El  proper 19 de gener s’inaugura al Museu d’Art de Cerdanyola l’exposició temporal Xavier Nogués. 50 Ninots, organitzada conjuntament amb el Museu d’Art de Sabadell. L’exposició estableix un diàleg entre la figura del pintor Josep de Togores i els dibuixos originals del llibre 50 Ninots, publicat l’any 1922 per l’editorial Salvat-Papasseit, a partir de la correspondència i dels llibres que formaren part de la biblioteca del pintor cerdanyolenc. 

Les obres pertanyen a la sèrie 50 Ninots que van ingressar al Museu d’Art de Sabadell l’any 1943 procedents del llegat de Maria Cladellas, vídua de Santiago Segura. Es tracta dels dibuixos a tinta originals de Xavier Nogués que per primer cop van publicar els germans Salvat-Papasseit el mes d’abril de l’any 1922, acompanyats d’un pròleg de Ramón Reventós i posteriorment es van reeditar els anys 1958 i 1975.

Els Ninots de Xavier Nogués es van poder veure en les exposicions Xavier Nogués (Palau de la Virreina de Barcelona, 1967), Llegat Maria Cladellas (MAS, 1975), El Noucentisme. Un projecte de modernitat (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1994) i L’altra col·lecció del Museu d’Art de Sabadell (MAS, 1995).

En aquesta ocasió, s’ha aprofitat l’oportunitat per fer una revisió exhaustiva de l’emmarcat de les obres, substituint els materials originals per d’altres de conservació preventiva que estabilitzin el seu estat de conservació.

L’exposició es podrà veure a la seu del Museu d’Art de Cerdanyola fins al 8 d’abril del 2018 i està previst que posterioment viatgi a Sabadell formant part del projecte Coincidències insòlites que promou la Xarxa de Museus d’Art de la Diputació de Barcelona, segons el qual els museus participants posen en diàleg dues o més peces, o un esdeveniment, que impliquen una relació simbòlica, estètica o conceptual.

• Els Ninots de Xavier Nogués

El 1922 l’editorial Salvat-Papasseit va publicar el llibre 50 Ninots amb les il·lustracions de Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona 1873-1941), un artista polifacètic, un dels més singulars del noucentisme.

Nogués va desplegar el seu univers personal de personatges populars, de dites i de situacions humorístiques pròpies d eles revistes i diaris satírics de l’època. Les il·lustracions estan signades amb el sobrenom que l’artista emprava normalment, Babel. Els personatges apareixen acompanyats de textos amb dites i comentaris, són l’essència de l’obra de Nogués, amb paral·lelismes en altres obres en gravat, vidre o ceràmica. L’artista va ser un destacat dibuixant, gravador, decorador i pintor, i és un dels millors representants de l’interès del noucentisme vers la recuperació de les arts aplicades que es fomentarien des de l’Escola Superior de Bells Oficis. L’exposició que es presenta al Museu d’Art de Cerdanyola mostra els dibuixos originals que formen part del fons del Museu d’Art de Sabadell i permet establir un diàleg amb la figura del pintor cerdanyolenc Josep de Togores a partir de la correspondència i dels llibres que formaren part de la biblioteca del pintor.

• Xavier Nogués i Josep de Togores

Xavier Nogués va mantenir una estreta amistat amb Josep de Togores (Cerdanyola 1893 – Barcelona 1970). D’aquesta relació n’és testimoni la correspondència entre els dos artistes. Pel pintor cerdanyolenc la relació amb Nogués i amb Manuel Humbert seria de les més transcendents i l’amistat amb Nogués una de les que més va perdurar en el temps. Togores l’esmenta contínuament a la seva autobiografia dictada a Esteve Fàbregas entre els amics de joventut, juntament amb Sunyer, Manolo, Casanovas, Junoy, Humbert o Feliu Elias. A les cartes conservades al Museu d’Art de Cerdanyola, Nogués li comenta a Togores aspectes quotidians, episodis transcendents de la vida, però també el dia a dia de les exposicions a París i a Barcelona.

La intensitat de la seva amistat es fa palesa en alguns dels episodis més foscos de la biografia del pintor cerdanyolenc. Nogués també li va donar suport professionalment en nombroses ocasions: primer, li va proporcionar la feina de restaurador que li oferí Florenci Veciana i, després d’haver triomfat a París, va intercedir a favor d’ell amb el col·leccionista Lluís Plandiura. Nogués va creure sempre en la vàlua del seu amic, tot i no compartir el gir estilístic d’algunes etapes del pintor: “Espero amb molt interès l’any que vé per a veurer les vostres obres, i com teniu tot lo que cal per arribar allà on voleu, estic segurissim que em donareu el goig que espero. Aquestos periodes de crissis son com una mena de depuració necessaria i com una conseqüencia de qui ser exigent en si mateix.” (2 d’abril de 1931)

L’amistat entre els dos artistes es va mantenir tota la vida, durant els anys de joventut a Barcelona compartint exposicions i trobades a la Maison Dorée o a “Les Arts i els Artistes”, a partir de la correspondència durant l’etapa parisenca de Togores, i també un cop va retornar a Catalunya. El 24 de novembre de 1931, l’Ajuntament de Cerdanyola, que presidia Jaume Mimó, va donar el nom del pintor a un carrer de la vila. Amb aquest motiu, organitzaren una trobada en la qual no va faltar Nogués: “Els paletes van posar la placa –descriu Just Cabot_, i el pintor junt amb l’alcalde, l’escultor Viladomat, el pintor Humbert, el pintor Espinal, Xavier Nogués i uns quants amics més, ho vam celebrar amb un dinar a l’aire lliure, a la font de Can Catà”. [FÀBREGAS I BARRI, Esteve, Togores. L’obra, l’home i l’època 1893-1970. Barcelona: Aedos, 1970, p. 186].

Més informació:Museu d'Art de Cerdanyola