MUSEUS MUNICIPALS

Projecció de la pel.lícula

Activitat complementària de l'exposició VICENÇ ALTAIÓ. NÒMADA DE LES PARAULES

Als Cinemes Imperial

La biblioteca del poeta i crític d’art Vicenç Altaió és una acumulació desmesurada de vivències on el llibre és el lloc d’assentament de la paraula. La comunicació amb ells és constant, i, si escoltes de prop, es poden sentir les veus dels autors, que reivindiquen el pas de la història i que, pacients, esperen la relectura per part de les noves generacions. N’hi ha uns quants que traspassen els límits del «síndrome del llibre tancat» i reviuen performàticament en l’espai i el temps.

El Museu d’Art de Sabadell, amb la col.laboració  dels Cinemes Imperial, presenta el film de Joan Vall Karsunke, conegut per la seva obra documental i experimental, centrada en la memòria cultural, la reflexió filosòfica i la poètica de les imatges. En aquesta obra, el cineasta s’endinsa en la biblioteca del poeta i assagista Vicenç Altaió tot capturant l’essència del personatge a través de converses profundes i una estètica cuidada. En el film, que s’autodefineix com una road-book-movie, hi intervenen 23 personatges del món de l’art, la música i la literatura.

Fitxa tècnica:

Biblioteca de pedra seca

Joan Vall Karsunke, 2025, Catalunya, VC, 98 min, DCP.

Amb la participació de Perejaume, Josep M. Sala-Valldaura, Valentina Valentini, Alfredo Pirri, Mario Gas, Biel Mesquida, Albert Serra, Stella Rahola, Frederic Amat, Pere Noguera, Blanca Llum Vidal, Jordi Cuixart, Hannah Collins, Alfredo Jaar, Miquel Barceló, Fina Miralles i Laia Estruch.

Música: Nicolas Jaar, Carles Santos, Llorenç Balsach, Marina Herlop i Pascal Comelade.

VICENÇ ALTAIÇO. NÒMADA DE LES PARAULES. Exposició temporal

Vicenç Altaió, nascut a Santa Perpètua de Mogoda el 1954 i molt vinculat al Vallès, és una figura referent de la cultura catalana contemporània. Juntament amb Perejaume, Frederic Amat, Pere Noguera, Jordi Benito, Carlos Pazos, entre d’altres, forma part de la tercera generació d’avantguardistes, rebent la influència de les dues anteriors, especialment de J.V. Foix i Salvat-Papasseit i de Dalí i Miró—de la primera generació—, i de Tàpies i Brossa —de segona generació—. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona als anys setanta, la mostra ens obre les portes a la trajectòria del poeta, des dels seus inicis en aquesta universitat

Les obres que es presenten són alguns dels seus poemaris, els catàlegs de les principals exposicions que ha comissariat, exemplars de les revistes que ha editat al llarg de la seva trajectòria, fotografies, llibres d’artista i altres obres dels artistes més propers a ell, com Perejaume, Alfredo Jaar, Hannah Collins, etc., fragments de la pel·lícula Història de la meva mort del cineasta Albert Serra, i gran quantitat d’objectes que formen part del gabinet de curiositats que és casa seva: màscares, esquelets, quadres, dibuixos, a més de la projecció d’una entrevista realitzada a l’artista amb motiu de l’exposició.

L’itinerari de l’exposició, format per una seixantena peces, es distribueix en sis àmbits   (Poeta i escriptor / Creador de revistes i comissari d’exposicions /  Els llibres d’artista /  Animador i promotor cultural / Vicenç Altaió i la mort) i alhora planteja un recorregut per la casa de l’artista, on s’estableix un vincle entre el seu habitacle, com una gran cambra de meravelles, i cada una de les seves facetes.

Amb aquesta exhibició, podem veure que Vicenç Altaió sempre s’ha destacat per la seva veu poètica revolucionària i pel seu desig d’explorar els límits de la cultura visual i escrita i trencar amb aquests. Aquesta exhibició, que és la primera que es dedica enterament a la seva figura, es podria considerar, en paraules seves, una autobiografia sense subjecte.

L' exposició ha estat organitzada en el marc del Màster Oficial en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic/ Mòdul: Crítica, Comissariat i Difusió de l'Art. Departament d’Art i de Musicologia de la  Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’idea i executa una exposició que es presenta a final de curs a la Sala d’exposicions de la mateixa Universitat.

La coordinació del màster va a càrrec de Jaume Vidal Olivera, el comissariat ha anat a càrrec de les alumnes: Cristina Calamonte Naegel, Sofía Carmona Hernando, Andrea Díaz Fernández, Mercedes Fernández Espinosa, Nuria Flores Ortega, Carla García Amores, Juana García García, Alexandra Laplaza Cots, Judith Llenas Cañizares, Mercè Mas Malagarriga, Marina Mirambell Giralt, Sofya Nekhoroshikh, Marta Ortiz Beyret, Júlia Planas París, Irene Poch Silva, Paula Rodríguez Lorenzo i  Jaume Vidal Oliveras , i el disseny gràfic i el muntatge de Jesús Galdón.

Aquesta col·laboració entre el Campus i el Museu d’Art de Sabadell exemplifica com es poden crear sinergies i obrir canals de diàleg al territori, els museus i la recerca o la teoria amb la praxis artística, de manera que totes les parts s’enriqueixen.