DARRERS INGRESSOS A LA COL·LECCIÓ. Figuració, subjectivitat i poesia. El fons personal de la pintora Elisa Queralt

Un dels avantatges d’un museu d’art local és que té l’oportunitat de recuperar artistes poc difosos o coneguts, relacionats amb el seu àmbit de treball i territori. Aquest és el cas del recent ingrés de trenta-cinc obres de la pintora Elisa Queralt Galobardes, procedents del seu fons personal.

   

Elisa Queralt va néixer a Sabadell, però ha desenvolupat tota la seva trajectòria artística principalment a Barcelona.

Sabadell és una ciutat d’art, ha gaudit i gaudeix d’una important vida artística, formada per noms reconeguts però també per d’altres que no ho són tant. El Museu d’Art conserva obra de prop de 800 artistes diferents, dels quals un bon percentatge són sabadellencs. Molts d’aquests han desenvolupat la seva carrera fora de la nostra ciutat, però no per aquesta raó s’ha de deixar que caiguin en l’oblit i es desvinculin de la seva ciutat d’origen.

L’Elisa Queralt es va posar en contacte amb el Museu d’Art a principis d’any. Tot i haver viscut a Barcelona, s’estima la seva ciutat nadiua i va pensar que el seu museu d’art es podria fer càrrec d’una part del seu fons personal, tant per conservar-lo com per donar-lo a conèixer. Després d’unes quantes visites, i d’una gran immersió en la seva obra, es va fer una petita tria de peces junt amb l’artista, que fos ben representativa del seu llenguatge i de la seva trajectòria.

El principal criteri, com a museu, per acceptar la donació va ser que aquesta completés la col·lecció d’art de la ciutat amb una artista que no hi estava representada, i ho fa sense buits, de manera que en endavant només amb aquesta selecció podrem explicar a Elisa Queralt. També és necessari valorar aspectes més tècnics, com són l’estat de conservació i les necessitats d’emmagatzematge per poder garantir-ne la seva estabilitat en el futur.

De les trenta-cinc obres que han arribat al Museu, nou són olis sobre tela, de diversos formats, i quatre són aquarel·les. També hi ha sis gravats, sobretot aiguaforts, i setze dibuixos amb tècniques molt diverses (carbonet, cera, sanguina i tinta a la canya).

Resum biogràfic

Elisa Queralt Galobardes (Sabadell, 1933) és doctorada en Belles Arts i diplomada en Interiorisme per l’Escola Llotja de Barcelona. Va començar a rebre classes de dibuix als sis anys, de la mà del pintor Climent de Sabadell i, des d’aquest moment, mai no va deixar de formar-se fins que va ingressar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. L’artista manifesta la influència que sobre ella van tenir els professors Miquel Farré de procediments pictòrics, Lluís Muntaner de dibuix de figura al natural, Joan Subias d’història de l’art, Josep Puigdengoles de paisatge i, sobretot, Francesc Labarta de dibuix decoratiu i composició. L’any 1988 va presentar la tesi doctoral sobre el pintor Francesc Labarta.

Als anys cinquanta, en plena formació, va gaudir de diferents ajuts per ampliar els seus estudis. Posteriorment va obtenir el títol de professora de dibuix, professió que va exercir durant molts anys, i va treballar en el disseny d’estampats tèxtils. Igualment, va dissenyar esmalts vitrificables sobre coure al taller de Consol Mascareñas. També va ensenyar dibuix a un centre de decoració i interiorisme, fet que la va empènyer a millorar aquesta especialitat a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona (Escola Llotja), on es va graduar l’any 1978.

La seva producció pictòrica ha estat continuada i variada. L’any 1956 va fer un primer projecte de pintura mural al fresc per a una tintoreria situada al carrer Major de Sarrià de Barcelona, actualment desapareguts. L’any 1957 va fer un altre projecte de pintura mural al fresc per a una capella particular a Vinyols dels Arcs (Tarragonès), que es va pintar l’any 1958. Entre 1980 i 1981 va pintar al fresc el baptisteri de l’església parroquial de Santa Maria de Castellar de n’Hug (Berguedà).

També ha treballat el retrat, fent una sèrie de retrats a l’oli de personalitats destacades, així com també familiars i amics que es prestaven com a models. Igualment, va practicar molt el paisatge, especialment amb dibuixos fets amb tinta xinesa amb canya i aquarel·la, molt expressius.

La seva activitat artística es va desenvolupar sobretot a Barcelona i, de manera molt activa, entre els anys cinquanta i setanta. Entre 1957 i 1976 va participar en diferents exposicions col·lectives al Reial Círcol Artístic de Barcelona (1957), a les Galeries Laietanes (1959), al Cercle Maillol de Barcelona (1959), a l’Ajuntament de Badalona (1961), a Tarragona (1962), a diferents edicions de les Exposicions d’Art Sacre de Barcelona, a les exposicions Àgora de dibuix i aquarel·la (1965 i 1966), al Saló de Maig de Barcelona (entre 1964 i 1966), al Saló Femení d’Art Actual de Barcelona (entre 1971 i 1974), a la Fundació Ynglada-Guillot de Barcelona (entre 1971 i 1974) i a l’exposició inaugural de la sala d’exposicions del Col·legi Oficial de Professors de Dibuix de Barcelona (1976). Pel que fa a les exposicions individuals, durant aquest mateix període va presentar obra al Salón Novel de Barcelona (1966) i a la Sala de Cultura Sant Jordi de la Caixa de Catalunya a Granollers.

Quant a les tècniques, a més de la pintura a l’oli sobre tela i la pintura mural al fresc, ha treballat el dibuix a llapis, la tinta xinesa amb ploma i amb canya i l’aquarel·la.

L’obra pictòrica d’Elisa Queralt ha evolucionat des del primer impressionisme-academicisme de l’època de formació cap a un expressionisme poètic en l’ús de la forma i del color, primer, i més endavant fins a un realisme subjectiu que copia i transforma a voluntat el tema. De vegades, aquesta subjectivitat la porta a plasmar una figuració pràcticament onírica. Tant en els retrats com en les composicions destaquen sobretot el tractament de les mans, sempre presents i molt estilitzades, i un interès pel reflex de la llum en els materials (en el vidre, en els metalls, en la ceràmica).