CARTES, DIETARIS I MEMÒRIES DE GUERRA I POSTGUERRA (1936-1945)

EXPOSICIÓ

“CARTES, DIETARIS I MEMÒRIES DE GUERRA I POSTGUERRA. (1936-1945)”

Lloc: sala d’exposicions del segon pis del MHS, carrer de Sant Antoni, 13.

Organitza: Ajuntament de Sabadell / Museu d’Història de Sabadell
Hi col·labora: Arxiu Històric de Sabadell
Amb el suport de: Diputació de Barcelona / Generalitat de Catalunya

Exposició Cartes, Dietaris i Memòries (ISSUU)

        

Enguany fa 85 anys de l’inici de la Guerra d’Espanya arran del cop d’estat militar feixista del 18 d ejuliol de 1936. El MSH ha organitzat una exposició en la línia de recuperar la memòria històrica de les sabadellenques i sabadellencs que van viure la guerra civil i els primers anys de la postguerra.

L’exposició posa en valor el llegat documental, privat i públic, que ens han deixat més d’una quarantena de persones que van patir les conseqüències d’una rebel·lió militar dirigida pel general Franco i que va encendre una guerra contra les forces legítimes de la Segona República. Un llegat en format de cartes, dietaris i memòries que s’han conservat en mans de les famílies o de particulars, i dels arxius de la ciutat, principalment a l’Arxiu Històric de Sabadell i a l’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach. Alguns d’aquests dietaris i memòries han vist la llum en format de llibre, que també s’exhibeixen a la mostra.

L’exposició treu a la llum les històries de vida de desenes de persones que van veure trasbalsades les seves vides per aquells fets, i de retruc la de les seves famílies. Totes elles tenen un tret comú; ens han deixat el seu testimoni per escrit, o fins i tot, també en format oral. Tot plegat amanit amb les cartes, dietaris i memòries originals d’aquests testimonis, com també amb alguns objectes del fons del Museu d’Història i alguns objectes personals de diversos dels protagonistes.

L’exposició

Aquesta és una exposició de memòria escrita sabadellenca. De memòria en format de correspondència o de dietaris, una crònica punyent de la realitat del moment, del dia a dia, una memòria immediata, quasi instantània. També de memòria madurada pel temps, en format de memòries, memoràndums, reculls de records... I, a més, un xic de memòria oral, amb veu pròpia, de vegades acompanyada d’imatges solcades per l’edat i d’aquella parla ponderada per la maduresa: una memòria sonora i visual que emociona i comunica de manera més contundent i que embolcalla sàviament aquells records d’uns temps convulsos, colpidors, feridors i durs, en excés.

Qualsevol petita història pot ser una gran història. No n’hi ha de millors ni de pitjors. Són històries amb noms i cognoms, tangibles, humanes, escrites al moment o recordades amb el pas del temps. Són històries que ens parlen d’un període i d’un context en què la violència, la repressió, la revenja, la lluita per la supervivència, la por, la gana, la vinculació amb la família i amb els amics, amb l’estimada i l’estimat, el compromís amb els ideals, els dubtes, l’angoixa, la resignació, la resiliència, l’inconformisme o el conformisme eren a l’ordre dels dies que els va tocar de viure. Sentiments i emocions que afectaven igualment a tothom.

La mostra es divideix en diversos àmbits.

La primera part ens introdueix en la contraposició de dos moments històrics clau: l’esclat de la guerra en un context de democràcia republicana i al final, la imposició d’un nou règim, el de la dictadura franquista. Les imatges ens evoquen paisatges i escenaris ben rellevants d’aquell període: la marxa a la guerra i al front, la indústria de guerra, el compromís civil i social amb la legalitat republicana i amb el suport a les conseqüències de la contesa, l’exili, la deportació als camps nazis, la reclusió a les presons i la imposició del nou règim franquista.

Tot seguit es desgranen les primeres històries de vida dels protagonistes d’aquells fets, contraposats de vegades, altres fent-se companyia, per circumstàncies i motius diversos:

- La història de Daniel Sallés Giralt i Marc Aureli Graupera Vergés, dos sabadellencs de tradicions familiars ben diferents que tenen dues estàtues a casa; el primer una imatge de la Verge de Montserrat que just quan s’acaba la guerra la pot treure del seu amagatall i fer-la lluir tant en la intimitat familiar com en les misses de campanya del 1939; el segon, una estatueta de l’heroi català Rafael Casanovas que l’ha d’amagar enterrada al pati de casa i que la seva família trigarà molts anys a poder-la desenterrar i tornar-la a posar en un lloc digne de la seva llar. Ambdós van deixar un llegat epistolar d’alt valor sentimental i també gràfic.

- Els germans Pere i Antoni Sala Serra, que van fer la guerra a l’Arma de l’Aviació, el primer com a capità metge i el segon com a “educando” (timbaler), i que van sobreviure a la contesa. L’Antoni era fill de Francesc Sala, empresari del ram metal·lúrgic, i en esclatar la guerra, amb el seu pare, fabricaren bombes i altra armament i municions per a l’exèrcit republicà. Ambdós mantenien correspondència, entre ells i la família, i se’n presenta una selecció.

- El Josep Ballester Castellet i el Josep Maria Sabater Casañas, dos emboscats que no volien anar al front: el primer es va amagar en una masia del Bages, el segon a les ciutats de Barcelona i Sabadell. El primer va sobreviure però després hagué de fer el servei militar obligatori a l’exèrcit franquista; el segon va desaparèixer al front cap al novembre de 1938. Ambdós van deixar el seu testimoni per escit en format d’uns dietaris colpidors, els quals han vist la llum en format de llibre. S’exhibeixen els originals i també les edicions publicades.

- Les històries de 4 dones: la Magda Lladó, qui havia fundat la Lliga Laica Femenina durant la República i que va perdre el marit durant la guerra i amb la seva filla va haver de marxar a l’exili, a França; les germanes Teresa i Francesca Lladós, la primera una alumna de l’Escola d’Infermeres durant la guerra, la segona una alumna de l’Institut Obrer i padrina de guerra que rebia centenars de cartes de joves soldats des del front, alguns d’ells companys seus de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis; i la Cèlia Garolera, que amb catorze anys col·laborà amb altres dones cosint roba per a l’exèrcit i que pogué estudiar a l’Institut Obrer M. B. de Cossió, malgrat haver de patir pel seu promès que va ser cridat a files i pel seu pare exiliat i després empresonat a la Model de Barcelona. Les seves històries es mostren amb una petita selecció de correspondència i d’algunes de les seves memòries publicades.

Llibre amb les memòries de Magda Lladó Fuster; carta de Francesca Lladós (AHS) i carta de Marc Aureli Graupera (Família Gonzàlez Graupera).

El següent àmbit és un audiovisual que recull el testimoni de dues persones que van viure aquell perìode, les quals ja no es troben entre nosaltres però ens han deixat la seva memòria parlada i visulament solcada i madurada pel pas del temps: "Una guerra, dues veus", amb el testimoni de Teresa Lladós i d'Alfons Soler.

El tercer àmbit és un espai calidoscòpic on eclosionen i es multipliquen les històries personals dels testimonis de guerra i postguerra. Es ressenyen les històries de vida, amb una mostra del seu llegat escrit, de les següents persones:

Josep Ballester Castellet (Castelladral, Navàs, 10-8-1919 / Sabadell, 7-10-2014)
Joan Bistuer Espias (Sabadell, 19-10-1916 / 21-9-2000)
Miquel Carreras Costajussà (Sabadell, 5-2-1905 / Térmens de Segre, al front, 11-8-1938)
Joan Casablancas Ventura (Sabadell, 4-7-1916 / 2-5-1977)
Salvador Codina Fatjó (Sabadell, 16-4-1905 / 23-8-2002)
Conrad Crespí Vergés (Sabadell, 4-8-1908 / 22-3-1982)
Jaume Cusidó Llobet (Sabadell, 7-12-1904 / 8-12-1987 )
Moisès Figueras Sallarès (Sabadell, 23-4-1898 / 24-8-1942)
Cèlia Garolera Riera (Granollers, 7-9-1922)
Eduard Garrigós Soler (Benilloba, 10-3-1909 / Frontinhan, França, 19-1-1998)
Joan Graells Sorribes (Sabadell, 30-8-1912 / 30-11-2001)
Marc Aureli Graupera Vergés (Sabadell, 28-3-1905 / Cambrai, França, 6-2-1940)
Isidre Guri Toneu (Granollers, 7-9-1916 / Sabadell, 30-3-1967)
Salvador Junoy Prunés (Sabadell, 19-7-1906 / 27-11-2002)
Magda Lladó Fuster (Sallent, 7-6-1912 / Barcelona, 27-9-2014)
Francesca Lladós Castellet (Sabadell, 24-4-1921 / 24-3-1998)
Teresa Lladós Castellet (Sentmenat, 18-2-1919 / Sabadell, 31-5-2020 )
Joan Llonch Salas (Sabadell, 9-2-1902 / Barcelona, 13-11-1976)
Oleguer Masferrer Casan (Sabadell, 1915 / Camp de la Bota, Barcelona, 8-7-1940)
Josep M. Oriach Llorens (Sabadell, 6-4-1916 / 24-8-1998)
Lluís Papell Comas (Sabadell, 16-2-1891 / 24-1-1980),
Vicenç Renom Griera (Sabadell, 11-4-1920 / 26-11-2010)
Josep Rosas Vilaseca (Súria, 10-9-1891 / Santiago de Xile, 14-6-1968)
Narcís Rosell Rabassó (Sabadell, 1899 / Camp de la Bota, Barcelona, 1-5-1943)
Josep Royo Solé (Sabadell, 18-7-1920 / 23-2-2011)
Josep Rusinés Vidal (Torre del Canonge, Sabadell, 11-2-1904 / 27-3-1998)
Josep Maria Sabater Casañas (Sabadell, 24-2-1910 / mort o desaparegut al front, novembre de 1938?)
Joan Sala Rovira (Manresa, 29-3-1909 / Sabadell, 6-2-1997)
Antoni Sala Serra (Sabadell, 13-11-1920 / 5-7-2011)
Pere Sala i Serra (Sabadell, 2-2-1910 / 24-10-1962)
Joan Sallarès Castells (Sabadell, 4-4-1893 / 8-8-1971)
Daniel Sallés Giralt (Sabadell, 3-1-1918 / 4-9-2013)
Joaquim Sanahuja Garriga (Sabadell, 17-2-1894 / 22-3-1974)
Salvador Sarrà Serravinyals (Sabadell, 1-4-1902 / Santiago de Xile, 25-4-1965)
Alfons Soler Llongueras (Sabadell, 25-4-1920 / 1-9-2020)
Josep Tramunt Bussom (Barcelona, 4-2-1906 – Sabadell, 28-3-1996)
Ramon Vidal Claramunt (Igualada, 1-10-1919 / Sabadell, 10-9-2004)
Gustau Vila Bergadà (Sabadell, 18-9-1893 / Madrid, 16-1-1955)

Dietari de Joan Bistuer (AHS); Memòries de Ramon Vidal (Família Vidal Claramunt); i dietari de Josep Maria Sabater Casañas (Montserrat Casamitjana Sabater).

Cartes de Narcís Rosell (AHS), Josep Rusinés (Albert Artigas Miró) i Gustau Vila "Grapa" (AHS).

L’exposició es tanca amb un epíleg que presenta un resum amb les xifres més significatives de l’impacte de la guerra i la postguerra en la ciutadania sabadellenca, una aportació que devem a l’historiador sabadellenc Esteve Deu i Baigual i que reflecteixen prou bé una època plena de violència, mort i també de supervivència. Unes xifres que mai seran definitives però que ens ajuden a entendre la magnitud de la tragèdia que arrencà per un cop d’estat feixista el 18 de juliol de 1936, ara fa 85 anys.

L’exposició ha estat comissariada per Genís Ribé Monge, historiador i tècnic del Museu d’Història, en base a textos elaborats i documentats pels historiadors Esteve Deu Baigual i Arnau Berenguer Garrigós.

Postal del front de l'exèrcit republicà, de Daniel Sallés (Família Sallés Mauri), i postal del bàndol nacional de Moisès Figueras (AHS).