Horari: Dijous, 6 de novembre, a les 19h.
Lloc: Museu d'Art de Sabadell.
Preu: Gratuït

 

 

  • EL VIATGE DEL PINTOR ANTONI VILA ARRUFAT AL FRONT FRANCÈS DE LA PRIMERA MUNDIAL GUERRA.

Ja instal·lat a París des de novembre de 1919, per l’abril de l’any següent el pintor Antoni Vila Arrufat va apuntar-se a un tour turístic per visitar el front del Marne de la guerra tot just acabada.

Acompanyat de tres amics catalans, aquesta visita el va impressionar molt. La destrucció dels pobles, de tantes cases i edificis, de la catedral de Reims cremada, la visió dels arbres brutalment escapçats i la proximitat amb els desastres de la guerra van empènyer el jove pintor a realitzar un seguit d’esbossos, notes i dibuixos ràpids, des del mateix cotxe que els duia, o en les parades que devien fer.

Aquests apunts a llapis els va acabar de treballar, segurament, en retornar a París. Els realitzà a llapis, tinta i aquarel·la, en una llibreta que sempre va guardar.

Quan Vila Arrufat va fer aquest viatge, tenia 24 anys, era jove, i es trobà amb una realitat que només coneixia per la premsa. Malauradament, setze anys més tard, l’esclat de la guerra civil espanyola li va fer reviure aquells paisatges i sentiments: ara, però, en primera persona i amb una família darrere: dona, els dos fills i els seus pares, ja grans.

En aquesta llibreta, que és una petita obra d’art, se’ns apareix un Vila Arrufat molt allunyat de la classificació en que alguns historiadors de l’art, o crítics d’art l’han encasellat. Trobem un Vila Arrufat directe en la seva expressió gràfica, immediat en la reacció emocional davant d’un paisatge devastat pel què significa de barbàrie i de patiment de la gent. Ell, com va escriure en una carta als seus pares, només ho pot dibuixar. El pintor hi treballa gairebé visceralment. No hi ha estil, no hi ha preocupacions estètiques, ara tot això seria sobrer: hi aboca amb una força gràfica definitiva, les impressions que tan l’han corprès.

La força expressiva, el relat visual i les impressions emotives que es poden contemplar al passar els fulls d’aquesta llibreta ens ha convençut que és un document artístic i històric. Esmentada per alguns autors biògrafs de Vila Arrufat (R. Santos Torroella, F. Fontbona, J. Casamartina, entre altres), com a fet anecdòtic de la seva estada a París, segueix essent una obra desconeguda i del tot inèdita. Ara serà el moment de reivindicar-la en la seva justa importància i posar-la a l’abast del públic gràcies a la seva edició facsímil, que ha anat a cura d’Ignasi López de la Bibliogràfica, autèntic laboratori de llibres.

  • L’artista Antoni Vila Arrufat. Breu semblança biogràfica

Antoni Vila Arrufat (Sabadell 1894-Barcelona 1989), fill del pintor Joan Vila Cinca i de la modista Josefina Arrufat, va destacar ben aviat per les seves capacitats artístiques, una gran sensibilitat i una formació com a artista que va dur-lo a estudiar a Llotja, Barcelona, a la Real Académia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, a la coneguda acadèmia parisenca de dibuix La Grande Chaumière, a França, i a viatjar per les ciutats i indrets d’Itàlia més relacionats amb les arts.

Amb un bagatge formatiu tan complet, ja de jove i ben aviat la seva obra va ser reconeguda per crítics i galeristes. El seu estil pictòric, ple de rigor, de força plàstica i coneixement de l’ofici, va moure’s entre un post-noucentisme molt personal, una figuració realista de gran profunditat psicològica i el contacte, passatger i puntual, fins i tot subtil, amb els diferents corrents moderns, els ismes, amb que va conviure, especialment entre els anys vint i trenta del segle XX.

La pintura a l’oli, la pintura mural al fresc o sobre tela, el dibuix, el gravat... en totes aquestes disciplines va destacar per la seriositat de plantejaments conceptuals, tècnics, d’investigació i de realització que va assolir.