Durant aquest primer trimestre de l’any el Museu d'Art de Sabadell ha augmentat el número de consultes sobre el fons i dels permisos de reproducció d’obres de la col·lecció, respecte els anys anteriors.

Durant aquest primer trimestre de l’any hem detectat un augment de les consultes sobre el fons i dels permisos de reproducció d’obres de la col·lecció. No sabem si aquesta tendència es mantindrà la resta de l’any o haurà estat un fenomen aïllat.

Sigui com sigui, les sol·licituds d’informació, d’imatges del fons o d’objectes en préstec denoten interès per part de particulars i d’institucions en allò que guarda el museu. I que un museu local sigui d’interès és sempre una notícia destacable i molt benvinguda.

D’altra banda, l’increment de peticions de permisos de reproducció indica que, poc a poc, l’activitat cultural del país es va reprenent, tot i la manca de recursos segueix sent important i ho serà durant molts anys.

L’any 2013 la imatge del Corpus de sang d’Antoni Estruch es va reproduir en el catàleg de l’exposició 300 onzes de setembre. 1714-2014, produïda pel Museu d’Història de Catalunya. El Retrat del meu fill de Feliu Elias Bracons, que forma part de l’exposició permanent del museu, es va reproduir en el catàleg de l’exposició Francesc Vayreda, de l’Impressionisme al Noucentisme a Catalunya, organitzada pel Museu de la Garrotxa. D’altra banda, al Museu Nacional d’Art de Catalunya es va cedir el permís de reproducció de cinc obres del MAS per a l’espai permanent de presentació dels museus d’art de Catalunya: Manifestació per la República (1904), d’Antoni Estruch, el projecte de cartell d’Antoni Vila Arrufat titulat Lema. D’or (1917), una marina de Rafael Durancamps, un dibuix de Manuel Duque i la composició La justícia de la sèrie Matances de Fina Miralles. Igualment, es van cedir diverses imatges genèriques del museu i de dues obres del fotògraf Joan Vilatobà (Cara d’estudi, entre 1901-1931) i d’Antoni Vila Arrufat (Noia d’esquenes llegint, 1930) al Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya per a la campanya de difusió dels museus catalans que van fer amb motiu del Dia Internacional dels Museus.

Val a dir, tot sigui dit, que Sabadell juga amb avantatge, ja que conserva una de les pintures de temàtica històrica més emblemàtiques de Catalunya: el Corpus de sang d’Antoni Estruch (1907). En el que va d’any el MAS ha rebut cinc sol·licituds de permisos de reproducció, dels quals dos han estat per a treballs de recerca relacionats amb el cartellisme i amb les galeries barcelonines que van difondre el noucentisme. Els altres tres eren per a aquesta peça estrella: l’Ajuntament de Solivella per a un audiovisual del Centre d’Interpretació del Castell de Solivella; Enciclopèdia Catalana per il·lustrar el llibre Tresors de Catalunya. La cultura tradicional, en el qual hi ha un article sobre Els segadors com a himne nacional; i més recentment la Fundació Josep Irla per a l’exposició sobre la lluita dels catalans pels seus drets i llibertats que està preparant. És inevitable establir lligams entre aquest fet, si voleu anecdòtic, i el moment històric i polític que vivim, en què les reivindicacions nacionals són constants.

La pintura d’història és un dels generes tradicionals de l’art. Si bé al segle XIX va tenir un especial desenvolupament i va viure una etapa d’or, el cert és que la plasmació artística de fets històrics sempre ha interessat a les societats i especialment a les classes dirigents. Només cal recordar la Columna Trajana. En pintura acostumaven a ser obres de gran format, de manera que l’encàrrec de pintar un quadre com el Corpus de sang per a un pintor constituïa tot un repte i una gran oportunitat per demostrar la seva vàlua. Tot i que a principis del segle XX, quan Antoni Estruch va pintar el Corpus, el gènere ja havia caigut en desús des dels estaments oficials, el cert és que ningú pot negar la capacitat evocadora d’una pintura de gran format amb un tema tant important per a la història de Catalunya. No és estrany que, el mateix any que es va pintar, la litografia Madriguera en comercialitzés una oleografia en més de vint tintes que va contribuir notablement en difondre l’obra entre els sectors catalanistes del país.