negre Buso i Massimo Cova, en el marc del programa de Doctorat d’ Estudis Avançats en Produccions de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Va ser presentada el mes de maig passat davant d’un tribunal presidit per la historiadora de l’art sabadellenca Pepa Balsach, i qualificada de cum laude , on es va valorar, entre d’altres aspectes, el format de l’edició presentada, entès com un  llibre d’artista que trencava amb els paràmetres de l’àmbit acadèmic, tan impermeable als sabers experimentals. L’edició va generar molt interès al tribunal ja que mantenia  el format de document de tesi, útil com a document de consulta, però també és convertia en una obra d’art, aconseguint així un híbrid estrany. 

La tesi investiga els residus generats durant els processos de creació artística, considerant-los com l’objecte central d’estudi. Basada en l’experiència de la pràctica artística, la recerca explora la capacitat de reutilització que els artistes fan dels materials o elements sobrants que es produeixen en disciplines com la pintura, l’escultura, la fotografia o l’art digital, bé sigui reincorporant-los en el mateix procés creatiu. En aquest sentit, es proposa el concepte de residu artístic i s’analitzen les seves utilitats, tipologies i significats en l’àmbit de les arts visuals i en una part del context de l’art con temporani de l’última dècada.

Si bé generalment el residu artístic es pot produir involuntàriament, també sembla que alguns artistes el provoquin, i es crea així el fenomen del que anomeno residualitat: un conjunt d’operacions que relaciona el seu origen amb la seva utilitat en el camp de l’art. En la investigació s’estableixen connexions entre diferents idees provinents de la teoria de l’art i el camp del pensament filosòfic, proposant possibles connotacions que transcendeixin la materialitat de l’objecte d’estudi. Aquestes reflexions permeten conceptualitzar la imperfecció, l’error, l’accident, el rebuig, el descart, l’empremta i l’excedent del procés creatiu com un residu del procés creatiu, el qual, de vegades, es manifesta com un element present en el resultat final de l’obra. Finalment, la tesi inclou una recerca historiogràfica que abasta des de les avantguardes del segle xx fins a l’entrada de la postmodernitat, amb l’objectiu de veure l’evolució i incidència del residu artístic en la creació contemporània. A més, també es presenta un breu estudi sobre la brossa i la deixalla en l’actualitat, abordant la seva problemàtica mediambiental des de la perspectiva de la investigació artística contemporània. No obstant, cal subratllar que aquesta tesi no se centra en la branca del reciclatge artístic, sinó que es proposa explorar les possibles relacions entre el residu artístic i aquestes qüestions, mantenint un enfocament diferent en el seu tractament i anàlisi.

El llibre d’artista consta de cinc capítols, on es fa un estudi filosòfic, un de historiogràfic (des de principis del s. XX fins l’actualitat), una anàlisi dels sistemes de producció i consum de les mercaderies actuals i un sobre la formulació de la teoria estètica a partir de l’anàlisi d’artistes nacionals, l’últim capítol és la part pràctica de la tesi on es presenten tres projectes, un d’ells és el projecte "Espacio sustrato”, presentat per l’artista al Museu d’Art l’any 2023, i que va ser premiat per la Fundació Guasch Coranty, que des de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona es dedica a estimular i promocionar la creació i la investigació artística entre els estudiants. 

El llibre s’ha editat amb un paper produït amb els residus generats durant la investigació: apunts, flyers d’exposicions visitades, entrades de biblioteca, documents de la Universitat, llibres consultats, articles impresos però també dibuixos i teles que ja no es volien, paletes de paper amb pintura i draps per netejar els papers, d’aquí que el paper tingui punts de color, traces i fragments o evidències dels documents. Diguem que les reflexions i l’estudi de la matèria va generar un element productiu (que paradoxalment és el seu residu), que ha servit per materialitzar la pròpia informació. El paper reciclat es va fer al Museu Molí Paperer de Capellades i el disseny i la maquetació ha anat  a càrrec de la Bibliogràfica.

• Sobre Gerard Torres.

Creador nascut a Sabadell, és llicenciat i graduat en el Màster de Producció i Investigació Artística de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, recentment nomenat doctor d'Estudis avançats en produccions artístiques. Dirigeix i produeix el programa de ràdio "El Cub Blanc" a Ràdio Sabadell 94.6fm, compaginant la seva pràctica artística amb la direcció artística de a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada.

El seu treball s'emmarca en la pintura no com a medi, sinó que es sustenta a partir del concepte d’espai substrat que l’escriptor Agustín Fernández Mallo desenvolupa al seu llibre, Teoria general de la basura (2018). Aquest plantejament d’un espai on tot es sustenta, d’un lloc fèrtil on tot creix, és el que en Gerard estableix per a si mateix i des d’on crea mitjançant residus artístics. L’interès per treballar amb elements residuals sorgits de la seva pròpia producció artística li permet construir nous paisatges que enllacen amb l’estètica d’allò residual i alhora li permeten formar part d’un panorama artístic contemporani que ofereix noves estratègies i pràctiques de representació.