Horari: Dijous, 16 d'octubre, ales 19h.
Lloc: Museu d'Art de Sabadell.
Preu: Gratuït

 

 

 

El motiu que ens ha dut a fer la pel·lícula, ha sigut el fet de donar forma i, per tant, fixar en imatges una petita part de la memòria, de la vida que es desplegava al voltant dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, en el riu Ripoll i les fàbriques que allà s’instal·laren.

 "L'aranya teixeix llum" es un text que vaig escriure l'any 2022, i ha estat el que ens ha servit de guió per abordar el document. Paral·lelament a les filmacions, el Ramon Capsada, va anar elaborant la música de la pel·lícula.

Durant un any, aproximadament, vàrem anar filmant diferents indrets i racons del riu, així com cercant imatges en arxius.

Ha sigut un procés ric i complex alhora, ja que ho hem fet amb pocs mitjans, però, en qualsevol cas, creiem que ha valgut la pena.

Nativitat Ayala

 

  • BESLLUM. NATIVITAT AYALA / ASSUMPCIÓ ORISTRELL. DINS EL MANTELL DE LA TERRA. SINGULARS PRÒPIES. ARTISTES SABADELLENQUES CONTEMPORÀNIES

Ja fa 24 anys, l’any 2001, el Museu d’Art de Sabadell va iniciar el cicle Singulars propis. Artistes sabadellencs contemporanis, amb l’objectiu d’estudiar, difondre i reconèixer l’art contemporani local, destacant les trajectòries dels i les artistes de la nostra ciutat que han desenvolupat un llenguatge artístic propi i identificable, des dels anys vuitanta fins avui.

El fet característic de l’art de les darreres dècades a Sabadell és l’existència d’un nombre important d’individualitats que conreen estils ben diferents, i que es poden classificar en el marc de diversos corrents i llenguatges.  Són  trajectòries consolidades a escala nacional, en actiu i contínua producció, i amb el seu taller a la pròpia ciutat; tots configuren la identitat artística no tan sols de Sabadell si no també nacional i més enllà.

S’han dedicat  exposicions en el marc d’aquest cicle a, per ordre cronològic,  Antoni Marquès (2001), Lluís Clapés (2002), Oriol Vilapuig (2003), Agustí Puig (2004), Ramiro Fernández Saus (2005), Miquel Forrellad (2007), Isidre Manils (2008), Josep Madaula (2012) i Werens (2015)

Durant les primeres edicions es va comptar amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell i l’antiga Fundació Caixa Sabadell, però també de  l’Alliance Française de Sabadell i la Fundació Municipal Joan Abelló de l’Ajuntament de Mollet del Vallès.

Enguany reprenem el cicle, aquesta vegada  en clau femenina, amb dues exposicions simultànies dedicades a Nativitat Ayala i Assumpció Oristrell; per fi, ha estat possible dedicar un Singulars a dues dones que van formar part d’aquesta generació, i on, no només, es pretén reconèixer la seva trajectòria i vàlua artística sinó també  com el seu gènere les ha marcat inevitablement amb una manera de fer, uns temps i uns ritmes concrets.

Amb el comissariat de la historiadora de l’art Maia Creus i la col·laboració de Bernat Lladó i Joaquim Sala-Sanahuja, les dues artistes s’han volgut mostrat al mateix temps per incidir en aquesta definició inicial.

 

Nativitat  Ayala desplega el seu univers pictòric a les sales d’exposicions temporals del primer pis; després d’un llarg silenci, precedit pel dolor, la malaltia i l’experiència lluminosa d’aquestes vivències. Vinculada al misteri i la bellesa de la paraula poètica des d’on desplega nou espais imaginaris i sensitius, en un procés obert enmig del silenci i del viatge interior,  al llarg i des del coneixement de la naturalesa (i com a natura que som) i de les relacions i els vincles que hi establim.

Assumpció Oristrell ocupa la sala d’exposicions temporal de la planta baixa del Museu d’Art amb un conjunt d’obres pròpies de l’edat madura del seu itinerari creatiu; la seva obra actual està immersa en un procés de desbordament dels límits de la tela i del bastidor per obrir pas al format instal·latiu. En els darrers anys la seva pràctica creativa està fent un gir conceptual, processual i imaginatiu sustentat en l’experiència del viatge, que ella viu com un passatge a l’origen de la cultura mediterrània, però invertint la posició de la mirada colonialista que ha determinat la cultura moderna europea, així com la iconografia i els temes canònics de l’art occidental.

 

ASSUMPCIÓ ORISTRELL, NATIVITAT AYALA. DUES ARTISTES CONTEMPORÀNIES per Maia Creus

Ens podem preguntar quin sentit té mostrar en unes mateixes dates i en un mateix espai —el Museu d’Art— l’obra de dues artistes amb llenguatges creatius molt allunyats entre si, tant des del punt de vista dels procediments, com del llenguatge i les intencionalitats. De fet, ho justifiquem, en primer lloc, com a una reivindicació històrica.

El fenomen d’un intens debat pictòric durant la dècada dels 1980 a Sabadell sempre s’ha explicat oblidant les dues úniques dones artistes que formen part d’aquella generació. Són anys en què els imaginaris de l’art reinventen els conceptes de modernitat i d’avantguarda, una circumstància històrica que, al nostre país, coincideix amb els inicis del moviment feminista que va prendre forma a l’espai públic després de la mort del dictador. Assumpció Oristrell i Nativitat Ayala comparteixen i abracen tant la revolta estètica del seu temps com la revolat política de les dones i el seu ideari estructural: acceptar el repte de la maternitat, la independència econòmica i la necessitat d’un espai propi al taller. Des d’aquesta acceptació de ser dona i artista en uns anys encara marcats per les conseqüències culturals i socials de la dictadura franquista, ambdues artistes inicien i maduren els seus personals itineraris creatius. Comparteixen el fet de desplegar la seva obra des d’un sentiment conscient i cognitiu de distanciament social, com també, el fet de fusionar l’experiència afectiva amb l’experiència pictòrica, així com un intens treball intel·lectual entorn del llenguatge de l’art.