En el marc de : 1939. L’abans i el després. Memòria en xarxa. Exposició compartida. Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

De l'1 al 27 d'octubre del 2019, al Museu d'Art de Sabadell.

VISITEU L'EXPOSICIÓ VIRTUAL

Amb la derrota republicana a la Batalla de l’Ebre el mes de novembre de 1938, l’ofensiva final franquista sobre Catalunya era imminent. El 26 de gener, el mateix dia en què Barcelona era ocupada, bona part de la classe política, dels dirigents obrers i sindicals, de la intel·lectualitat catalana i molts altres ciutadans, es trobaven camí de l’exili.

L'1 d'abril de 1939 el general Franco decretava la fi de la guerra donant l'estocada final a la República, a les llibertats democràtiques i a les conquestes socials. Imposava un Estat dictatorial, un règim feixista i repressiu que seria implacable amb els vençuts.

Amb motiu dels 80 anys de la fi de la Guerra Civil, i com una aportació més a la recuperació de la memòria històrica, aquesta mostra –que proposa un recorregut transversal per la Xarxa de Museus Locals- vol posar en valor la rellevància dels museus com a dipositaris del llegat que en narra els fets històrics.

La salvaguarda del patrimoni tot just iniciada la guerra, els efectes devastadors dels bombardejos sobre la població civil o la repressió política, cultural, social i econòmica són alguns dels testimonis de l’abans i del després de 1939.

Memòria en Xarxa és una activitat de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, una exposició dispersa en el territori articulada a l’entorn d’un fet històric que assenyala els museus com a dipositaris de la seva memòria material i com a transmissors d’un llegat cultural comú.

La mostra 1939. L’abans i el després commemora els 80 anys de la fi de la Guerra Civil. Els fons dels museus són testimonis excel·lents d’un període que s’inicia a l’esclatar la guerra i que s’allarga molt més enllà de la proclamació de la seva fi, l’1 d’abril de 1939.

Amb la selecció d’objectes de les col·leccions de 25 museus de la demarcació de Barcelona i la seva exhibició amb instal·lacions singulars a les seves seus, s’ha creat un relat compartit al voltant de tres eixos temàtics:

- Salvaguarda del patrimoni

- Guerra i repressió

- Simbologia del canvi

El recorregut que es proposa és transversal en l’espai i el temps, i es podrà veure simultàniament a diferents municipis des d’abril de 2019 fins el de gener de 2020 i de manera conjunta a través del web https://www.diba.cat/es/web/1939-abans-i-despres, que també ofereix la possibilitat de planificar visites, crear itineraris personalitzats i tenir a l’abast el conjunt de les activitats programades.

• 1936 CARTELLS DE FESTA MAJOR A SABADELL 1939

El cartell institucional de la Festa Major es considera un document històric, artístic i sociològic de primer nivell, que ens subministra informació per a interpretar el moment històric en què ha estat creat. Així, proposem contraposar el darrer cartell de la Festa Major de Sabadell de la Segona República de l’any 1936, amb el primer del franquisme de l’any 1939, on les diferències són considerables, pel canvi d’iconografia, llengua, qualitat o estil.

El Museu d’Art i l’Arxiu Històric de Sabadell conserven una significativa col·lecció de cartells de la Festa Major de Sabadell, obres originals i impressions, dels anys 1905 al 1939. Destaca la coherència del conjunt que permet el seguiment de l l’evolució del disseny gràfic, des del modernisme al noucentisme, del tímid art decó al cubisme o l’expressionisme.

Els cartells eren escollits per concurs i seguien una iconografia tradicional: sempre apareixia l’escut i la silueta de la ciutat, referències al benestar econòmic i a la indústria, la dona sovint era la protagonista, vestida segons l’època com a pubilla catalana o com a dona de món, la festa es suggeria gràcies a les banderoles, fanalets xinesos i, focs artificials, etc.

El cartell de la Festa Major de l’any 1936 el va fer l'artista sabadellenc Josep Vives Bracons i n'és un bon exemple, malgrat la Festa no es va celebrar ja que ja havia esclatat la guerra civil. Pocs mesos després de l’entrada de les tropes franquistes s’organitzà la Festa Major, tot intentant demostrar que hi podia haver normalitat.

El primer cartell de Festa Major després de la victòria franquista l’any 1939 el va fer també l'artista sabadellenc Manuel Rallo Bono i  destaca per una gran imatge de la bandera espanyola amb la impressió de l’àliga imperial. A l’esquerra, una imatge del campanar de l’església de Sant Fèlix i a sobre, l’escut de la ciutat amb una garlanda de tipus feixista. No manca la inscripció “Año de la victoria”.

El contrast entre els cartells de tot el període amb el darrer és considerable. D’entrada sobta el paper en què està imprès aquest darrer, molt prim i de baixa qualitat. El text i les imatges coincideixen amb els anteriors tan sols amb l’escut de la ciutat i la imatge del campanar. Una etapa diferent de concebre les festes s’iniciava i la propaganda oficial del règim franquista ja era present.