ORIOL VILAPUIG. ESTUDIS SOBRE L'EROTISME. LE BAIN DE DIANE

Col·lecció Nacional d’Art Contemporani

Del 18 de maig al 30 de juny del 2021 al Museu d'Art

Amb la col·laboració de la Col·lecció d'Art Banc Sabadell i la Generalitat de Catalunya.

DESCOBREIX LA JO IA DEL MUSEU. DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

          

Imatge: detall

  • PRESENTACIÓ

Com cada 18 de maig, el Museu d’Art de Sabadell celebra el Dia Internacional dels Museus, gran esdeveniment que organitza, des del 1977, el Comitè Internacional dels Museus (ICOM),  conjuntament amb la resta de museus de la ciutat (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Espai Cultura Fundació 1859 Caixa Sabadell, Museu d’Història de Sabadell i Espai Natura Fundació 1859 Caixa Sabadell).

És el dia en què els museus són els protagonistes i obren les seves portes per oferir una atractiva oferta d'activitats i per sensibilitzar als seus visitants i a la població de la seva importància en el desenvolupament de la societat.

En aquest marc,  el  Museu d’art de Sabadell s’adhereix a l’activitat  DESCOBREIX UNA JOIA DEL MUSEU, amb una peça destacada del nostre fons, Le bain de Diane – Pierre Klossowski, 2013,  d’Oriol Vilapuig.

Aquesta obra d’Oriol Vilapuig ha estat recentment adquirida per la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu d’Art de Sabadell, en el marc del Pla Integral de les Arts Visuals per reactivar i ampliar la Col·lecció Nacional d’Art amb obres d’artistes catalans/es o vinculats/des al context de la creació contemporània a Catalunya per tal de nodrir les col·leccions públiques.

La Col·lecció Nacional d’Art Contemporani constitueix una col·lecció amb personalitat pròpia dins la Col·lecció Nacional d’Art. Aquesta col·lecció està integrada per fons i obres d’art contemporani de titularitat nacional o gestionades per institucions a les quals les lleis d’Arxius, Biblioteques i Museus, respectivament, atorguen la categoria i rang de nacionals.

La col·lecció parteix de l’anàlisi dels fons existents a les col·leccions públiques de les principals institucions catalanes i s’orienta a cobrir les absències d’artistes, estils, èpoques o tendències que es consideri que no estan degudament representades.

  • Oriol Vilapuig. Le bain de Diane – Pierre Klossowski, 2013. Impressió, punta-seca, tinta grafit i pastel damunt paper. 140x180cm.

Els  treballs d’Oriol Vilapuig (Sabadell 1964) adopten una metodologia propera a l’assaig. Partint de la tradició com allò preexistent, les seves propostes utilitzen mecanismes d'apropiació, cita i muntatge com a formes per generar renovats imaginaris al voltant d’experiències relacionades amb el cos, el desig, l'erotisme, la pèrdua, la por o el temps.

"Aquesta obra es manifesta, no tant com una reivindicació erudita de la figura de Pierre Klossowski, tasca d'altra banda vasta i complexa, sinó com a reacció al sotrac que la lectura i la visió del seu treball em produeixen.

És un treball que cal emmarcar dins un conjunt d’obres que sota el títol general d'Estudis sobre erotisme (pres del famós text de Georges Bataille L'Érotisme) giren a l’entorn de tres noms. Tres autors que, han fet d'aquest tema un dels eixos fonamentals de la seva cerca: els dos ja citats més Pascal Quignard.

El primer dibuix d’aquesta trilogia  prenia com a punt de partida el llibre que sota el títol L’erotisme va publicar Georges Bataille el 1957. El segon dibuix de la sèrie incidia en el llibre El Bany de Diana de Pierre Klossowski en el qual l’autor francès utilitza la interpretació del mite de Diana i Acteó per fer un assaig al voltant de temes com l’erotisme,  el desig i el llenguatge. El tercer dibuix que tanca el tríptic és el que sota el títol Hypnos fa referència a l’assaig La nit sexual de l’escriptor també francès Pascal Quignard. Pascal Quignard ens parla de que estem constituïts per tres nits: una nit que ens precedeix anterior al part, la nit astral que cau al final del dia i una nit interior que designa la mort.

Les altres dues obres que pertanyen al tríptic Estudis sobre erotisme, formen part de la col·lecció del Banc Sabadell, que generosament ha cedit en préstec per poder exposar la sèrie completa.   Aquestes peces son:

- L’erotisme-Georges Bataille,  2012 . Tinta i fotocòpia damunt paper. 140 x 180 cm

- Hypnos. Pascal Quignard. 2013. Tinta, guaix, postal, llapis color, carbó damunt paper. 150,5 x 204,5 cm

Le bain de Diane dóna visibilitat a un tema fonamental en l'obra de Klossowski com és el desig, però planteja indirectament altres qüestions, com són les relatives al llenguatge i al simulacre. En el seu llibre El bany de Diana estableix vinculacions entre el relat mític i l'erotisme a partir de la reinterpretació del mite de Diana i Acteó.

Aquest dibuix va ser presentat per primera vegada a la galeria Casa sin fin de Madrid, una exposició que reunia vàries obres sota el títol  Tan funesto deseo manllevat del llibre homònim del mateix Klossowski, aquest terme al qual al·ludeix el títol, neix d'un impuls escindit, que es debat entre l'abandó i la prohibició. Per aquest motiu el pudor, fins i tot el purità, no sols apareguin com un revers per a la nuesa sinó, sobretot, com el lloc des del qual és invocat l'erotisme.

Hi ha una sèrie de qüestions que em sembla important enunciar a propòsit d’aquesta obra: Quina relació es planteja entre escriptura (paraula) i imatge? Pot l'escriptura constituir-se com una imatge i dirigir-se a un espectador que veu, a més d'un espectador que llegeix? En quina mesura la cita literària carrega de sentit la imatge, la desplaça i la significa? Com l'escriptura es manifesta i registra el seu propi esdevenir com a gest vinculat al cos? Què implica el gest de reescriure com a apropiació i en quina mesura la cita s'activa en una emoció compartida?

La relació entre imatge i paraula (text) apareix també indirectament en l'obra de Pierre Klossowski. Aquest va abandonar l'escriptura en favor del dibuix perquè entenia que el dibuix era un llenguatge que mostrava millor aquesta fissura amb l'incomunicable. En paraules del mateix Klossowski, "hi ha hagut una ruptura absoluta amb l'escriptura. Passant de l'especulació a l'especular (...). Existeix un fons incomunicable, irreductible, que no es pot expressar i pel qual es creen equivalents. Se suscita així una tensió entre la necessitat de comunicar i la seva impossibilitat".

La metodologia de l'assaig, el caràcter temptatiu d'aquest, així com la seva vocació d'ús, és una constant dels treballs d’Oriol Vilapuig. Les tres obres que formen el tríptic emprenen el dibuix com un llenguatge fortament vinculat al cos. En un altre sentit, el muntatge, la cita i l'apropiació són mecanismes des dels quals narrar una inestabilitat, aquelles disfuncions o impureses que uneixen l'arcaic i el contemporani, la fantasia i l'experiència", per Oriol Vilapuig.