Recentment, han ingressat a la col·lecció del Museu d’Art diverses ceràmiques de dos dels artistes més destacats en aquesta disciplina artística de la nostra ciutat, que són Marian Burguès i Modest de Casademunt.

Per una banda, la Sra. Eulàlia Morral ha fet entrega d’un gerro de Marian Burguès de ceràmica vidrada; a més també ha fet donació d’un dibuix original per a una estampa de comunió dibuixada per Ricard Marlet del maig de 1960, feta amb pintura amb cola de guant de 12x8’2 cm i d’un Sant Crist també de Ricard Marlet, de 1963, fet amb bronze i muntat sobre una creu de fusta de 51 x 55 cm. Tots els objectes estan en perfecte estat de conservació

Per una altra banda, la Sra. M. Magdalena Clerch ha fet entrega d’un conjunt de ceràmiques de Modest de Casademunt, en perfecte estat de conservació, format per les obres següents:

- Plafó de rajoles decoratives, s.d. Argila esmaltada, 42,3 x 42,3 cm.

- Plat amb esquirol, s.d. Argila esmaltada, 33 cm diàmetre.

- Plat amb test amb flors, s.d. Argila esmaltada, 33 cm diàmetre.

- Plat amb peix, s.d. Argila esmaltada, 31,7cm diàmetre.

- Plat amb ocell, s.d. Argila esmaltada, 33,5 cm diàmetre.

- Plat amb natura morta de peres i raïm, s.d. Argila esmaltada, 32,5 cm diàmetre.

- Plat amb dues aus, s.d. Argila esmaltada, 33 cm. diàmetre.

SOBRE MARIAN BURGUÈS

Marian Burguès Serra (Sabadell, 1851 – 1932) va ser un excel·lent ceramista que va contribuir decisivament a l'evolució de la història de la ceràmica catalana. Fundà el Faianç Català, establiment que posteriorment prosseguí el seu nebot Santiago Segura. Al llarg de la seva vida, es va sentir també atret per la pintura. Cronològicament la seva producció pictòrica està vinculada a l'Acadèmia de Belles Arts. Burguès, però, no destacà amb els pinzells. La crítica va qualificar de toscos els seus olis i el públic sabadellenc no fou més condescendent. En canvi, els seus dibuixos i aquarel·les respiren un aire molt més lliure i immediat.

Aquesta dualitat - com a home de pinzells i com a ceramista - ha fet que sigui present en els dos àmbits de l’exposició permanent del Museu d’art. Una representació de la seva obra pictòrica, que inclou també alguns plats decorats, dins la secció d’academicisme i les seves creacions com a ceramista dins la de l'art nou als anys trenta.

Marian Burguès s'inicià en l'ofici de terrisser al costat del seu pare -Marian Burguès Soldevila-, que tenia un obrador. Va perfeccionar la seva formació a Mataró, a la fàbrica La Genovesa, al costat de Pau Sibina i Cortada. De retorn a Sabadell realitzà les primeres obres signades. Per fugir dels reclutaments militars marxà a Tuïr (Catalunya del nord). El febrer de 1873 retornà a aquesta banda de la frontera, però poc després els canvis polítics el feren establir-se a Coïmbra (Portugal), Muel (Saragossa) i Manises (València). L'estada en aquests tres centres productors l'aprofità per aprofundir els seus coneixements sobre determinades tècniques.

El 1876 tornà a Sabadell i es lliurà a la vida ciutadana, la qual cosa posa de manifest el seu pensament esquerrà i llibertari. Fundador de diverses associacions de caire cívic com la Sociedad Espiritista La Fraternidad, l’Ateneo Cosmófilo Enciclopédico, La Emancipación, Sociedad de actos Civiles... també va col·laborar en el setmanari anarquista Los Desheredados.

Burguès va prendre part en moltes exposicions col·lectives. Entre altres, cal destacar l'Exposició Aragonesa de 1886, en què va guanyar una medalla de segona classe, l'Exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell de 1887 i sobretot l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, en què va obtenir una medalla d'argent i Menció Honorífica. Així mateix el 1892 va rebre una Menció Honorífica per la seva participació en l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques de Barcelona.

Probablement la creació del Faianç Català va tenir lloc el 1896. El punt d'inflexió per al sorgiment d'aquesta nova empresa fou la mort del seu pare el 1895. A partir d'aquesta data Burguès renovà el taller familiar que s'especialitzà en la ceràmica decorativa incloent-hi la destinada a la construcció. El catàleg de l'empresa recollia més de 150 models entre bomboneres, brolladors, centres de taula, complements per a la construcció, escopidores, escultures decoratives, gerres, guardioles, jardineres, llars de foc, paraigüers, plats, peanyes...

El 1897 es produïa la primera ampliació del Faianç Català amb l'obertura d'una botiga a Sabadell i el 1901 se n’obriria una altra a Barcelona.

Malgrat aquesta expansió, els negocis no funcionaven i el 1903 es veié obligat a tancar el taller després d'haver liquidat el gènere. Burguès i la seva família es traslladaren a la Bisbal de l'Empordà, on portaren una vida plena de privacions. Entre 1911 i 1917 tornen a viure a Sabadell, però les dificultats econòmiques continuen i els obliguen a marxar a Caldes de Montbui.

El 1919 retornen definitivament a Sabadell gràcies a l'ajut de diversos amics i poden construir un nou obrador. Amb les noves produccions reprèn la seva participació en exposicions: el 1922 al Círcol Republicà Federal i a l'Acadèmia, el 1924 al Saló Alavedra de Terrassa, el 1925 a l'Acadèmia i a les Galeries Laietanes, el 1926 a la Sala Parés, a la Societat Artística i Literària de Mataró i a les Galeries Laietanes on exposa a més de ceràmica alguns vidres.

Sobre aquestes peces de vidre esmaltat, que feia conjuntament amb Anton Batlle, ell mateix deia: "La decoració, bastant defectuosa i potser fora de la tècnica en ús. He tingut més en compte la nota decorativa que la pulcritud del dibuix. Cada u sent l'art com ell és i el que jo desitjo és democratitzar el vidre esmaltat al foc, perquè els gurmets de l'art no hagin d'anar a raure en la cursileria del vidre decorat industrialment..."

L'any 1927 exposà a Lleida, Igualada, Reus i Girona. El 1928 juntament amb Pere Gorro, presentà una mostra al Centre de Dependents de Terrassa i amb Gorro i Modest de Casademunt, a l'Ateneu Obrer de Manresa. Aquestes exposicions solien anar acompanyades de conferències per mitjà de les quals Burguès donava a conèixer les seves idees sobre la ceràmica. Però, sens dubte, la millor forma de conèixer l'opinió de Burguès sobre la ceràmica i la vida sabadellenca és llegir les seves obres: Estudis de terrissa catalana i Sabadell del meu record.

En els darrers anys de la seva vida continua exposant i el 1931 es nomenat professor municipal de ceràmica.

El MAS conserva 145 obres seves entre obra pictòrica i ceràmica. Aquesta darrera és la més nombrosa i majoritàriament correspon a la darrera etapa de l'artista que s'inicia el 1919. Es tracta d'obres de tipologia molt variada des de petites figures, fireta, terrissa d'ús quotidià, fins a gerres de gran format. D'entre les peces més antigues cal destacar els plats decorats a l'oli per diferents artistes. Així mateix, cal remarcar quatre plafons de rajoles decoratives incomplets, alguns plats amb decoracions en relleu i dos vasos de vidre decorats.

SOBRE MODEST DE CASADEMUNT

Modest de Casademunt Giralt (Barcelona, 1881 - Sabadell, 1964) era dibuixant i decorador ceramista. Va estudiar a l'Escola de Llotja de Barcelona i el 1898, amb 17 anys, va entrar a treballar a la Foneria Artística Masriera i Campins. A ell es deuen nombrosos dissenys de reixes, llums, vitrines i elements aplicats al mobiliari. El 1901 fou acceptat com a soci propietari del Cercle Artístic de Barcelona i poc després deixà el seu treball a la casa Masriera per a donar-se a conèixer com a dibuixant d'ex-libris i il·lustrador.

El 1911 va participar a la VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona, on va rebre menció honorífica pel seu projecte de mosaic. El 1921 va exposar projectes per a ex-libris al saló-biblioteca de l'Acadèmia Catòlica de Sabadell i inicià la producció de ceràmica decorativa. Amic del ceramista Marià Burguès, la ceràmica de Modest Casademunt dels anys 20 era d’estil noucentista i se centrà quasi exclusivament en la temàtica religiosa. Cal destacar el programa decoratiu que va fer per a les façanes de la farmàcia del doctor Argemí i Comas a Sabadell. Fou premiat amb la Medalla d'or en l'Exposició Internacional de 1929.

De 1929 a 1964 obrí botiga de ceràmica a Barcelona. Als anys 30 inicià la seva popular producció de testets i participà en diferents fires de ceràmica a la ciutat. La producció de peces de forma d’aquesta època abandonava l'estètica més clàssica dels anys 20 per donar pas a la nova ornamentació déco. Les línies geomètriques se succeïen, tot creant ritmes visuals simples, i s'adaptaven als seus gerros i testets. Als anys 40 continuà fent objectes ceràmics útils i bells, assajant una decoració que es basava exclusivament en l'esmalt i en totes les possibilitats decoratives que pot arribar a oferir.

El 1954 presentà una exposició de ceràmica artística a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, on reproduïa models tradicionals catalans dels segles XVII i XVIII, d'Aragó i de Paterna, la qual assolí un gran èxit de públic, de crítica i de venda.

El MAS conserva més d'un centenar d'objectes ceràmics de Modest de Casademunt, d'entre els quals destaquen sobretot les rajoles decoraties, els testets i els plats. Així mateix, també guarda el fons personal de l'artista de dibuixos i trepes punxonades per a la decoracióc eràmica, que està compost per més de 2.000 dibuixos.