Inauguració: Dimarts 17 de gener a les 19h. al Museu d'Art, amb l'actuació de Miquel Felip i Peig, violoncel·lista; i a les20'30h. a l'Espai Foc.

Del 17 de gener al 16 de febrer del 2019 al Museu d'Art.

El proper dijous, 17 de gener, amb el títol In amicorum. Lluís Clapés (1945-2018) s’inauguren a Sabadell dues mostres en homenatge al ceramista Lluís Clapés, mort recentment; a les 19h. s’inaugurarà al Museu d’Art de Sabadell i a les 20’30h. a l’Espai Foc. Les exposicions estaran obertes fins el 16 de febrer.

In amicorum ha brollat de l’energia d’un grup d’amics que ha volgut fer un reconeixement i deixar un petit testimoni de l’energia creativa i de l’expressió artística de Lluís Clapés. De fet, són tres els espais que recullen diferents aspectes de la seva obra que ens permeten tenir una visió que, encara que de manera molt parcial, possibilita intuir la importància de la seva trajectòria.

• El MUSEU D’ART DE SABADELL presenta obres fruit d’una vessant del treball de Lluís Clapés, que és la seva col·laboració amb altres artistes, amb altres llenguatges expressius, que enriquien i complementaven la seva creació ceràmica.

Un recull de peces realitzades amb artistes sabadellencs, els quals també han cedit i/o realitzat, especialment per a aquesta ocasió, una obra en record de Lluís Clapés. Ramiro Fernández, Agustí Puig, Alfons Borrell, Pep Sallés, Isidre Manils i Josep Madaula van crear conjuntament amb l’artsita algunes de les peces que es mostren i que donaren com a resultat unes obres de gran bellesa i contundent expressió.

Durant l’acte hi haurà una petita actuació del violoncel·lista Miquel Felip i Peig.

• L’ESPAI FOC presenta una mostra dividida en tres àmbits.

En primer lloc un àmbit centrat en el procés de treball de Lluís Clapés, que ens permet conèixer els procediments i el coneixement tècnic que va utilitzar en la realització de les seves obres.

A continuació es poden veure una selecció de petites peces de gres i porcellana que ens ensenyen la seva excel·lència en la creació ceràmica i ens permeten gaudir de la meravella de l’obra feta amb delicada precisió.

Per acabar, es pot veure un conjunt de les escultures totèmiques de contundents grafies i fortes textures que ens apropen a un llenguatge primitiu, recolzat en una monumentalitat de gran dificultat tècnica i que es poden entendre com una síntesi de la seva creació que ha recorregut un llarg camí que va del volum al gest, de l’alquímia a l’expressió més primitiva.

Per acabar aquest petit reconeixement, el MUSEU D’ART DE CERDANYOLA també presenta en el seu espai d’exposició permanent la columna totèmica que va rebre en donació amb motiu de l’exposició que l’any 2016 va presentar les darreres produccions de Lluís Clapés. Aquesta peça és instal·lada al costat de les peces d’un altre rellevant artista sabadellenc, en Marian Burguès

Lluís Clapés i Flaqué (Sabadell 1945-2018) reconegut i gran ceramista, va anar teixint al llarg de la seva trajectòria una sòlida formació iniciada a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell i complementada amb diverses estades a Itàlia, França, Dinamarca i Anglaterra, on va poder experimentar diferents tècniques i formes de cocció de la ceràmica.

Aquest ampli coneixement li va permetre poder gaudir amb llibertat i, alhora, experimentar en el seu quefer diari, la reflexió que li va fer Llorens Artigas sobre la diferència entre l’obra que tens a la ment de la peça que has creat i el resultat final un cop el foc hi ha intervingut. Va poder gaudir llargament la percepció que el moment d’obrir el forn era pel ceramista un dels punts més excitants de la seva creació.

El descobriment de les diferents terres, les possibilitats dels òxids, les variades tonalitats de les barreges (des del to maragda que sorgeix en barrejar amb esmalt blanc l’òxid de coure, el to morat amb el manganès, el verd amb el coure, el blau amb el cobalt, o el groc de l’antimoni). Les diferents expressions aconseguides amb la porcellana (pasta d’argila blanca, barrejada amb caolí, feldespat i quars i cuita amb gran foc que fa cristal·litzar la massa) o les del gres (terra ferruginosa cuita fins a un començament de fusió que la vitrifica) van anar configurant una obra plena de matisos i de peces de gran varietat fins arribar a les seves darreres produccions realitzades amb refractari i plenes de signes primitius i repetitius.

La seva obra mostra des del primer moment delicades produccions esmaltades de gres i de porcellana. Va treballar també en diversos murals ceràmics per a espais arquitectònics i va experimentar amb formes minimalistes que es multiplicaven i que ampliaven el seu llenguatge artístic. Però mai va deixar d’explorar en les formes més tradicionals de la ceràmica aconseguint unes peces d’una delicada perfecció que va ser complementada amb la creació d’unes peces totèmiques realitzades amb refractari oxidat i esgrafiades amb motius geomètrics que formen un magnífic i personal punt final a la seva creació.

Una part de la seva trajectòria que cal destacar és la seva tasca pedagògica, en la qual va saber transmetre el seu entusiasme i els seus coneixements per ajudar als seus alumnes, sobretot de l’Escola Illa, a aprendre, fer i tocar la ceràmica.