El MHS instal·la un nou model de senyalització patrimonial a l'antic espai que ocupava el vapor d'en Cusidó, a la Creu Alta, ara convertit en plaça pública

(Genís Ribé / MHS)

En aquesta plaça hi havia el darrer vapor tèxtil de la Creu Alta, que va tenir diverses denominacions, segons l'epoca i els fabricants que n'eren els propietaris i/o llogaters:

Vapor de Miquel Arqué (1894-1895)
Vapor  de Ribera i Cusidó (1903)
Vapor d’en Cusidó (1911)

L’eixample de La Creu Alta es va convertir, a finals del segle XIX, en una àrea d’interès per establir-hi fàbriques i vapors. En aquesta plaça hi va haver un vapor tèxtil que es va començar a construir a partir de l’any 1894. Aquell vapor, que es va ampliar i consolidar als anys 1920, ocupant tota la illa, es va enderrocar l’any 2011 i tan sols ens en resten algunes traces arqueològiques del seu nucli energètic, a flor de pell, algunes construccions subterrànies que s’han mantingut reblertes en el subsòl, i la base de la xemeneia. En la memòria de les seves veïnes i veïns, també es manté el record dels sorolls i de les olors fruit de la seva activitat.

Vista general de la fàbrica d’Antoni Cusidó (filatura i regenerats de llana), any 1921. Imatge extreta del  Libro de oro del comercio, navegación, industria y banca de España, Barcelona: [s.n.], 1921, p. 489 (autor desconegut / cedit per Lluís Fernàndez López, AHS).

Fotografia aèria del vapor d’en Cusidó, any 1996 (Andreu Masagué / Ajuntament de Sabadell).

Història

En aquest espai situat entre els carrers actuals del Montseny, Montllor i Pujal, Antoni Cusidó i Sant Miquel, s’hi va construir un primer vapor en els anys 1894-1895: el vapor de Miquel Arqué i Vidal. Aleshores aquest establiment industrial pertanyia a la pedania de Sant Vicenç de Jonqueres, de l’antic terme municipal de Sant Pere de Terrassa.

La seva activitat es centrà principalment en els regenerats de llana (drapaires). El projecte original del vapor fou obra de l’enginyer sabadellenc Narcís Nonell i Sala, mentre que l’ampliació feta l’any 1899 anà a càrrec de mestre d’obres Rafael Estany i Casals.

Per problemes financers la seva activitat industrial va cessar el 1902 i la propietat passà a mans del Banc de Sabadell.

En aquest espai ja hi havia altres industrials amb activitat, entre els quals els Ribera i Cusidó, establerts allí des del 1903, amb una filatura al seu càrrec. El complex industrial anà creixent entre els anys 1910-1912 amb noves naus i instal·lacions, en les obres de les quals hi intervingué l’arquitecte sabadellenc Josep Renom i Costa.

L’any 1911 Antoni Cusidó i Cañellas va deixar la seva societat amb Fermí Ribera Cañellas, i s’establí per compte propi. Cusidó també va ser regidor municipal de Foment, fins que es va retirar de tot plegat l’any 1925. Va ser ell l’empresari que va culminar la urbanització industrial d’aquest solar i qui va acabar donant-li el nom que ha perviscut en la memòria dels veïns i veïnes. En Cusidó va morir el 3 d’abril de 1929. L’any 1957 L’Ajuntament de Sabadell va posar el seu nom a l’antic carrer de les Basses, que delimita el solar per la seva banda sud.

A partir de mitjans dels anys 1920 les activitats industrials d’aquest conjunt continuaren a càrrec de diferents arrendataris, i s’hi anaren establint diverses empreses, bàsicament dedicades a la indústria llanera.

L’activitat industrial de l’antic vapor va cessar a principis dels anys 1980, i el conjunt edificat fou enderrocat l’any 2011 degut al seu estat ruïnós. Prèviament fou estudiat i analitzat arquitectònicament, històricament i patrimonialment, i l’any 2018, coincidint amb les obres de nova urbanització, se n’ha fet l’oportuna intervenció arqueològica.

La història d'aquest vapor la va estudiar en David Laudo i Cortina, que en va publicar un llibre.

Reportatge fotogràfic de les diferents seccions de la fàbrica d’Antoni Cusidó, any 1921. Extret del  Libro de oro del comercio, navegación, industria y banca de España, Barcelona: [s.n.], 1921, p. 491 (autor desconegut / cedit per Lluís Fernàndez López, AHS).

Restes arqueològiques

El projecte arquitectònic de la nova plaça ha estat respectuós amb les traces construïdes d’algunes de les parts més significatives de l’accés al pati interior de l’antic vapor i de les estructures relacionades amb el seu nucli energètic, tot plegat de finals del segle XIX. Així es poden trepitjar les llambordes del carrer d’entrada original, i observar les restes del llocs on hi havia les carboneres, la caldera i la sala de la màquina de vapor, així com també la boca del pou d’aigua i la base de la xemeneia.

L'estudi arqueològic l'ha dut a terme Maria Carme Carmona i Eugeni Junyent, de l'empresa Dracma Arqueologia i Patrimoni SL.

El projecte arquitectònic i d'urbanització ha anat a càrrec de l'arquitecte Francesc Camps.