Al Museu d'Història.

Del 8 de maig al 30 de juny de 2024.

FULL DE SALA

Exposició compartida del cicle “Memòria en Xarxa” (Diputació de Barcelona) i ampliada pel Museu d’Història de Sabadell.

L’exposició CIUTAT REFUGI. Sabadell, 1936-1939

L'exposició ha estat comissariada per Genís Ribé Monge (MHS).L’objectiu principal d’aquesta exposició és recuperar la memòria de les més de 2.500 persones que es van refugiar a la nostra ciutat entre finals del 1936 i les acaballes de 1938. Quan parlem de recuperar-ne la memòria, també parlem de recuperar-ne la seva dignitat: el MHS ha fet un esforç important en posar noms i cognoms a aquest allau de refugiats que van ser acollits a Sabadell en context de guerra, misèria i fam. Aquesta tasca de documentació nominal dels refugiats ha estat duta a terme per la documentalista i historiadora sabadellenca Roser Lozano Fonseca.

L’exposició consta de tres apartats principals:

1. L’acolliment de refugiats en una ciutat de rereguarda.
2. Cartografia de la ciutat refugi.
3. Dos testimonis sabadellencs.

El primer apartat tracta les xifres i les procedències dels refugiats, els aspectes relacionats amb l’organització, les expropiacions i la solidaritat ciutadana que van fer front a l’allotjament, l’alimentació, la cura sanitària i l’escolarització d’aquests nouvinguts, així com també del final autoritari i cruent que va tenir aquest procés d’acolliment, amb les ordres d’expulsió i d’evacuació forçada dels refugiats que havien restat a la ciutat un cop aquesta ja estava sota el comandament de les noves autoritats franquistes.

El segon apartat és un mapa de la ciutat on es cartografien i s’identifiquen els principals espais urbans que van protagonitzar aquests esdeveniments, és a dir els edificis que van esdevenir albergs, menjadors, escoles, guarderies i magatzems per a refugiats.

El tercer apartat fa referència a dos testimonis de dues famílies sabadellenques que van acollir un nen i una nena refugiats de Madrid: la família Escoda Sabatés i la família Pasquina Sabatés. La memòria de l’acolliment dels refugiats de la guerra des del punt de vista de les famílies acollidores i receptores no ha estat d’interès per a la investigació historiogràfica, i el museu la vol posar en relleu amb aquests dos exemples, fet que ha estat possible gràcies a la col·laboració dels seus descendents familiars.

Menjador, probablement del Casal Mutualista de la Cooperativa Sanitària de Sabadell. Imatge publicada a El Moment el 4 de maig de 1937 (AHS).

La mostra compta amb l’exhibició d’alguns objectes del fons del MHS i d’alguna cessió d’objectes particular, com també d’una significativa selecció de documentació de l’època i d’aquesta temàtica provinent de l’Arxiu Històric de Sabadell i d’algun fons privat.

Com epíleg de l’exposició es presenta la projecció [TOTS] ELS NOMS. Refugiats a Sabadell, 1936-1939, on el visitant podrà donar una ullada als noms i cognoms de totes les persones que van ser acollides a Sabadell durant la guerra i de les quals se’n van registrar les seves dades i procedència a la documentació municipal de l’època. Una manera de posar nom i de dignificar les víctimes i desplaçats civils de la guerra, una manera diferent d’apropar-nos a una realitat que fou complexa, dura, conflictiva i cruenta, com ho és la de l’actualitzat i de tantes comunitats i pobles que viuen la mateixa experiència d’haver de buscar refugi a causa de les guerres arreu del món.

Maleta de cuir, amb aplics, accessoris i reforços metàl·lics, revestida de teixit a l’interior, del primer quart del segle XX (MHS-6309).

Programa dels festivals benèfics per als refugiats, organitzats per l’Ajuntament de Sabadell i el Comitè Comarcal d’Ajut als Refugiats al Teatre Euterpe. Sabadell, 15 i 16 de gener de 1937 (AHS)

El cicle d’exposicions compartides <Memòria en Xarxa> i el tema “I tu? Què has fet per la victòria?”

Un cicle d’exposicions compartides que es desenvolupa entre els mesos de març a desembre de 2024 i que inclou diverses exposicions en 19 museus de la Xarxa de Museus Locals de Barcelona, i que ha estat ideat i coordinat pel Museu d’Història de Cerdanyola – Museu de Ca n’Oliver.

Com a conseqüència del cop d’estat del 1936, a Catalunya comença una mobilització sense precedents per fer front als sollevats. Una part de la població s’integra en les forces que havien de combatre al front; l’altra contribuirà a l’esforç de guerra des de la rereguarda.

En un context de guerra oberta, de revolució social i d’aïllament internacional, l’economia del país es va veure obligada a adaptar-se a la nova situació. La industria es transforma per poder produir armes i tot tipus de materials pel front. El camp s’organitza per produir aliments i es creen xarxes assistencials per atendre les persones ferides i la població desplaçada. També s’organitza la “Defensa Passiva” com a resposta als atacs aeris. Àmbits:

GENT REFUGIADA I DESPLAÇADA

LA INDÚSTRIA DE GUERRA A CATALUNYA

LA XARXA SANITÀRIA

 Ban de l’alcaldia de Sabadell ordenant l’evacuació de la ciutat de totes les persones residents a Sabadell que no fossin residents abans del 18 de juliol de 1936, dia de l’inici del Glorioso Movimiento. Sabadell, 9 d’agost de 1939 (AHS).