Museu d'Art

Descobreix la col·lecció

Àrea de jocs

JUGAR PER APRENDE

 

 

 

La col.lecció. Obres i galeries d'imatges

Llegeix més...

Exposicions temporals

 

Activitats escoles i grups

Les col·leccions del Museu d’Art, l’exposició permanent, les exposicions temporals, la casa  fàbrica Turull i la pròpia ciutat són una font immensa de recursos materials i temàtics, i han d’entendres com la base, el punt de partida,  de tota l’oferta d’activitats que conforma el servei didàctic del MAS.

El MAS ofereix als grups escolars i d’altres tipus de grups un seguit d’activitats per a tots els nivells educatius i/ o edats que desenvolupen i complementen el currículum, que persegueixen objectius diversos, bàsicament centrats en la divulgació dels continguts històrics i artístics propis del museu, però també en el contacte directe i la contemplació de les obres artístiques.

Les activitats del MAS utilitzen els recursos actuals, més dinàmics i participatius per a la difusió del patrimoni, com el joc, el teatre o els contes.

La tipologia d’activitats que ofereix el MAS són: visita guiada, visita dinamitzada, taller i itinerari.

 

Recerca

El Museu d’Art de Sabadell treballa per:

  • Impulsar i  portar a terme la recerca al voltant dels fons, siguin les col·leccions, els elements o temes generals d’art d’interès local.
  • Dinamitzar, promoure i coordinar els comissariats externs, entenent-los com a projectes de recerca per ells mateixos, que poden provocar exposicions, publicacions i activitats diverses. 
  • Promoure i coordinar les col·laboracions amb d’altres entitats locals o nacionals, per a l’estudi de projectes d’interès.
  • Col·laborar en projectes de recerca portats a terme per d’altres particulars o entitats.
  • Coordinar el programa de formació d’estudiants i pràctiques acadèmiques.
  • Seguir col·laborant en la promoció dels estudis i l’elaboració de propostes tècniques en relació al desenvolupament d’altres projectes de departaments municipals  que impliquin l’assessorament tècnic del MAS per a treballar específicament els aspectes d’història de l’art,  així destaquem els departament de Turisme, l’Oficina de Patrimoni , Educació, i  més específicament, amb  l’Estruch, centre de promoció de creació contemporània.

 

Informació pràctica

On som?

Museu d’Art de Sabadell. Casa fàbrica Turull

Carrer del Doctor Puig, 16. 08202 Sabadell
Telf.: 93 725 77 47
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

Com arribar-hi?

Transports públics:

Mapa

Horari

  • De dimarts a dissabte de 5 a 8h.
  • Diumenges i festius d’11 a 2h.
  • Dilluns tancat
  • Festes anuals: 1 i 6 de gener, divendres sant, 1 de maig,  25 i 26 de desembre.
  • A l’agost horari especial d’estiu: dijous, divendres i dissabte de 5 a 8h. Diumenge d'11 a 2h.

Preu

Entrada gratuïta

Contactar

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Voleu rebre informació?

Inscriviu-vos AQUÍ i cliqueu les caselles que són del vostre interès.

 

Serveis

Biblioteca
Centre de Documentació
Consultes de les col·leccions
Préstecs i reproduccions
Pràctiques d’estudis
Cessió d’espais
Botiga

Documents

 

Subcategories

  • Casa Fàbrica Turull

    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Vestibulum id ligula porta felis euismod semper. Cras mattis consectetur purus sit amet fermentum ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing

  • Exposició permanent

    • Academicismes del segle XIX

      A partir de la segona meitat del segle XIX es pot començar a parlar d’activitat artística a la nostra ciutat, des de la creació de l’Acadèmia de Belles Arts a la dècada dels vuitanta, per Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Josep Espinalt i Ramon Quer. Aquesta institució vertebrarà la trajectòria dels artistes locals fins ben entrat el segle XX.

      Els ideals estètics de l’Academicisme eren comuns arreu d’Europa, es centraven en una mirada constant cap al passat, en els cànons classicistes de tècnica i bellesa. D’aquí la importància de l’aprenentatge i de l’estudi, Roma era el punt de referència i font inesgotable de coneixement d’una antiguitat idealitzada., com també ho van ser París, Madrid o Barcelona per a molts dels artistes de la ciutat.

      Aquest romanticisme derivarà al llarg del segle en un esperit retòric i eclèctic allunyat de la realitat. La mitologia romana, els passatges religiosos, els grans temes històrics, el costumisme, el paisatgisme i l’orientalisme conformen una cosmologia pròpia i recurrent en els artistes de l’època.

      Artistes, temes i gèneres representats a la col·lecció amb importants individualitats que singularitzen l’art sabadellenc, com són Joan Vila Cinca, patriarca dels artistes locals, i Antoni Estruch, que amb l’obra Corpus de Sang exemplifica admirablement el gènere de la pintura d’història.

      La col·lecció permet gaudir de la producció heterogènia d’un nombrós grup d’artistes que al voltant de l’Acadèmia de Belles Arts varen conrear aquests diferents gèneres pictòrics.

      Llegiu més: EL CONTEXT ARTÍSTIC EN EL XIX ACADÈMIC, per Francesc Fontbona

       

      • RELACIÓ D'AUTORS

    • De l’Art Nou als anys trenta

      L’esperit nou del canvi de segle va imbuir una sèrie d’artistes que treballaren disciplines com la fotografia, les arts gràfiques o la ceràmica. Els corrents modernistes, representats pel fotògraf Joan Vilatobà, es diluïen amb la irrupció dels nous corrents vinguts de París i Barcelona.

      El veritable revulsiu no arribà, però, a Sabadell fins l’any 1915 amb l’exposició Art Nou Català, promoguda pel poeta Joaquim Folguera i l’agitador artístic Santiago Segura des de les sales del Centre Català. L’exposició i les activitats organitzades  al seu voltant presentaven els nous corrents noucentistes defensats per Eugeni d’Ors, i provocaren a la ciutat una àmplia polèmica amb els postulats tradicionals defensats des de l’Acadèmia de Belles Arts.

      Aquest canvi estètic s’anà impregnant d’una forma lenta i tardana en l’ambient cultural de la ciutat, no només en el camps de les arts plàstiques sinó també en la literatura, la poesia i el teatre.

      Un plural grup d’artistes, encapçalats per Antoni Vila Arrufat, Rafael Durancamps, Joan Vila Puig, Ricard Marlet, entre d’altres, caracteritzen l’art sabadellenc dels anys trenta que, malgrat estar apartat de les avantguardes, era representatiu dels nous corrents figuratius europeus.

      Llegiu més: SABADELL DINS LES “SEGONES CIUTATS”. MODERNISME, NOUCENTISME I AVANTGUARDA, per Mireia Freixa

       

      RELACIÓ D'AUTORS:

    • Obres al pati

    • Escultures al carrer

      A dia d’avui, als diferents barris de Sabadell podem gaudir de quasi una vuitantena d’ escultures; concretament 77 peces escultòriques exemptes, relleus, plaques commemoratives, fonts, creus de terme, edicles o  d’altres modalitats d’objectes amb un valor històric i/o artístic.  El conjunt és un autèntic tresor a l’aire lliure que embelleix els nostres carrers i places, i a la vegada  també un testimoni permanent de la història de la nostra ciutat i dels seus protagonistes; múltiples i diversos són els orígens d’aquestes obres, la major part tenen un significat concret i són nascudes per iniciativa de col·lectius ciutadans per homenatjar persones, entitats, dates, llocs o idees que s’han considerat significatives, i, en definitiva, acaben convertint-se en punts de referència dins el nostre paisatge urbà.

      L’escultura més antiga data de l’any 1917 i la trobem a la Plaça del Doctor Robert, en homenatge a Sallarès i Plà de la mà de Josep Clarà; de 1919 són les Fonts del Trinxeraire i de la Granota de la Rambla de Josep Capmeny, còpies de dues escultures anteriors ja existents a Barcelona. Entre les més recents, de l’any 2011 hem de destacar l’escultura d’Agustí Puig en homenatge a Antoni Farrés, ex alcalde de la ciutat al Parc Catalunya o la de Jordi Roca en homenatge a Miquel Crusafont a la recent remodelada plaça del mateix nom.

      Entre els diversos autors d’aquestes escultures trobem representada la tradició artística de la nostra ciutat; a més dels ja anomenats, destaquem les 7 escultures existents d’Adolf Salanguera o les 8 existents de Camil Fàbregas, i també d’artistes com Joan Maurí Espadaler, Josep M. Brull, Pepita Brossa, Benet Ferrer, Antoni Marquès, Joan Vila Puig, entre d’altres. No podem oblidar l’existència d’autèntiques obres mestres d’escultors de renom nacional com són: Frederic Marés, Enric Casanovas, Josep M. Subirachs, Joan Brossa, Antoni Tàpies o Gabriel.

      A més a través de l’aplicatiu Layar per a smart phones és més fàcil accedir i conèixer aquestes escultures repartides a la nostra ciutat; d’una manera còmode podrem llegir la  seva fitxa tècnica bàsica, amb les dades d’autor, títol, data, mides i tècnica, també a la seva descripció i història i fotografia, així com saber on es troben i com accedir-hi.

       

      • LLISTAT D'ESCULTURES AL CARRER, PER ORDRE ALFABÈTIC DE L'AUTOR:

       

  • Activitats per escoles i grups

  • Publicacions

    Les diverses col·leccions de publicacions del Museu d'Art de Sabadell configuren una àmplia bibliografia sobre artistes i temes d’art locals, amb importants recerques pròpies i també d’historiadors destacables del panorama català i espanyol.

     A continuació trobareu la relació de les publicacions editades pel Museu d’Art de Sabadell ordenades per col.leccions.

    Totes aquelles publicacions que no estan a la venda o estan exhaurides es poden llegir on line.

     

  • Col·leccions

    • Academicismes del segle XIX

      És a partir de la segona meitat del segle XIX que es pot començar a parlar d’una activitat artística a la nostra ciutat. Des de la creació de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, a la dècada des setanta, aquesta institució vertebrarà la trajectòria de la major part dels artistes locals fins ben entrat el segle XX.

      El fons permanent del MAS és en gran part el reflex d’aquest panorama artístic. L’academicisme ha definit el caràcter de la col·lecció durant dècades.

      Des de l’Acadèmia es portà fins a les últimes conseqüències els postulats estètics imperants a l’època arreu del país. Un grup d’artistes es reunien com diu Marian Burguès, per: “aprendre d’art”. Així es trobaven al taller de l’Acadèmia per dibuixar els models o bé sortien en “expedicions” per pintar el paisatge d’una manera naturalista.

      Els temes eren recurrents, amb escenes o personatges trets d’un tipus estereotipat dels costums, ratllant el folklorisme o els personatges pintorescs.

      Aquest àmbit cronològic es pot dividir en apartats temàtics, que són: el paisatge, l’estudi del cos humà, la història, la mitologia, lal religió, l’orientalisme, el retrat i la natura morta.

      Els autors més representatius de l’academicisme local són: Ramon Quer, Miquel Sallarès, Josep Juliana, Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Josep Espinalt, Marià Burguès, Josep Casanovas Clerch, Antoni Coll, Llorenç Lladó, Antoni Estruch, Josep Domènech, Vicenç Miquel, Antoni Pous, Domènec Soler, principalment.

      La col·lecció conserva obra d’autors forans d’interès, com són: Santiago Rusiñol, Dionís Baixeras, Melcior Domenge, Modest Urgell, Eliseu Meifren, Josep M. López Mezquita, Segundo Matilla, entre d’altres.

       

    • De l’Art Nou als anys trenta

      2-art-nouAixí com l’Acadèmia va tenir a la nostra ciutat un desenvolupament que permet tractar-la d’una forma homogènia, els anys posteriors mostren una trajectòria artística diversa, tant per la manca de definició artística com per la qualitat de les seves produccions.

      L’exposició “Art Nou Català” al Centre Català de la nostra ciutat, l’agost de 1915, promoguda pel poeta Joaquim Folguera i el polifacètic Santiago Segura va entendre’s com una “batuda a l’ambient artístic de la ciutat tocat per un excés d’academicisme”, tal com recull la premsa se l’època. Els postulats noucentistes promoguts per Eugeni d’Ors es van poder fer palesos gràcies a obres de Josep Clarà, Iu Pascual, Joaquim Mir o Joaquim Torres Garcia entre d’altres artistes coneguts al voltant del Faianç Català, i van mostrar una nova manera de pintar que commogué els esperits més sensibles i obrí una dura polèmica ciutadana.

      Malgrat que fou una acció puntual i aïllada que no inspirà la producció posterior dels artistes sabadellencs, per la seva importància cal destacar la presència a la col·lecció de peces singulars d’autors forans que van participar en aquesta exposició, o en qualsevol cas que en són contemporànies i que donarien a conèixer els moviments artístics renovadors imperants al país, com ara Xavier Nogués, Lluís Bagaría, Ramon Casas, Manolo Hugué, Feliu Elias, Lluís Elias, Francisco Iturrino o Joan Borrell.

      Així doncs, el discurs de la col·lecció en aquest àmbit es centra en les individualitats que d’alguna manera van recollir aquests aires de renovació en una nova figuració, fos paisatge com figura, com van ser: Joan Vila Puig, Antoni Vila Arrufat, Rafael Durancamps, Feliu Elias, Pere Elias, Domènec Soler, Màrius Vilatobà o Josep Vives; destacant Joan Vilatobà, Rafel Molins i Albert Rifà en fotografia, Marian Burguès en ceràmica o Ricard Marlet en les arts gràfiques i dedicant una especial atenció a fantàstics exemples de cartellisme.

    • De la tradició a l’abstracció

      Durant la postguerra trobem una sèrie d’autors que s’agruparen al voltant del grup anomenat el Cenacle, per confirmar una pintura conservadora, centrada en el paisatge i els temes religiosos.

      Destaquen, però, una sèrie d’individualitats com Andreu Castells, Joan Vila Casas, Xavier Oriach amb el grup Z, David Graells, Ramon Folch, Isabel Pons, Romà Vallès, Pere Elias, Esteve Valls Baqué, Trinitat Sotos Bayarri i Josep M. Brull. que incorporaven nous llenguatges pictòrics, amb corrents informalistes i expressionistes. És l’època de Dau al Set.

      Alguns d’aquests artistes viatjaren a París i es van deixar influir pels corrents del moment, mentre que un grup reduït insistia en l’animació artística local amb l’organització de: el Saló d’Art Actual (dues edicions), les Setmanes del Jove, les Biennals de Belles Arts (vuit edicions) i la Sala d’Art Actual, organitzats per l’Acadèmia de Belles Arts en les seves dues edicions, conferències, la revista Riutort i el grup del mateix nom, entre d’altres manifestacions.

    • Del nuagisme a la crisi de l’art informal. El Grup Gallot

      Destaquem la consolidació de l’informalisme com a llenguatge artístic a la majoria dels artistes locals, aixi com les influències estrangeres a partir de diverses estades o viatges, on entraren en contacte amb corrents com el nuagisme, el gestualisme o l’abstracció lírica.

      Cal aturar-se especialment en el Grup Gallot, que seguia la nova aventura artística anomenada action painting, la qual rebutjava la tradició artística per seguir amb un art lliure, sense pressions ideològiques ni prejudicis culturals.

      L’atzar i l’instint gestual marcaven els artistes com a éssers-màquines, amb un resultat ambigu, sense cap afany d’individualisme; treballaven de manera col·lectiva i amb el públic com a espectador. L’acció, de caire abstracte, presenta un canvi d’actitud d’acord amb els temps en què vivien.

      El Grup Gallot estava format pels artistes següents: Antoni Angle, Llorenç Balsach, Alfons Borrell, Josep Llorens, Manuel Duque, Joaquim Montserrat, Lluís Vila Plana i Francesc Bermúdez, i es desenvolupà durant els primers anys de la dècada dels seixanta.

    • Els setanta. L’art conceptual

      Des de l’any 1972 fins l’any 1976 Sabadell comptarà amb un nou espai d’exposicions situat a l’Acadèmia de Belles Arts, anomenat Sala Tres, que durant més de mitja dècada serà el portaveu de les noves tendències artístiques, com ara el conceptual , les instal·lacions i performances, el body art, el pop, el land art, entre d’altres, i l’aglutinador dels esperits més progressistes del moment. Encara que amb canvis i incorporacions futures, el grup inicial estava format per: Jordi Domènech, Toni Clapés, Alfons Borrell, Tàtum, Benet Ferrer, Josep Melo i Josep Boadella.

      La Sala Tres va ser la via per la qual Sabadell connectà amb els esdeveniments punta que durant la dècada dels setanta s’escampen arreu de Catalunya, atès que és un símptoma més de les múltiples i variades propostes que es despleguen entorn de l’art conceptual i la seva transgressió del mercat artístic. Va ser amb la mostra d’Art Jove a Granollers i la Mostra d’Art Actual a l’Hospitalet de l’any 1972, que es va començar a Catalunya, amb quasi deu anys de retard, la febre conceptualista i els fenòmens que l’envoltaven. El més destacable és l’aparició d’espais alternatius a les galeries tradicionals amb un art que negava el mateix objecte artístic per privar-ne l’explotació comercial, de nous espais desvinculats del mercat de l’art o de la sacralització dels museus.

      A Sabadell els artistes que van participar activament en aquest moviment van ser: Fina Miralles, Josep Domènech i Benet Ferrer.

      Aquest és el context que acompanyà el naixement de la Sala Tres, gràcies a la qual Sabadell formarà part, durant uns anys, de la cruïlla on es desenvolupà l’escena artística catalana, per mitjà d’exposicions, accions, cicles de conferències, amb la participació dels artistes i crítics més significatius del moment.

      Les activitats de la Sala Tres van perdent intensitat a partir de l’any 1976, encara que visqueren una darrera revifalla l’any 1980 amb altres mostres.

      No podem oblidar el grup encapçalat per Vicenç Altaió, Lena Balaguer i Pep Sallés, que promogué la revista d’arts i lletres Èczema, amarada de poètica objectual, insòlita i innovadora, que marcà el pas del textualisme dels setanta a la inauguració de la postmodernitat dels anys vuitanta.

    • Els vuitanta i la postmodernitat

      6-postmodernitatLa dècada dels vuitanta es caracteritza per la normalització de la democràcia al país. Entre d’altres fets, això provocà una eclosió artística a tots nivells. Les institucions públiques aposten per l’art jove i potencien la internacionalització i descentralització de l’art, alhora que l’activitat privada es multiplica amb la creació de gran quantitat de galeries i de fires d’art, amb una important resposta comercial.

      Les institucions públiques donaren suport a l’art alternatiu amb aparadors culturals que es diferenciaven de l’art comercial dels centres privats. Així, cal remarcar l’Espai 10 de la Fundació Miró, l'Espai B5-125 del Departament d’Història de l’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Centre de Lectura de Reus i, a la nostra ciutat, l’Espai 83 del Museu d’Art de Sabadell.

      L’Espai 83 del MAS programà durant deu temporades propostes d’art actual i jove amb criteris no comercials, avançats al moment. Així, Sabadell pogué gaudir de les últimes tendències creatives que en l'àmbit nacional i internacional s’estaven produint. Es presentaren la major part dels camps creatius que els artistes treballaven, com ara: la instal·lació, la performance, la fotografia, la pintura, l’escultura, la ceràmica, la vídeo-instal·lació, el còmic i les arts gràfiques.

      A Sabadell, a diferència dels anys seixanta i setanta, els grups artístics desapareixen per donar prioritat a les individualitats. Destaquen Antoni Marquès, Isidre Manils, Miquel Forrellad, Agustí Puig, Pep Sallés, Nati Ayala, Josep Madaula, Pep Domènech...  que conreen estils com el neofigurativisme, el neoexpressionisme o el neopop, i Manuel Duque, Ramiro Fernández, Oriol Vilapuig, Josep Gerona, Francesc Bordas... més sensibles als corrents pictòrics neoromàntics.

    • Desaparició dels límits geogràfics. Les noves tecnologies

      7-noves-tecnologiesA partir de la dècada dels noranta, no s’observa un trencament en la trajectòria artística de molts dels artistes esmentats, els quals continuen treballant d’una forma activa.

      De tota manera, cal ressaltar la disminució de les perspectives econòmiques i comercials privades. A la nostra ciutat, primer amb el Centre de Producció i Creació Artística, la Nau, ubicat al carrer de Cellers i actualment a l’Estruch, es potencia el desenvolupament de la recerca i la difusió dels llenguatges artístics més contemporanis, amb la cessió de tallers de treball, accions diverses de formació, exposicions, intercanvis, etc.

      La incorporació de les noves tecnologies en el camp artístic ha iniciat en aquesta dècada una renovada visió de l’art, en contínua evolució, amb la desaparició dels límits geogràfics, la desaparició del suport físic i la democratització total de l’art, entre d’altres aspectes.

      Cal remarcar l’aparició de joves creadors que regeneren l’espectre artístic de la ciutat.

    • Altres col·leccions

      • Mobiliari i arts decoratives

        8-altres-coleccionsEl Museu d'Art de Sabadell compta entre el seu fons d'un nombre d'artefactes que conformen una estimable col·lecció d'arts decoratives. Artefactes que en la seva mateixa etimologia, "fets amb art", tenen la justificació de trobar-se  a la seu del Museu d’Art de Sabadell, que és la Casa-fàbrica Turull.

        Les peces que composen la col·lecció d'arts decoratives són essencialment mobles i objectes decoratius propis del segle XIX, així com una petita mostra d'objectes dels segles XVII i XVIII. També formen part d'aquesta col·lecció el mobiliari i objectes de la primera meitat del segle XX, que conformaven el despatx de treball del poeta Pere Quart, entre algun altre exemple.

        El total de la col·lecció estaria amb uns 800 objectes, alguns en exposició i d’altres conservats a les sales de reserva.

      • Autors forans

        Els museus, si no són de nova planta, fills d’una metòdica planificació, neixen i es formen amb aportacions dispars i heterogènies, fruit  de les particulars circumstàncies històriques de la comunitat a la què pertanyen.

        El resultat solen ser col·leccions miscel·lànies, sempre dintre d’unes especialitats centrals, que en certa manera vénen a ser com radiogradies fragmentàries de la comunitat que els ha creat; i és el fet de ser un reflex d’aquesta societat concreta el que els dóna una unitat i una raó de ser.

        Sabadell, ciutat que genera una notable escola pictòrica amb vida pròpia des del segle XIX, té també al seu museu una variada representació, a voltes molt important, d’obres d'artistes  d’altres orígens, destaquem particularment algunes del periode modernista i noucentista català.

         

        LLegiu més: LES COL·LECCIONS DEL MUSEU D'ART EN EL SEU MARC HISTÒRIC I ARTÍSTIC, per Francesc Fontbona

  • Serveis

  • Jugar per aprendre