Un llibre que descriu les històries de vida dels sabadellencs que van ser deportats als camps de concentració i d'extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial

PODEU LLEGIR EL CATÀLEG EN LÍNIA AQUÍ:

Pàgines 1-54

Pàgines 55-104

Pàgines 105-154

Pàgines 155-201

Edita: Museu d’Història de Sabadell
Col·labora: Arxiu Històric de Sabadell
Amb el suport de: Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya

El llibre

Aquest llibre és el fruit de quatre anys d’una recerca encetada l’any 2018 amb motiu de la posada en marxa del projecte de les llambordes stolpersteine de Sabadell, una creació artística de l’alemany Gunter Demnig de nivell europeu. Arran d’aquest projecte i de l’exposició que el Museu d’Història de Sabadell va produir l’any 2019 sobre els deportats sabadellencs, s’ha anat cuinant una investigació que ha aprofundit en l’anàlisi de la documentació conservada en l’Arxiu Històric de Sabadell, en altres arxius nacionals i internacionals i especialment en els arxius particulars conservats per les famílies i descendents d’aquests deportats.

L’obra, dissenyada i maquetada pel dissenyador Pere Canals, consta de tres pròlegs, signats per Plàcid Garcia-Planas, Marta Simó Sànchez i David Serrano Blanquer, respectivament, té 204 pàgines i més de quatre-centes il·lustracions, i té el següent sumari:

Pròleg

Genís Ribé i Monge

No era boira. La memòria
Plàcid Garcia-Planas

La deportació
Marta Simó Sànchez

L’holocaust. “Mai més”
David Serrano i Blanquer

1. EL CONTEXT HISTÒRIC

Guerra Civil, exili i deportació
Els sabadellencs deportats: cartografia de l’horror nazi
Memòria i família
Les llambordes stolpersteine

2. ELS DEPORTATS SABADELLENCS

3. ELS FAMILIARS PARLEN

4. ARXIUS CONSULTATS

5. FONS FAMILIARS I FONTS ORALS

6. BIBLIOGRAFIA

7. BIBLIOGRAFIA WEB

El llibre

La part central d’aquest llibre descriu les històries de vida de 63 deportats sabadellencs als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial, després d’haver patit els estralls de la Guerra d’Espanya (1936-1939) i d’haver-se vist obligats a fugir a l’exili francès davant la derrota de l’exèrcit de la República. Aquests deportats són sabadellencs de naixement i/o també de residència quan just va esclatar la guerra civil o bé durant el conflicte armat: alguns d’ells, doncs, van tenir el seu darrer domicili vivint en llibertat a la nostra ciutat. 40 d’ells hi van morir i altres 23 en van sobreviure, malgrat que alguns d’aquests darrers van morir des seguida o poc després. El camp nazi on hi van ser internats la major part dels sabadellencs fou el de Mauthausen-Gusen, però també n’hi va haver que foren deportats i/o traslladats a d’altres camps o subcamps: Ternberg, Castell de Hartheim, Dachau, Neuengamme, Aurigny, Ravensbruck i Auschwitz. Aquesta investigació ha permès posar rostre a 33 dels deportats sabadellencs.

L’autor

Genís Ribé Monge (Sabadell, 1965) és arqueòleg, historiador i tècnic del Museu d’Història de Sabadell. Com a historiador ha publicat diversos articles sobre la història local i en els darrers quinze anys s’ha especialitzat en l’estudi i la recuperació de la memòria històrica sabadellenca. En el marc d’aquesta línia de recerca i de difusió ha comissariat diverses exposicions: Trets de la foscor. Els refugis antiaeris de la guerra civil a Sabadell, 2008; Catalunya en transició / Sabadell 1974: en lluita pels llibertats, 2014; Lluís Companys i Sabadell. 75 anys del seu afusellament, 2015; Deportats. 60 sabadellencs als camps nazis, 2019; La família Burguès-Padrós. Memòria d’un exili, 2019; Cartes, dietaris i memòris de guerra i postguerra (1946-1945), 2021. També ha publicat diversos treballs de divulgació sobre aquesta temàtica en catàlegs i fulls de sala d’exposicions i en les revistes locals i comarcals Arraona i Vallesos, entre d’altres.