Interveció en clau feminista a la Casa Fàbrica Turull i a l'exposició permanent. Dia de les Dones

Amb motiu del Dia de les Dones

Comissari: Víctor Ramírez Tur

Organitza: Museu d’Art  

Farta de tots aquells llops que han espiat, amenaçat i violentat a la història de l’art heretada, la caputxeta vermella passeja per la Col·lecció del Museu d’Art de Sabadell amb la intenció d’intervenir-la seguint el camí que ha deixat la història de l’art feminista des dels inicis de la dècada dels setanta. D’aquesta manera, es rastrejarà la relació entre la divisió jeràrquica dels espais domèstics i la jerarquia de gèneres pictòrics, es reflexionarà de manera crítica sobre les implicacions violentes de la mirada masculina en la història de les imatges, i es reclamaran nous imaginaris per evidenciar el paper de les dones i d’altres subjectes invisibilitzats pel patriarcat com a agents històrics.

El Museu d’Art de Sabadell segueix treballant per donar major visibilitat i presència a les dones, tant les artistes, com les muses inspiradores o les promotores, impulsant canvis en els discursos per integrar-les als relats de la història de l’art local, incorporant noves obres i textos a l’exposició permanent i a la Casa Fàbrica Turul, presentant nous dossiers pedagògics per a infants i adolescents que proposen una reflexió entre el discurs tradicional de privilegi del món de l’art i la nova mirada feminista.

En els darrers anys l’exposició permanent ha gaudit de diferents lectures, com per exemple en clau LGTBIQ+, per a famílies, per a persones amb discapacitat, etc. amb l'objectiu de visibilitzar els museus com a referents identitaris i transformadors a través de les seves col·leccions, d’interès per a tots els públics segons les seves necessitats.

Enguany s'ha organitzat tot el material textual per oferir-lo a l’entrada de la sala per al public individual.

El 1971 Linda Nochlin escriu un dels articles més importants per al naixement de la història de l’art feminista, Why there have been no great women artists?, (Per què no hi ha hagut grans dones artistes?). Per tal de respondre a la mancança de dones artistes a les col·leccions patrimonials heretades l’autora planteja la necessitat d’incorporar una visió estructural i sociològica, observant, de quina manera, el patriarcat ha instal·lat uns criteris sobre la idea d’artista-geni, sobre els gèneres pictòrics més valorats i l’accés a aquests o sobre la jerarquia de llenguatges artístics, criteris que romanen fins avui. Nochlin, juntament amb altres autores fonamentals per al desenvolupament de la història de l’art feminista, com Griselda Pollock o Rozsika Parker, ha demostrat que l’àmbit de la història de l’art és un territori fonamentat en dinàmiques d’inclusió i d’exclusió a partir de lògiques de diferència sexual: només els homes poden ser artistes genials, i aquests han monopolitzat històricament les institucions vinculades a la formació, exhibició i conservació del patrimoni cultural, imposant les seves narratives.

És evident que aquesta herència patriarcal en l’àmbit de les arts està, al seu torn, arrelada en l’àmbit social, i és precisament això el que volem visibilitzar a aquesta intervenció a la Casa Fàbrica Turull i l’exposició permanent.

A La caputetxa vermella confronta el cànon hem decidit alterar l’exposició permanent i la  casa amb la incorporació d’obres de la Col.lecció, perquè puguin funcionar com a un dispositiu que permeti recollir alguns dels diagnòstics i línies d’actuació principals de la crítica d’art feminista. En aquest sentit, la mateixa distribució dels espais d’aquesta tipologia de casa burgesa al segle XIX ens permet atacar l’arrel del problema: la vida social ja estava dividida a partir d’un injust paradigma binari d’arrel patriarcal, ja que les formes socials burgeses generaren una distribució dels espais sota dinàmiques d’exclusió: les estances públiques o altres habitacions vinculades a l’esfera pública del treball –el despatx, la biblioteca-, seran principalment utilitzades pels homes de la família o pels homes convidats, mentre els dormitoris o els vestidors estaran pensats com a espais de recolliment de les dones, obligades a romandre invisibles en l’esfera de les cures domèstiques, familiars i personals.

Us proposem reflecionar sobre Male gaze –mirada masculina, la volència arquitectònica i institucional. De la jerarquia d’espais a la jerarquia de gèneres pictòrics ,  De la jerarquia d’espais a la jerarquia de llenguatges i Subvertint les jerarquies de gènere i classe.