Les noves formes socials, econòmiques i polítiques de la societat burgesa determinen una evolució de la manera de viure i l’habitatge ho reflectirà de forma clara. Les cases burgeses separen la vida pública de la privada: als salons s’hi fa vida social i els dormitoris reserven l’accés als més íntims.

Durant tot el segle XIX, i sobretot, en el període que comprèn el regnat de la reina Isabel II d’Espanya, la burgesia va anar imposant un nou concepte de manera de viure.

La societat burgesa s’obrí a Europa i a tots els seus avenços i modernitats. Va aparèixer la idea de la privacitat, de la intimitat domèstica, del confort, de l’oci. Per això a les cases burgeses es van fer noves estances com la sala de fumar i la biblioteca, que es vestiren, d’una banda, amb mobiliari confortable fabricat amb fustes tropicals i amb motius decoratius i marqueteria a la moda parisenca i, d’altra banda, amb objectes luxosos com les porcellanes angleses.

I a la vegada que els interiors burgesos s’engalanaven amb el millor del disseny i de la moda europea, també es dividien en dues parts: les estances públiques i les cambres privades.

Les sales de rebre, els salons, els menjadors... varen ser aquests espais públics de les cases on es convidà a entrar el millor de la societat burgesa. I els dormitoris eren els espais més privats, reservats exclusivament a la família i als més íntims i també es convertiren en llocs de recolliment per a les dones, retirades totalment de les activitats públiques i encarregades sobretot de la regència de la llar i de l’educació dels fills.

La casa Turull és un bon exemple de com es decoraven els interiors de les cases burgeses del segle XIX i una de les poques que s’ha pogut conservar fins als nostres dies. Però a la ciutat n’hi havia d’altres, com ara la casa d’Antoni Casanovas (actual Museu d’Història), l’anomenada Voltes de l’Oliver a la Rambla (actual Casal Pere Quart), la de Francesc Gorina al carrer de les Planes i la desapareguda casa Sardà i Salvany, al carrer de Sant Joan.