L’exposició permanent del Museu del Disseny de Barcelona / HUB ha incorporat el llum de taula NA 3972 de Josep Maria Magem, produït per MADOM, a la seva exposició permanent “Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural", a més d’altres 35 objectes d’altres autors.

D’aquesta manera es consolida el reconeixement de la trajectòria de Josep Maria Magem que va iniciar Guillem Celada amb la seva investigació, que es va traduir en exposició i en catàleg al Museu d’Art de Sabadell l’any 2017 amb el títol “Magem incandescent”, que va comptar amb la indispensable col·laboració de la família de Josep Maria Magem. El HUB ha estat sensible a la importància de l’obra de Josep Maria Magem mostrant al públic aquest llum al costat d’altres peces referents de la història del disseny català.

• SOBRE JOSEP MARIA MAGEM

Josep Maria Magem (Sabadell el 1941- 2017) ha estat des de principis dels anys 1960, un decorador, que va evolucionar cap a l'interiorisme i el disseny industrial en un context incipient d'aquesta disciplina.

En el context local, és més reconegut pel seu establiment de mobiliari i objectes per a la decoració de la llar d'alt disseny, que per la seva tasca dissenyistica.

Del seu treball, desenvolupat des de Sabadell, a l'estudi situat a la rere-botiga amb un equip de professionals, se'n poden detectar alguns trets o aspectes que, d'una forma més o menys conscient, van venir condicionats pel context de la ciutat industrial i perifèrica, on el "disseny" era quelcom desconegut.

El fet de treballar des d'aquesta consciència de dissenyador en un context "sense disseny”, caracteritzen també la seva producció i encara més, la seva trajectòria. Sobretot si ens referim la qüestió del reconeixement com a professional tant en un terreny local com per al relat de la història del disseny oficial a Catalunya.

La seva producció és bastament extensa i es comprèn entre els primers anys seixanta i el 2012, moment en què en jubilar-se va tancar també l'establiment que regentaven juntament amb la seva dona i una de les seves filles. Aquest fet, però, no va ser la fi de la tasca de dissenyar, talment com un artista o altres creadors no s’ha aturat realment mai.

En referència al seu treball com a decorador i interiorista, podem localitzar diversos exemples tant en el terreny domèstic com en el comercial. D'aquest darrer se'n deriven també, els treballs d'interiorisme efímer per als estands de fires de varies empreses.

En el terreny de l'interiorisme comercial, així com en el dels estands, trobem un aspecte de vinculació directe amb la ciutat, ja que els establiments locals passen a ser (durant la seva existència) part del paisatge urbà, de la mateixa manera, que les industries locals, quan exposen fora, esdevenen marca de ciutat.

Hi ha però un altre aspecte molt rellevant en la seva producció quant a interiorista i el vincle que aquesta (producció) té amb la ciutat. El seu treball desenvolupat per a la desapareguda entitat d'estalvi Caixa de Sabadell, esdevé un dels eixos interessants a conèixer amb atenció, ja que el treball continuat per a aquesta empresa, amb els diferents equipaments, va permetre desenvolupar un seguit de sistemes "estandarditzats" que es podien adaptar als espais que ampliaven la infraestructura de l'entitat. Uns emplaçaments que van ser inevitablement referències de la ciutat a les poblacions veïnes.

Si parlem del seu treball com a dissenyador industrial, trobem resolucions en molts terrenys, tot i que amb diferència, el gran gruix de la seva producció se centra en el disseny de làmpades. Tant com a dissenyador en exclusiva per algunes firmes com a dissenyador continu per a altres empreses o inclús amb treballs puntuals en altres casos, la producció de Magem en aquest terreny és molt extensa, són desenes o gairebé centenars els models dissenyats i produïts que ens permeten fer un recorregut a l’evolució estètica i les tendències de les darreres sis dècades.

És també aquest aspecte de la seva extensa producció, que ens dóna una dimensió molt clara de la figura que Magem representa com a dissenyador. Des de resolucions avantguardistes, motivades per novetats tecnològiques fins al disseny de peces per a firmes de producció desfasada fent un exercici de contemporanitzar el clàssic, ens trobem davant d'un treballador del disseny, que més enllà d'obres mestres ens presenta una extensa producció marcada per un dia a dia de treball en disseny i per més de cinquanta anys d'exercici ininterromput.

Aquest dia a dia, el treball resolutiu cap a múltiples encàrrecs de diferent índole, és també l'explicació en certa mesura, de la situació de poc reconeixement que trobem en el treball de Magem. Una certa despreocupació i a vegades també impossibilitat d'atendre o cuidar l'aspecte més "comercial" o de reconeixement, a través de l'autopromoció en publicacions o convocatòries de premis, entre d'altres.

Aquest poc reconèixement, no és només un aspecte centrat en la seva obra física produïda, que s'accentua més quan es tracta de les seves incursions a l'arquitectura, sinó que hi ha un espai invisible, que és la pedagogia exercida com a dissenyador a tot tipus de clients, una pedagogia exercida tant des de la posició de dissenyador-client com en la seva participació en les organitzacions que van procurar assentar i consolidar les bases per a una professionalització i dignificació d'una disciplina, que encara avui es veu i viu amb cert desconeixement o raó de ser.