[...] En donde estamos

los sueños son opacos,

los muertos, invisibles.

Jose María Parreño

La mostra de pintures i dibuixos que ara us presento suposa la represa de la meva activitat pictòrica després del parèntesi de sis anys provocat pel dol per la meva filla Maria.

Els dibuixos són de la mena esquemàtica i gairebé surrealista que vaig triar per a fer les il·lustracions del volum que vam dedicar a Paul Éluard als “Quaderns de Versàlia” l’any 2015. A l’hora de tornar a pintar, he volgut seguir la pauta que em marcaven, per deixar enrere el “paisatgisme naturalista” que havia practicat abans. Llavors bevia del Barroc i del Realisme, d’allò més visual i tàctil, de terra, en diríem.

Tot i que en aquest paisatgisme sempre havia estat allunyat del “plein-aire” de la primera joventut –i tenia per a mi un claríssim component constructiu, de “paisatge mental”, sovint amb referents literaris, més que no pas purament mimètic–, els efectes per crear-hi atmosferes i els recursos per obtenir percepcions de profunditat hi jugaven un paper important. Ara, en canvi, voldria entrar amb la pintura en un altre món més d’aire, més imaginari, més subtil i, en certa mesura, més lliure de les cadenes o dimensions d’allò amb aparença de “real”.

Tot i així, a l’hora de posar-me a pintar, la vella naturalesa ha surat i han aparegut encara algunes obres en què les dues qualitats hi són presents: per una banda, la materialitat o “l’espacialitat” i per l’altra, aquells traços o elements que remeten a una visió més interior o possiblement espiritual.

Ara que el Robert també ha marxat fa pocs dies, he començat a escriure aquestes quatre ratlles sota l’influx de la lluna plena d’agost, que entra aquesta nit a la meva cambra, i el pensament que m’hi domina és el de la lluna plena de juny que se me la va endur.

Josep Gerona, 19 d'agost del 2016

Sobre Josep Gerona

Va néixer a Sabadell el 28 d’abril de 1956. Ha estat professor durant trenta-tres anys a l’Institut Ferran Casablancas, de les matèries d’història, geografia i història de l’art. Ha compaginat la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà, havent publicat alguns llibres de poesia (Quan deixaré de creure, Àlbum de noses, Trompar l’ull, Hospital General i La Vida Original).

Des dels anys 80 ha participat en diveres mostres col·lectivs en diferents espais expositius de la ciutat (Museu d'Art de Sabadell, Acadèmia de Belles Arts, Casal Pere Quart, Caixa de Sabadell, etc.) i en diferents galeries (Nova 3, Inge Maltus, Estripa'm, Fidel Balaguer), igualment ha realitzat nou exposicions individuals, les dues darreres l'any 2007: "Autologia" a l'Acadèmia de Belles Arts i "El que quedarà" a la Casa Taulé, seu de l'Alliance Française de Sabadell.