Sabadell homenatja els ciutadans deportats als camps nazis amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine que fins al dijous 25 de gener estan exposades al MHS

També es duran a terme diferents actes de reconeixement als 59 sabadellencs deportats a camps de concentració, 39 dels quals ja no van tornar

El dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars de persones que van néixer o viure a la nostra ciutat i que van morir en camps de concentració.

Aquesta acció tancarà una setmana en què es duran a terme diferents actes d’homenatge. D’una banda, les llambordes s’exposaran al MHS del 17 al 25 de gener. En segon lloc, el dilluns 22 es projectarà el documental Fugir de l’oblit al Cinema Imperial, a les 6 de la tarda, dins el I Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis. El dijous 25, l’historiador Esteve Deu pronunciarà la conferència “Els deportats sabadellencs als camps nazis: morts i supervivents”, al MHS, a les 7 de la tarda.

Finalment, el dissabte 27 de gener Gunter Demnig col·locarà les 23 llambordes seguint un recorregut. Començarà a les Cases d’en Sangés –al pont de la Salut– a les 9 del matí i acabarà al carrer dels Montcada cap a les 6 de la tarda. Aproximadament a les 14.40 h, Roser Ferrando, filla del deportat Emili Ferrando Rosell, llegirà unes poesies davant la casa on va viure la família en començar la Guerra Civil, al carrer del Vapor. I cap a les 4 de la tarda, Rafael Monllor llegirà uns textos del seu pare homònim al carrer de Llobet.

El mateix dissabte, a la 1 del migdia, tindrà lloc l’acte institucional a la Casa Duran. Hi intervindran Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Ciutadania, i Raül Romeva, diputat al Parlament. El Brossa Quartet de Corda amenitzarà la sessió amb música de l’holocaust i es llegiran uns fragments d’un text inèdit del deportat Conrad Crespí.

L’Ajuntament forma part de la Xarxa de Municipis de Memòria i Prevenció del Feixisme “Mai Més”, conjuntament amb l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme de l’Estat espanyol, i actualment està fermament compromès amb el desenvolupament d’un Programa de Memòria Històrica de Sabadell.

Sabadell, una de les ciutats catalanes amb més stolpersteine

Amb les 23 llambordes que es col·locaran el 27 de gener, Sabadell esdevindrà un dels municipis que comptarà amb més stolpersteine de tot Catalunya, juntament amb el de Manresa. Actualment n’hi havia també a Navàs i el Palà de Torrella (col·locades el 2015), i a Manresa, Igualada i Castellar del Vallès (col·locades el 2017). Al final de gener se’n col·locaran un total de 70 al nostre país; a més de Sabadell, n’hi haurà als Guiamets, Olesa, Granollers  i Girona. A la resta de l’Estat no se n’ha col·locat cap, encara.

Creades per l’artista alemany Gunter Demnig, aquestes llambordes s’han convertit en un reconeixement simbòlic internacional a les víctimes de l’holocaust nazi. Es tracta d’unes peces quadrades fetes de formigó i recobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen en el paviment de davant de les cases o llocs on les víctimes van viure o treballar.

En alemany stolpersteine significa “pedres que fan ensopegar” i pretenen homenatjar les víctimes del nazisme i ser una eina per a l’educació per la pau, la llibertat i el respecte a les persones. Cada llamborda és única i es realitza de manera artesanal, com a gest de respecte i d’humanitat que vol contrastar amb l’extermini massiu que va practicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 stolpersteine distribuïdes per més de 1.800 poblacions d’una vintena de països europeus, com Hongria, Polònia, Ucraïna, Txèquia, França, Noruega, Alemanya, Àustria, Itàlia i Grècia, entre altres.

Els sabadellencs deportats: cartografia de l’horror nazi

Arran de diversos estudis, avui es pot afirmar que foren deportades als camps nazis un total de 59 persones que havien nascut a la ciutat o bé que hi vivien i hi treballaven en el moment d’esclatar la guerra. D’aquests homes, 39 hi van morir i 20 en van sobreviure.

Les primeres llambordes que ara es col·loquen fan referència als deportats dels quals se sap on van néixer o viure a Sabadell. Per qüestions pressupostàries, ara se’n posen als 23 primers ordenats alfabèticament.

D'esquerra a dreta, els sabadellencs deportats als camps nazis Conrad Crespí Vergés (Sabadell, 4-8-1908 / 22-3-1982), Emili Ferrando Rosell (Querol, 14-7-1900 / Gusen, 14-11-1941) i Rafael Montllor Belenguer (Alcoi, 19-2-1906 / Castell d'Hartheim, 22-9-1941) (fotografies d'autor desconegut, cedides per les respectives famílies).

+ INFO: WEB AMB EL PROGRAMA D'ACTES