MUSEUS MUNICIPALS

En el marc de l'exposició temporal LA FÀBRICA TRANSPARENT

Soc el cos estrany que mira és un dels formats en què s'activa el projecte Diari de fàbrica. Es tracta d'un projecte audiovisual que es planteja com una reflexió sobre l'empremta del treball industrial en l'activitat artística, a partir de la trobada de la mirada de Roberto Rossellini a Europa 51, amb el pensament de Simone Weil i la seva descripció del treball fordista en el seu Diari de fàbrica.

El conjunt de registres, entrevistes i documents que conformen Diari de fàbrica es pensa com un repositori viu audiovisual que s’activa en una sessió performàtica de muntatge en viu, on els fragments audiovisuals, els talls d’àudio i la veu i accions de Marta Azparren donen forma a un format de spoken cinema que vol tornar a l'acte de la projecció audiovisual la seva condició d'art viva, oberta, canviant, única en cada sessió, susceptible de participació i estimulant per al pensament d'un públic que assisteix al procés de creació en viu i del qual n'és part activa.

Per tal de fer-ho possible, la Marta ha dut a terme una recerca prèvia en el nostre municipi i context, tot entrevistant antigues treballadores del sector industrial i incorporant els seus testimonis i gestos a l’arxiu audiovisual creixent del projecte. D’aquesta manera, la peça es vincula de manera directa amb el teixit social i la memòria obrera de Sabadell, i comparteix el protagonisme amb unes dones que massa sovint han estat injustament oblidades. Agraïm la col·laboració de Carme Folch, Sílvia Circuns i Carme Chacón, cosidores de peces i teixidora d’antigues fàbriques de Sabadell per al desenvolupament del projecte.

Marta Azparren (Santa Cruz de Tenerife, 1968) es mou entre el cinema experimental, les arts vives i el dibuix. La seva obra reflexiona sobre l’activitat artística, amb una atenció

especial per les connexions entre creador, espectador, obra d’art i context expositiu. Les seves propostes audiovisuals sobrepassen els marcs convencionals de la imatge per

projectar-se en pràctiques com el cinema expandit, l’edició en viu, l’spoken cinema o la videoinstal·lació. La seva obra ha estat projectada i guardonada en nombrosos festivals

internacionals de cinema i vídeo, exposicions i fires d’art. Recentment ha publicat l’assaig Amb: Marta Azparren, Roc Parés, Marc Villanueva, Alán Carrasco, Mónica Rikić, Total Refusal, Ezequiel Soriano i Raquel Friera. A cura de Marc Villanueva Mir

• LA FÀBRICA TRANSPARENT

Amb: Marta Azparren, Roc Parés, Marc Villanueva, Alán Carrasco, Mónica Rikić, Total Refusal, Ezequiel Soriano i Raquel Friera.

A cura de Marc Villanueva Mir

Organitza: Associació Cultural Panòptic / Programa d'Exposicions Itinerants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Exposició itinerada pel Programa d'Exposicions Itinerants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i produïda en motiu del VI Festival Panòptic, que es va mostrar per primera vegada a les sales del M|A|C de Mataró entre el 30 de maig i el 23 de juny de 2024. 

Un dels primers plans de la història del cinema és la sortida d'una fàbrica. Rodada el 1895 pels germans Lumière davant la seva pròpia fàbrica d'aparells fotogràfics, la famosa seqüència ens mostra com, en 45 segons i en el moment de travessar el llindar, les treballadores deixen de ser un grup homogeni per convertir-se en una multitud dispersa d'individus.

A mesura que ens endinsem en un món cada cop més digital i automatitzat, les condicions de treball canvien i, amb elles, la mateixa idea del treball. Al llarg del segle XX, la idea del treball va servir de base per desenvolupar una creixent consciència treballadora. En l'economia postfordista en què vivim actualment, el treball s'ha fet més flexible, precari i ubic, i sovint ja no ens defineix com a individus. Els missatges que rebem constantment al mòbil estenen els límits temporals de la feina més enllà de la jornada laboral, i fins i tot quan ens relaxem en una xarxa social o plataforma, no podem evitar continuar treballant de manera no remunerada, en la mesura que creem continguts o generem dades que altres empreses transformaran en perfils comercials, patrons conductuals o entrenaments per a eines d'intel·ligència artificial. A la fàbrica transparent, es fa cada cop més difícil distingir quan som dins i quan som fora.

Tot prenent com a títol la recerca de l’artista mataroní Octavi Comeron (1965-2013) sobre art i postfordisme, La fàbrica transparent ens convida a endinsar-nos en un espai híbrid entre treball i il·lusió, que ens interroga sobre el valor del temps, la llibertat i la imaginació. I, entre les noves relacions que estem establint amb les imatges, parar especialment atenció en l’univers dels videojocs com a espai postcinematogràfic: si bé acostumem a pensar en els videojocs com en una activitat d'oci, o com en un moment d'evasió, aquests cada cop s'assemblen més a un complement de la jornada laboral, al mateix temps que el treball també adopta progressivament components dels jocs. Partides curtes, normes simples, rutines repetitives i un balanç meticulosament calibrat entre gratificació i frustració són els ingredients d'una nova ergonomia digital que conquereix les pantalles i confon els límits entre temps d'oci i temps de treball, entre improductivitat i hiperactivitat. Rere aquesta indústria del videojoc, hi ha els nostres cossos, la nostra creativitat i la nostra sociabilitat, i sobretot hi ha una relació molt més semblant a la de les treballadores d’una fàbrica del que acostumem a pensar. De la mateixa manera que el nostre passat industrial ha deixat empremtes profundes en els cossos i la memòria de les treballadores del nostre país, les peces que configuren aquesta exposició ens conviden a imaginar l’impacte que l’actual transformació del teixit productiu i cognitiu pot acabar tenint en el futur. La fàbrica transparent també ens apropa a altres maneres d’entendre la imatge en moviment, en un moment en què les imatges es desprenen de la realitat i salpen mogudes pel vent dels algoritmes, alhora que es revelen més lligades que mai a l’acció del cos i del moviment, convertit en la nova força de la sang que acciona els engranatges simbòlics d’una activitat que ja no anomenem treball.

Autors. Obres

La fàbrica transparent proposa establir un diàleg que comprèn tant el passat com el futur de la nostra societat. Ho fa a través d’una sèrie de propostes artístiques contemporànies que exhibeixen una gran diversitat de formats i fan possible entendre que l’art pot adoptar moltes formes i plasmar-se en molts tipus d’experiència. Per això, una de les preocupacions centrals d’aquesta exposició és que l’espai funcioni com un recorregut vivencial, fins a cert punt escenogràfic, que ens convida a entrar dins d’una fàbrica i ens va sorprenent amb diferents espais que ens proposen diferents maneres de relacionar-nos-hi, amb propostes de Marta Azparren, Roc Parés, Marc Villanueva, Alán Carrasco,  Mónica Rikić ,  Raquel Friera, Total Refusal i  Ezequiel Soriano.

L'Associació Cultural Panòptic

L'Associació Cultural Panòptic és una plataforma de producció i difusió cultural que opera des de l'art contemporani i el món audiovisual per construir pensament crític entorn les tecnologies digitals i el seu impacte en les societats contemporànies.