El Consorci del Patrimoni de Sitges organitza el I Simposi Internacional sobre el Noucentisme 2014 que tindrà lloc entre Barcelona i Sitges del 28 al 30 de novembre de 2014, coincidint amb el Centenari de la Mancomunitat i amb la reobertura dels Museus de Sitges.

Es planteja amb el format de jornada d’estudi amb la participació d’especialistes nacionals i internacionals sobre pensament i història culturals, idees estètiques, polítiques culturals, anàlisis territorials, i història social i política del primer terç del segle XX a Catalunya i a Europa.

Per més informació sobre els continguts, programa i inscripcions consulteu: http://noucentisme.cat

Sabadell hi és present amb diverses comunicacions i en taules rodones, per exemple: La “Petita Europa” en construcció: Sabadell entre les ‘segones ciutats’ del Noucentisme” a càrrec de Marc Comadran Orpi i "L'exposició d'Art Nou Català a Sabadell al 1915: el Noucentisme artístic a Sabadell" a càrrec de Josep Lluís Martin Berbois.

I A SABADELL?

El Museu d’Art de Sabadell presentarà el proper mes de març de l’any 2015 dues exposicions de forma simultània dedicades a aquest important moment històric i artístic, que són:

· CENT ANYS DE L’ART NOU A SABADELL, comissariada per Josep Lluís Martin Berbois i organitzada pel Museu d’Art de Sabadell

L’any 1915, durant la Festa Major de Sabadell, es va presentar l’exposició titulada Art Nou Català, promoguda per Joaquim Folguera, Santiago Segura, Miquel Poal Armengol i el Centre Català. Tenia com a objectiu difondre els nous corrents del noucentisme defensat per Eugeni d’Ors i es considera un dels actes més representatius de l’evolució del noucentisme català.

Aquesta mostra va representar un veritable revulsiu en el panorama artístic de l’època, tal com es recull en la bibliografia escrita i en l’hemeroteca. Malgrat tot, mai s’ha portat a terme un estudi exhaustiu d’aquesta mostra, dels seus continguts, participants o repercussió.

Hi participaren alguns artistes ja consolidats, com Marià Pidelasserra o Joaquim Mir, al costat de noms més representatius del noucentisme com Domènec Carles, Ricard Canals, Josep Clarà, Joan Colom, Feliu Elias, Josep Obiols, Iu Pascual o Joaquim Torres Garcia. També hi foren presents com a col·lectiu el Gremi d’Artistes de Terrassa i el seu membre més destacat, Rafael Benet, amb Antoni Badrinas, Joan Duch i l’escultor Josep Armengol. L’exposició es va completaramb un cicle de conferències paral·leles que es van presentar a la sala d’actes de l’Ajuntament de la ciutat i que posteriorment es van publicar i difondre en diverses publicacions de l’època.

Com a resposta, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va organitzar una exposició alternativa a l’antic teatre de la Lliga Regionalista, en què hi van participar artistes consolidats que ja gaudien d’un prestigi a la ciutat juntament amb els joves de l’Agrupació Artística: Joan Vila Cinca, Antoni Vila Arrufat, Joan Vila Puig, Rafael Durancamps, Joan Vilatobà, Joan Figueras, Llorenç Lladó, Enric Palà, Antoni Estruch, Antoni Pouso, Domènech Soler, entre d’altres. Aquesta contra-exposició va contribuir a aglutinar tota una generació d’artistes sabadellencs encapçalats per Rafael Durancamps i Antoni Vila Arrufat, que esdevindrien noms cabdals dins de la moderna figuració catalana.

El canvi estètic propugnat pels noucentistes s’anà impregnant d’una forma lenta i tardana en l’ambient cultural de la ciutat, no només en el camps de les arts plàstiques sinó també en la literatura, la poesia i el teatre.

L’exposició que es presentarà al MAS recrearà totes dues mostres, a través de les obres originals que s’hi van presentar localitzades, altres obres contemporànies dels artistes participants, de temàtica similar, i els documents i els articles del moment, que ajudaran a transmetre l’estat d’opinió que es va crear al voltant de totes dues mostres. Les obres procediran del fons del MAS, de les col·leccions d’altres Museus i de col·leccions particulars.

- ELS ALTRES NOUCENTISTES, comissariada per Joan M. Minguet i Txema Romero, i produïda per l’ Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

A modus de contextualització i de definició general sobre el moviment artístic del Noucentisme, simultàniament, el Museu d’Art presentarà l’exposició itinerant Els altres noucentistes, produïda per l’Oficina de Patrimoni cultural/Diputació de Barcelona, amb fons dels museus d’art de la xarxa de museus locals, amb la qual el Museu d’Art de Sabadell hi ha col·laborat estretament.

Quan a Agustí d’Hipona li van preguntar què era el temps, va respondre: “Si no m’ho pregunten, ho sé; si m’ho pregunten, ho desconec”. Amb el Noucentisme pot passar una mica el mateix, tenim moltes dades històriques on subjectar-nos per a definir què va ser el Noucentisme, però un cop feta aquesta definició ens adonem que les frases que hem fet servir no acaben de ser prou precises. Allò que hem dit no acaba de ser del tot cert o, més ben escrit, intuïm o sabem que existeixen arguments que servirien per a refutar els termes de la definició, sobretot quan ens referim a trets estilístics, a imaginaris col·lectius, a temàtiques emprades. Tot plegat, el Noucentisme esdevé un terme ple de certeses i de dubtes que, combinades entre si, generen una dialèctica plena de matisos que nosaltres voldríem explorar.

Les dades històriques són inqüestionables. El Noucentisme és un corrent cultural lligat al catalanisme polític desplegat per la burgesia catalana a començaments del segle XX. I que va trobar un instrument de poder precís per mitjà de les Diputacions i, a partir del 1914, de la Mancomunitat.

L’impulsor polític d’aquest moviment, Enric Prat de la Riba, va comptar amb l’ajuda d’Eugeni d’Ors en el terreny cultural. Entre l’un i l’altre van desplegar un projecte únic a Europa: la necessitat de modernitzar un petit país per mitjà de la combinació de les accions politico-culturals amb el desplegament d’un cert ideari de com havia de ser la cultura burgesa catalana, la cultura del “nou-cents”.

A partir d’aquí, el propòsit d’aquesta exposició és doble:

En primer lloc, mostrar un seguit de peces i una organització d'aquestes que ens ajudi a entendre algunes de les certeses que aquestes dades històriques ens poden proporcionar. Però, alhora, mostrar als visitants un conjunt de peces que puguin posar en qüestió aquelles certeses, en el sentit que el conjunt pugui donar una perspectiva d’allò que va ser, en les seves indefinicions, el Noucentisme.

En segon terme, comprovar que aquestes peces no són, en la seva majoria, aquelles que habitualment s’han pres com a exemple de la definició del moviment. La importància de la procedència de les peces, els museus locals ocomarcals, l’origen tan aleatori de les seves col·leccions ens permeten oferiruna mirada renovada sobre allò que pensem del moviment. Aquestes peces poc conegudes, o que no han estat col·locades habitualment en un diàleg amb el Noucentisme, ens permeten fer una lectura del territori que va des de l’actualitat fins al moment d’engendrar-se cadascuna de les peces sota un aire que identifiquem amb l’ideari noucentista.

Els àmbits previstos són: La Mancomunitat i el Noucentisme, El territori i la gent, L’exaltació dels oficis artístics, La impremta com a una bell art i Cap a la Modernitat.