60 ANYS DE LES EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A LA COVA DE LA TORRE NEGRA (SANT CUGAT DEL VALLÈS). Jornada commemorativa
- Horari: Dissabte 5 d'abril, de les 9.30 h a les 13.15 h
- Lloc: al Museu d'Història
- Preu: gratuït
Organitzen: Museu d'Història de Sabadell (Ajuntament de Sabadell) // Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (Universitat de Barcelona)
Amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya
La Cova de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès és una cova sepulcral d’època prehistòrica on s’hi han localitzat restes de més d’un centenar individus i diversos elements d’ornament, puntes de fletxa i vasos ceràmics.
Antecedents
Es tracta d’una cova amb una entrada d’accés vertical-pou, descoberta accidentalment l’octubre de 1964. Havia romàs 4.000 anys tancada, sense cap mena d’intrusió. Després d’assegurar el seu tancament, el dia 11 d’abril de 1965 s’endegà una excavació conjunta entre el Centre Excursionista del Vallès, el Museu d’Història de Sabadell i el Centre Excursionista de Gràcia. El fons arqueològic generat s’exposà a l’antiga sala de prehistòria del Museu de Sabadell, desmantellada ja fa molts anys. Posteriorment el Museu d’Arqueologia de Barcelona va fer una curta campanya al febrer 1968, que fou rebentada per excavadors furtius de Sant Cugat, els quals, dècades després, van dipositar les troballes, que esdevindrien una part del fons actual del Museu de Sant Cugat.
L’espai de la cova consisteix en un estret passadís de 15 metres de longitud amb dues gateres laterals, amb una alçada de 2 metres i una amplada mitjana de metre i escaig. Aquest espai estava curull de més d’un centenar d’inhumacions individuals, que formaven un nivell amb una massa d’ossos desordenada, d’entre 75 i 80 cm de gruix. Des del primer moment, els excavadors van percebre la manca de connexions anatòmiques i parlaven d’efectes d’arraconament.
Després d’una cinquantena d’anys d’abandó, oblit i desídia, amb canvis de propietat, en què la tapa de la cova ha estat contínuament rebentada, una proposta del Servei d’Arqueologia de la Generalitat va promoure una campanya arqueològica preventiva, per mitjà de l’empresa ÀTICS, que es va dur a terme al novembre de 2018. Des d’aleshores i amb els recursos propis del Programa de recerques del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB), s’han fet quatre campanyes d’excavacions en els anys 2021, 2022, 2024 i 2025, sota la direcció d’Artur Cebrià i del Dr. Josep Maria Fullola. La feina s’ha centrat en la restauració del jaciment amb la extracció del farcit de sediments remenats, tot respectant l’empremta en el nivell original, així com també la localització i recerca dels materials dispersos en diversos llocs i en diferents entitats i institucions (de moment s’han identificat set fons diferents).
Els materials, sense arribar a la densitat i gruix d’altres jaciments sepulcrals vallesans rellevants, són molt destacables. És molt remarcable la varietat i qualitat de l’abillament, i la determinació dels vasos ceràmics, sempre treballant amb el handicap de ser materials atribuïbles només de forma general al paquet-palimpsest funerari.
Aquesta cova d’ús exclusivament sepulcral té la següent forquilla cronològica:
1 ) Un moment final clar: epicampaniforme - bronze inicial,
2 ) Una fase intermèdia amb campaniforme internacional i regional.
3 ) Una fase inicial del neolític final amb enterraments col·lectius del III r mil·lenni aC, encara poc caracteritzada
La Cova de la Torre Negra es pot considerar com un dels tres millors jaciments sepulcrals coneguts a l’àrea geogràfica del Vallès, per la qualitat informativa i intrínseca dels materials. Les característiques del seu descobriment, a la tardor de 1964, ens fan pensar que reunia les condicions que haurien permès fer un estudi homologable al jaciment del sepulcre col·lectiu-hipogeu del Carrer Paris de Cerdanyola i al del paradolmen de la Costa de Can Martorell de Dosrius, en plena serralada que separa el Vallès del Maresme.
Excavacions arqueològiques a la cova de la Torre Negra, a càrrec de membres de l’Agrupació d’Amics de la Prehistòria Vicenç Renom Costa de Sabadell, vinculada al Museu de la Ciutat. Sant Cugat del Vallès, tardor de 1965 (cedida per Sebastià Ribes Garolera).
Conjunts de botons d’os (abillament) i de puntes de fletxa de la cova de la Torre Negra (SERP-UB).
La jornada commemorativa
Aquesta jornada comptarà amb la participació institucional del Museu d’Història de Sabadell –amfitrió-, Museu de Sant Cugat del Vallès, de la Universitat de Barcelona (SERP) i de la Generalitat de Catalunya (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic).
En l’apart científic hi participaran els i les especialistes que han investigat el jaciment i diversos aspectes de les diverses tipologies dels materials arqueològics, així com també de les restes humanes recuperades en les diferents fases de les excavacions. Al final de la jornada es farà una taula rodona a manera de conclusió.
La jornada inclou un desplaçament i una visita final al jaciment, i un dinar de cloenda.
L’accés a la sessió commemorativa és d’accés lliure i gratuït per al públic en general.
Exposició de materials arqueològics del fons del Museu d’Història
A partir de l’1 d’abril i fins al 13 d’abril, el Museu d’Història presentarà una petita mostra amb alguns dels materials arqueològics procedents del jaciment i que formen part del fons històric del MHS.
El programa de la jornada
9.30 h Presentació i benvinguda
Joan Comasòlivas Font, Director del Museu d’Història de Sabadell
Alba Rodríguez Làzaro, directora del Museu de Sant Cugat del Vallès
Antoni Martin Oliveras, arqueòleg territorial (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic / Generalitat de Catalunya)
Josep Maria Fullola Pericot, Investigador principal del Programa SERP-UB
9.40 h Comunicacions
9.45 h Artur Cebrià Escuer, “Antecedents. Com hem arribat a la situació actual?”
9.55 h Artur Cebrià Escuer , “Les quatre campanyes d’excavacions del SERP de la UB”
10.15 h Núria Armentano Oller, Júlia Benet Cugat i Laura Canales Bartra, "Estudi dels diferents lots de restes humanes del nivell sepulcral recuperats al jaciment de la Cova de la Torre Negra".
10.30 h Pausa cafè
11.00 h Pablo Martínez Rodríguez, “La ceràmica de l’aixovar dels enterraments de la Cova de la Torre Negra”
11.10 h Alejandro Emens Aranas, “Indústria òssia i abillament a la Cova de la Torre Negra“
11.20 h Cynthia González Olivares i Xavier Mangado Llach, "Estudio tecnològic del conjunt de puntes de projectil de la Cova de la Torre Negra"
11.30 h Taula rodona entre els agents excavadors, les entitats i les institucions
13.15 h Desplaçament a la Rambla de Can Bell (Sant Cugat del Vallès) i visita al jaciment
14.30 -14.45 h Dinar i cloenda
Intervenció arqueològica a la cova de la Torre Negra, a càrrec del SERP-UB. Sant Cugat del Vallès, campanya de 2024 (Joan Lleonart).