MUSEUS MUNICIPALS

EXPOSICIONS

JOAN VILA GRAU. TREBALLS GRÀFICS

A l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Del 7 de novembre al 5 de desembre de 2024.

Inauguració: 7 de novembre del 2024 a les 7 de la tarda

 

JOAN VILA GRAU. DISSENYS TÈXTILS

Al Museu d’Art de Sabadell. Del 28 de novembre de 2024 al 2 de febrer de 2025.

Inauguració: 28 de novembre del 2024 a les 7 de la tarda

 

TAULA RODONA

JOAN VILA GRAU. ART I DISSENY

Al Museu d’Art de Sabadell. Dijous 30 de gener de 2025, a les 7 de la tarda.

Amb la participació d’Anna Armentano, professora de l’Escola Superior de Disseny (ESDI),

especialitzada en disseny tèxtil, i Víctor Oliva, dissenyador gràfic i expert en història del disseny.

Moderarà Òscar Dalmau, periodista i presentador, i col·leccionista especialitzat en els anys 60-70.

 

 

Joan Vila Grau (Barcelona, 1932-2022) fou un pintor, vitraller, ceramista i estudiós del vitrall.

Formà part d’una de les nissagues més importants d’artistes sabadellencs i catalans; el seu pare

fou Antoni Vila Arrufat i el seu avi Joan Vila Cinca; vinculat fortament amb la nostra ciutat a nivell

  familiar i emocional, el Museu d’Art de Sabadell i l’Acadèmia de Belles Arts han preparat una sèrie

d’activitats per homenatjar la seva figura amb motiu de la seva recent defunció.

Sota el comissariat del seu fill Eusebi Vila, s’han volgut destacar diferents facetes de la trajectòria

artística no tan conegudes per al públic general, com són el disseny gràfic i el dibuix. 

 

S’han preparat dues mostres consecutives en el temps, la primera a:

 

L’Acadèmia de Belles Arts, on es podran contemplar alguns dels seus treballs gràfics realitzats fa una

seixantena d’anys. Si bé al llarg de la seva carrera artística Joan Vila Grau va realitzar nombrosos dissenys

o treballs gràfics, va ser a finals dels cinquanta, durant els anys seixanta, i la dècada dels setanta que la

seva producció en el camp del grafisme va ser especialment intensa: marques, portades de llibres, de revistes,

paginació i dissenys d’interior de llibres i revistes, díptics, tríptics i/o catàlegs per a exposicions i cartells.

 

Va treballar amb la tècnica del linogravat i també amb encàustica i guaix o aquarel·les.

L’ús d’aquestes tècniques donaven a les imatges, fossin dibuixos o  grafismes, unes qualitats plenes de matisos.

Tot plegat va servir a Joan Vila Grau per crear una estètica pròpia, original i ben identificable.

 

Al Museu d’Art de Sabadell podrem veure una selecció de dissenys tèxtils realitzats entre

1960 i la dècada de 1970, que ens mostra la dinàmica de treball de l’autor, els seus recursos

i creativitat. Aquests dissenys tèxtils recullen les tendències estètiques de l’època i al mateix

temps mostren la seva personalitat. Per a Vila Grau va ser de cabdal importància, en tota la

seva obra, la recerca d’unes qualitats plàstiques, d’unes textures i d’un cromatisme que fessin

evident el valor artístic, juntament amb un ordre estructural-compositiu estricte.

 

Dins la iconografia que va fer servir hi trobem molts elements adequats a la finalitat del disseny:

arbres, fulles, plantes –galzeran-, fruits –magranes-, titelles, soldats, animals –gall, colom, principalment-

, el sol, la lluna, les estrelles... en definitiva, temes propers a l’entorn on s’emprarien els teixits: cortines o

revestiments de paret, cobrellits, coixins... per a habitació juvenil o infantil, coixins i cortines, teles i fundes

per a sales d’estar, cambres o menjadors, parament tèxtil -draps de cuina, estovalles individuals-, catifes...

per a les diferents estances d’una llar.

 

Finalment, el dia 30 de gener a les 7 de la tarda, al Museu d’Art, es celebrarà una taula rodona amb la participació

d’Anna Armentano, professora de l’Escola Superior de Disseny (ESDI), especialitzada en disseny tèxtil, i Víctor Oliva,

dissenyador gràfic i expert en història del disseny. Moderarà Òscar Dalmau, periodista i presentador, i col·leccionista

especialitzat en els anys 60-70.

•   Joan Vila Grau (Barcelona, 1932-2022). Resum biogràfic

Joan Vila-Grau va ser pintor, vitraller, ceramista i estudiós del vitrall. Artísticament es va formar dins el taller del seu

pare el reconegut pintor Antoni Vila-Arrufat. Va dirigir la seva formació acadèmica cap a l’arquitectura (1950-1955),

la qual va abandonar i es va dedicar plenament a la pintura. Interessat en l’art litúrgic, va ser cofundador i membre

del grup de disseny La Cantonada (1961-1971) i de la nova etapa del grup Ars Sacra (1960-1974), així com director

el 1973 de la galeria As. Seguint el seu interès per l’estudi històric de l’art, va ser fundador i promotor de la revista

Qüestions d’Art (1967-1974). Des del 1955 col·labora amb el mestre ceramista Jordi Aguadé Clos, el seu cunyat,

en la producció de grans plafons ceràmics.

 

Com a artista, té una gran activitat pictòrica que s’inicia amb la figuració però que ràpidament passa a l’abstracció.

És reconegut pels seus dissenys de vitralls en una primera etapa en col·laboració amb el taller Granell & Cia., amb el

qual ja havia treballat el seu pare, i actualment amb el taller J. M. Bonet, on s’executen els dissenys de vitralls que

des de l’any 1999 Vila Grau crea pel temple expiatori de la Sagrada Família. El disseny dels seus vitralls també segueix

en paral·lel el treball pictòric, de manera que després d’una breu incursió en la figuració, es mou cap a l’abstracció amb

l’estudi de la llum i el color.

 

Són especialment remarcables les aportacions a l’estudi històric del vitrall, del qual ha investigat tots els períodes, des

del gòtic fins al contemporani. És president honorífic del Corpus Vitrearum Medii Aevi Catalunya, amb el qual ha col·labora

t en nombroses publicacions com a coautor d’estudis sobre els vitralls medievals catalans, com ara el de l’església de

Santa Maria del Mar (1985), el de la catedral de Girona (1987), el del monestir de Santes Creus i de la catedral

de Tarragona (1992) i el dels vitralls de la catedral de Barcelona i del monestir de Pedralbes (1997).

 

En els articles «Notas sobre los vidrieros catalanes» i «Apuntes sobre el vitral modernista catalán» trobem

(Cuadernos Guadalimar, Madrid, 1978), s’explica la recuperació de l’ofici de vitraller, els seus antecedents

i la renovació tècnica i artística que això implica. També té un contingut semblant als anteriors l’article

«Les vidrieres modernistes catalanes» (San Jorge, Barcelona, 1979).

Una de les seves obres més important és el llibre, amb la col·laboració de Francesc Rodon, Els vitrallers de la Barcelona

modernista (Barcelona, Polígrafa, 1982), on explica l’evolució dels vitralls de Barcelona, des de finals del segle XIX fins a

la segona dècada del segle XX, i fa un repàs dels principals llinatges de vitrallers catalans. Aquest llibre va tenir la seva

culminació amb l’exposició cocomissariada per Joan Vila-Grau «El vitrall modernista» (1984).

 

És membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1983), així com membre de número de la

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1985). Cal destacar, també, els discursos d’ingrés El vitraller

modernista Antoni Rigalt i Blanch, primera biografia sobre aquest vitraller, i El vitrall gòtic a Catalunya. La descoberta

de la taula de vitraller. Per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona també va publicar el 1991 la memòria que

porta per títol El vitrall renaixentista.

 

Aquest mateix any va escriure un article on reflexionava al voltant de la relació d’Antoni Gaudí i el món dels vitralls,

«Gaudí mestre de la llum» (Quatre Pins. Quaderns de Cultura, Ajuntament de Palau-solità i de Plegamans,

Palau-solità i de Plegamans, 1991). També va recollir aquesta temàtica en una conferència per al XXII

Col·loqui del Corpus Vitrearum d’Alemanya (2004). Altres publicacions seves són el llibre sobre el vitraller Fita.

Vitralls 1956-1987 (Girona, Diputació de Girona, 1988) i Diàlegs a Barcelona. Joan Vila Grau,

Pilar Muñoz (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1991). Al llarg de la seva trajectòria professional també ha

col·laborat activament en la difusió de la història del vitrall català, ha realitzat nombroses conferències i ha

participat en congressos tant nacionals com internacionals.

 

L’any 2010 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.