MUSEUS MUNICIPALS

L’evolució al llarg del temps de l’actual centre simbòlic de Sabadell. Entre la porta de Barcelona a la porta de Manresa.

Farem d’arquiecte-urbanista de la nova ciutat

Partim de dues premisses, l’espai públic és part del patrimoni arquitectònic de les ciutats, i en segon lloc, qüestionar i donar resposta al perquè de les coses (perquè la ciutat és com és?) és una part imprescindible de l’acció d’aprehendre.

Les ciutats es transformen constantment. Cada canvi és producte d’una circumstància historico-administrativa, d’una estratègia, d’un fet traumàtic o simplement perquè els entorns es degraden i cal renovar-los.

Sabadell ha experimentat, concretament en el seu centre, canvis molt profunds en un moment determinat del sXX. Cal pensar que, d’entre els motius variats, podem afirmar que va ser producte d’una estratègia junt a la necessitat pràctica i de renovació.

Aquest centre, una àrea concreta en el que tota ciutat o població situa la seva identitat reconeixible i els seus actors principals, queda definit entre l’inici de la Rambla, i la Plaça de l’Àngel. És un espai en qual estan instal·lats els elements urbans més representatius, estratègics i clàssics de la ciutat: el polític, l’econòmic, el religiós i el social, que podriem anomenar també civil, ... i les seves arquitectures.

El reconeixement d’aquest canvi, mitjançant la presencia física sobre el terreny -posicionant el propi cos-, i la utilització de material gràfic, fa que es comprengui aquesta metamorfosi i l’envergadura de les coses, i s’entengui com la ciutat va passar de tenir, morfològicament parlant, un centre consolidat -per l’activitat desenvolupada i pels actors presents- però laberíntic i dispers (varis “centres”) com ho son les configuracions medievals, a un sol centre representatiu, higienista i simbòlic que mostrava una ciutat industrial en desenvolupament, emmirallada en els aires europeus de l’època. Es generen així espais oberts i de major envergadura que permeten exhibir una grandesa més acord amb les pretensions expansionistes de la ciutat i la seva població creixent, que necessitarà cada vegada més espais on celebrar i trobar-se.

Es tracta de reconèixer in situ el canvi que hi va haver des del s.XV als anys 20 del s.XXI. Aquest canvi va consistir, fonamentalment, en el buidat sistemàtic de parts del teixit urbà provocant, així, espais més grans i de geometria simple que donava a la ciutat una nova identitat.

L’itinerari se centra en l’espai comprès entre l’embocadura de la Rambla i l’embocadura de la Via Massagué.