MURAL CERÀMIC DE RAMON FOLCH I CONJUNT DE PINTURES D'AUTORS SABADELLENCS. DONACIÓ DE LA FAMÍLIA MONÉS FARRÉ

                                  

El Mural de ceràmica de Ramon Folch....

... és una obra de gran interès per a explicar i comprendre la història de l’art de la ciutat, especialment durant la postguerra. És un magnífic exemple de decoració mural aplicada en una arquitectura d’ús particular, d’un material poc habitual en l’embelliment mural i d’unes dimensions importants. Alhora, és una obra molt representativa del nivell tècnic i artístic que van assolir els artistes que van formar-se al taller de ceràmica de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell.

L’obra, que està signada i datada a l’angle inferior dret del mural central, va ser un encàrrec d’Antoni Monés a Ramon Folch i Roca l’any 1959, per a decorar la façana principal de la casa que s’estava construint a Matadepera. La ceràmica es va coure als forns de Manuel Reguant, a Barcelona.

Està compost per un peça principal de 300 x 500 cm i una de lateral de 314 x 233cm, que envolta la porta d’accés a l’habitatge. S’hi representen grans papallones sobre un fons de tons blaus.

L’estat de conservació de l’obra és molt bo, especialment pel que fa a les peces ceràmiques que el conformen. No s’hi observen clivelles a la capa d’esmalt ni patologies que en comprometin l’estabilitat. Sí que es detecten, puntualment, esquerdes en el morter que subjecta les peces a la paret, especialment a la part central del mural principal.

Es tracta d’una de les obres més representatives de la faceta de ceramista de Ramon Folch, tant per les seves dimensions i complexitat tècnica, com per les seves qualitats plàstiques.

Per a la seva extracció es compta amb la col·laboració del.Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya; concretament de l’equip de Pere Rovira, especialista en ceràmica, degut a la complexitat tècnica que comporta aquest tipus de treballs.

L’autor

Ramon Folch i Roca (Sabadell 1923 – Barcelona 1988) fou una important figura en l'àmbit sabadellenc i barceloní. Al llarg de la seva vida desenvolupà vàries facetes com a pintor, ceramista, dissenyador i professor.

Es va iniciar en la pintura de jove, juntament amb altres artistes importants de la ciutat com Joan Vilacasas, Andreu Castells o Xavier Oriach, els quals formaven part del primer nucli avantguardista de la ciutat. Entre els anys 1939 i 1944 va estudiar a l’Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell, on va obtenir la màxima qualificació. Gràcies a això, la Caixa d’Estalvis de Sabadell el va becar per continuar la seva formació a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona on, entre els anys 1945 i 1950, es va especialitzar en pintura i pedagogia de l'art. Durant aquest període de temps també va assolir altres beques i distincions. L'any 1944 va guanyar el segon Premi del Concurs de Pintors Joves de les Galeries Atenea de Barcelona sala on, només un any després, exposaria per primera vegada. L'any 1949 la mateixa Escola Superior de Belles Arts de Barcelona li va atorgar una beca per ampliar estudis a França.

D’aquest període de formació a Barcelona destaca, també, la participació de Ramon Folch com un dels components del grup Betepocs, una de les primeres agrupacions artístiques de Catalunya. Encapçalada per Josep M. Garrut, aquest grup va reunir prop d’una vintena d’artistes i alumnes de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb l’objectiu de difondre l’art català a tot el territori espanyol a través dels anomenats Campaments Pictòrics.

Un cop acabats els estudis, l'any 1951 va obtenir per oposició la beca de primer grau de la Fundació Amigó Cuyàs, de la mateixa escola, que consistia en un viatge per Espanya de quatre mesos. A més, fou pensionat per l’Institut Francès de Barcelona amb la Beca del Cercle Maillol per estudiar a París durant un curs l'any 1953 i, dos anys més tard, l’Ajuntament de Barcelona el va pensionar per estudiar sis mesos més per França, Bèlgica i Holanda. Al seu retorn, i el mateix 1955, va obtenir el segon Premi del II Salón Bienal de Bellas Artes de Sabadell per l’obra Circo, que actualment forma part de la col·lecció del Museu d’Art de Sabadell.

Durant aquesta llarga trajectòria formativa i activa, d'anades i vingudes, participà en diverses exposicions col·lectives nacionals i estrangeres, com ara el Salón de Octubre, el Cercle Maillol o la tercera edició de la Bienal Hispanoamericana de Arte".

Ramon Folch també va formar part, a finals dels anys cinquanta, del taller de ceràmica de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell que havia impulsat Joan Vilacasas i dirigia el ceramista Josep Maria Brull. En aquest període va fer diferents murals amb diverses tècniques com l'estuc esgrafiat amb color, els pirograbats sobre fusta o la ceràmica. Certament, la seva especialitat era pintar, i pintar amb materials ceràmics va esdevenir, en aquest moment, la continuïtat de la seva trajectòria. L'any 1959 va rebre l’encàrrec de dues obres de ceràmica en gres: la taula d’orientació de la Mola de Sant Llorenç del Munt i un mural decoratiu per a l’entrada principal de la casa que la família Monés estava construint a Matadepera.

Pel que fa a la seva obra, durant la fase de formació, i seguint els consells de Vila Arrufat, es lliurà a la recerca formal elaborant composicions expressives d'allò que copsava al seu entorn, com per exemple a Noies Brodant o El pare malalt. Posteriorment, les seves estades a l'estranger li permeteren comprendre millor tant els pintors impressionistes i expressionistes com el constructivisme o el cubisme, el qual havia de tenir una notable influència en la seva obra. En peces com La Síndria o Desnudo s’aprecia bé aquest contacte. Algunes obres, com la que conserva el MAS, revelen un expressionisme crític, dramàtic i, fins i tot, tràgic, que s’accentua per l’ús d’una paleta molt limitada i fosca.

La formació a l'estranger va ser definitiva en la seva trajectòria professional futura. A París, a més d'obrir-se a tot tipus de corrents pictòriques, va establir relacions amb figures com Pierre Boussach o Christian Dior. A partir de la dècada dels seixanta es va dedicar a la investigació pedagògica de l'art i del disseny. Tenint en compte que provenia d'una família sabadellenca dedicada a la indústria tèxtil i, per tant, coneixia bé aquest món, i com a conseqüència de les relacions i coneixements obtinguts a París, va defensar que es feia imprescindible un canvi de mentalitat en l'àmbit de la producció industrial. Només cinc anys després d’haver viatjat a París, l’any 1965, va decidir centrar tots els esforços en aplicar tots els coneixements adquirits al llarg de la seva vida en la creació de l'Escola de Disseny Tèxtil de Barcelona, de la que se n’ha dit "petita Bauhaus" o "Barnahaus", la qual va dirigir des de la seva fundació fins a la seva mort. En aquest àmbit de la formació va fer importants aportacions pedagògiques, especialment en la concepció del disseny en el procés industrial.

Ramon Folch va destacar com a pintor però també com a ceramista. El seu mètode de treball estava fonamentat en una gran exigència, de resultes del seu tarannà reflexiu i crític. Meditava llargament les seves creacions, que acabaven essent molt elaborades.

El conjunt de 10 pintures està format per les obres següents:

  • Camil Fàbregas, Natura morta, 1976. Cera sobre fullola, 59 x 98 cm (marc: 72 x 110,5 x 4 cm).
  • Antoni Angle, Flors, 1975. Oli sobre tela, 61.5 x 46.3 cm (marc: 67,8 x 52,5 x 4 cm ). .
  • Antoni Vila Arrufat, Crucifixió, 1918-1973. Oli sobre tela adherida a tàblex, 59,9 x 40,2 cm (marc: 77 x 58,3 x 5 cm).
  • Domingo Soler, Riu, s.d. Oli sobre cartró, 27,6 x 37,4 cm (marc: 46,9 x 56,2 x 5 cm).
  • Domingo Soler, Bosc, s.d. Oli sobre cartró, 30 x 39 cm (marc: 48,5 x 58 x 5 cm).
  • Domingo Soler, Retrat Masculí, s.d. Oli sobre cartró, 29,5 x 19,5 cm (marc: 43,2 x 33 x 4,5 cm).
  • Joan Vila Puig, Església i prat, s.d. Oli sobre cartró entelat, 38 x 45,5 cm (marc: 60,2 x 68 x 5,5 cm).
  • Joan Burrull, Paisatge, s.d. Oli sobre tela, (marc: 47,5 x 87,3 x 6,3 cm).
  • Pere Elias, Rambles de Barcelona, s.d. Oli sobre tela, 50 x 61 cm (marc: 52,7x 63,7 x 1,5 cm).
  • Francesc Bernaldo, Paisatge,1960. Oli sobre tela, (marc: 53 x 67,5 x 5 cm).