TOT ÉS FUM. UNA CASA, UNA CIUTAT I DOS SEGLES

Instal.lació vídeo artística permanent, a partir del 24 de setembre Del 2020 al Museu d'Art.

200 ANYS DE LA CASA FÀBRICA TURULL  

 

 

El dia 9 de gener de 1819 Pau Turull i Font va comprar a Josep Casalí i Montblanch dos solars, als carrers de la Creueta i de Sant Domènech (actual C. del Doctor Puig), per 40 lliures, per a la construcció d’una vivenda. La casa va ser acabada el mes de febrer de 1820, tal com consta en un fragment que es conserva del contracte d’obres on es descriuen tasques i preus.

Així és com s’inicia la història d’aquesta casa, la casa fàbrica Turull, reconvertida en Museu d’Art els anys vuitanta; una història que enguany compleix  dos cents anys, i  que cal recordar i homenatjar.

La casa fàbrica Turull és l’única que es conserva a la ciutat que manté la seva estructura original. És un exemple d’edificació en què l’espai per treballar i l’espai per viure formen part d’un mateix edifici, i que  té l’origen en les cases taller del segle XVIII , tan pròpia de la historia industrial de Sabadell.

 

TOT ÉS FUM és una instal·lació artística de Lluís Campmajó Triadó, creatiu i dissenyador sabadellenc que treballa amb llenguatges audiovisuals que entrellacen valors de diferents àmbits, com són l’artístic, el disseny, la creativitat i la tecnologia.

Motivat per investigar nous llenguatges i formes d'expressió gràfica ha treballat la osmosis entre la tècnica audiovisual del videomapping i la més vinculada a les arts gràfiques, com és el vinil de tall, fent desaparèixer els límits de cada disciplina.

A la vídeo instal·lació artística que ha creat per commemorar els dos cents anys de la casa fàbrica Turull, ha utilitzat tots aquests recursos, a partir d’un guió del periodista sabadellenc Plàcid Garcia-Planas, qui ha fet un retrat emocional i directe d’una casa, d’una ciutat i de dos segles, sota un títol ben suggerent, Tot és fum. El narrador és Enric Turull Comadran, qui té 14 anys i conversa amb el seu pare, en Pere Turull Sallent, de 73 anys, és l’any 1869, parlen sobre la seva família, la casa i la fàbrica, la ciutat, també de poder i la seva estètica.

La producció ha anat a càrrec de Carina Garrido, la música de Berni Mora i l’equip tècnic ha estat Slidemedia I Baff.