El proper 30 d’octubre el Museu Nacional d’Art de Catalunya inaugurarà l’exposició temporal Carles Casagemas. L’artista sota el mite, que per primera vegada exposa conjuntament l’obra de Carles Casagemas que fins avui s’ha localitzat.

El MNAC i Eduard Vallès, el comissari de la mostra, han fet un gran esforç per revisar els estudis i investigacions més recents, localitzar i documentar les obres que es conserven en institucions i col·leccions particulars i dissenyar una gran exposició, que es complementa amb un catàleg que situa l’artista dins de la historiografia nacional i internacional.

El Museu d’Art de Sabadell conserva dos dibuixos de Carles Casagemas, procedents del llegat Maria Cladellas, vídua del marxant i col·leccionista Santiago Segura. Són dues obres molt parelles, dos pastels damunt d’un cartró gruixut de petites dimensions que retraten sengles dones en un cafè que, fins fa ben poc, no havien estat identificades. L’any 2011, Dolors Rodríguez Coll, durant els treballs d’investigació per a la seva tesi doctoral sobre l’artista, va accedir als dibuixos i va poder reconèixer una de les dues dones com Germaine Florentain, amb qui Casagemas va viure una intensa relació amorosa que fou la causa del seu suïcidi.

Els dos dibuixos es podran veure a l’exposició del MNAC, acompanyats del millor i més gran recull de l’obra de Carles Casagemas. Anteriorment havien estat exposats en tres mostres produïdes pel propi Museu d’Art de Sabadell, Llegat Maria Cladellas (1975), L’altra col·lecció del MAS (1995), i Presències recuperades. El retrat a la col·lecció (2008), junt amb altres obres de la col·lecció local.

Pintor, dibuixant i també escriptor esporàdic, Carles Casagemas (Barcelona 1880 – París 1901) fou un dels principals membres de la generació postmodernista que es formà i exposà a Els Quatre Gats. Allí estrenà, el juliol de 1899, una comèdia per a putxinel·lis titulada Lo gat perdut. Un any després féu un parell d’exposicions, conjuntament amb Picasso i Carlos Vázquez, i una mostra individual pels volts del mes d’abril, on presentà dibuixos de dones, malalts i paisatges sinistres pintats amb tons vermellosos i negres, que revelen la seva personalitat turmentada i la influència del simbolisme, com trobem també als seus escrits. Amic íntim de Picasso, amb ell instal·là el seu estudi barceloní (1900) i anà a París, on poc després es suïcidà al cafè Hyppodrome, quasi als braços de l’escultor “Manolo”. Aquest fet afectà molt Picasso que canvià la seva forma de pintar i entrà en la que es coneix com a època blava. Es conserven dibuixos i pastels de la seva més aviat limitada producció al Cau Ferrat de Sitges i a les col·leccions Masoliver, Sala i Junyer-Vidal.

L’exposició es podrà veure al MNAC fins el dia 22 de febrer de 2015.

Per a més informació:

Museu Nacional d’Art de Catalunya: http://www.museunacional.cat/ca/carles-casagemas-lartista-sota-el-mite