- Horari: Diumenge, 12 d'octubre a les 11h.
- Lloc: Museu d'Art de Sabadell. Lloc de trobada: Pl. del Doctor Robert
- Preu: Gratuït
Índex de l`article
“ELS CENTRES DE SABADELL”
L’evolució al llarg del temps de l’actual centre simbòlic de Sabadell. Entre la porta de Barcelona i la porta de Manresa.
Horari: Diumenge, 12 d’octubre, a les 11h.
Lloc de trobada: Plaça del Doctor Robert
Preu: Gratuït
- CELEBREM LA FESTA MAJOR DEL PATRIMONI CULTURAL
Un any més, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural impulsa les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991 i que està considerada l’activitat participativa més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural. Al llarg de tots aquests anys les Jornades Europees de Patrimoni ens han permès conèixer la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural gràcies a la col·laboració de centenars de municipis, museus, monuments, associacions i entitats culturals d’arreu del territori que any rere any han obert les portes de casa seva per apropar el seu patrimoni cultural a la ciutadania.
Els dies 10, 11 i 12 d’octubre et convidem a viure noves activitats i experiències en aquesta jornada de descobertes del nostre patrimoni cultural. Un gran ventall de propostes (des de portes obertes o visites guiades fins a concerts i activitats i tallers familiars, entre d’altres) que es podran consultar, organitzades temàticament i geogràficament, en l’agenda en línia. Les Jornades Europees de Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una gran oportunitat per redescobrir el nostre patrimoni cultural, amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.
Les Jornades Europees de Patrimoni compten amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació de Micropobles de Catalunya i Catalunya Sacra.
- PATRIMONI ARQUITECTÒNIC: FINESTRES AL PASSAT, PORTES AL FUTUR
El tema de les Jornades Europees del Patrimoni 2025, "Patrimoni arquitectònic", celebra la gran diversitat d'edificis que ens envolten i posa el focus en edificis i infraestructures de tots els estils i dimensions. El patrimoni arquitectònic ofereix una visió única de la nostra història compartida i identitat cultural. Derivat de l'antiga llengua grega, el terme arquitectura reconeix tant l'art creatiu com els aspectes tècnics de la construcció, que van més enllà de la funcionalitat. En termes patrimonials, podem observar un disseny innovador, dimensions, forma i bellesa decorativa, no només en els edificis i monuments més imponents de les grans ciutats, sinó també en els carrers i cases en què treballem i vivim.
- Els centres de Sabadell.
Per aquest motiu, des del Museu d’Art de Sabadell, hem organitzat l’itinerari “Els centres de Sabadell” “, que és fruit de la col·laboració del museu amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i elaborat per Josep Lluís Gorina i Francesc Camps, arquitectes.
L’evolució al llarg del temps de l’actual centre simbòlic de Sabadell. Entre la porta de Barcelona a la porta de Manresa.
L’espai públic és part del patrimoni arquitectònic de les ciutats, amb aquest itinerari pretenem qüestionar i donar resposta al perquè de les coses (perquè la ciutat és com és?) és una part imprescindible de l’acció d’aprehendre.
Les ciutats es transformen constantment. Cada canvi és producte d’una circumstància històrico-administrativa, d’una estratègia, d’un fet traumàtic o simplement perquè els entorns es degraden i cal renovar-los. Sabadell ha experimentat, concretament en el seu centre, canvis molt profunds en un moment determinat del s XX.
Cal pensar que, d’entre els motius variats, podem afirmar que va ser producte d’una estratègia junt a la necessitat pràctica i de renovació.
Aquest centre, una àrea concreta en el que tota ciutat o població situa la seva identitat reconeixible i els seus actors principals, queda definit entre l’inici de la Rambla, i la Plaça de l’Àngel. És un espai en qual estan instal·lats els elements urbans més representatius, estratègics i clàssics de la ciutat: el polític, l’econòmic, el religiós i el social, que podríem anomenar també civil, ... i les seves arquitectures.
El reconeixement d’aquest canvi, mitjançant la presencia física sobre el terreny -posicionant el propi cos-, i la utilització de material gràfic, fa que es comprengui aquesta metamorfosi i l’envergadura de les coses, i s’entengui com la ciutat va passar de tenir, morfològicament parlant, un centre consolidat -per l’activitat desenvolupada i pels actors presents- però laberíntic i dispers (varis “centres”) com ho son les configuracions medievals, a un sol centre representatiu, higienista i simbòlic que mostrava una ciutat industrial en desenvolupament, emmirallada en els aires europeus de l’època. Es generen així espais oberts i de major envergadura que permeten exhibir una grandesa més acord amb les pretensions expansionistes de la ciutat i la seva població creixent, que necessitarà cada vegada més espais on celebrar i trobar-se.