LA SIRENA DE GERNIKA (1936-1937): FETA A SABADELL

La sirena es va fabricar a la LESA en plena Guerra Civil espanyola, probablement entre l'estiu i l'hivern de 1936. El MHS ha realitzat una investigació en el fons de l'Arxiu Històric de Sabadell i arrel d'aquesta recerca s'ha establert una col·laboració de recuperació de memòria Històrica amb diferents col·lectius i entitats de Gernika-Lumo.

A principis de l'any 2016 un membre de la Plataforma Lobak de la població de Gernika-Lumo, del País Basc, es va posar en contacte amb el MHS per tal d'informar-lo que ja feia uns anys que tenien una sirena d'alarma que havien recuperat d'una antiga fàbrica d'armes molt coneguda a la zona i a tota la península, la fàbrica Astra, la qual tenia una placa d'identificació on constava La Electricidad, SA, Sabadell. Aquesta fàbrica  era un complex industrial importantíssim que va ser totalment enderrocat amb l'excepció d'un dels seus edificis principals (construït entre els anys 1913-1916), el qual va ser ocupat per joves de Gernika  i salvat in extremis. L'objectiu  del contacte amb el MHS va ser per demanar-nos més informació sobre aquest aparell i si teníem informació històrica sobre aquesta empresa.

Esquerra: Antton, Urko y Haritz. Els tres joves de la plataforma LOBAK que van recuperar la sirena l'any 2006 (foto: Hibai Agorria). Dreta: Jabier, el responsable de la rehabilitació de la sirena i de la seva posada en funcionament (foto: Hibai Agorria).

Després d'haver fet una exhaustiva recerca a l'Arxiu Històric de Sabadell en el fons documental de l'ABB, conjuntament amb els tècnics Jordi Torruella i Antonio Onetti, aquests darrers mesos; d'haver treballat de forma conjunta amb alguns membres d'aquests col·lectius de Gernika (Plataforma LOBAK, integrat en la Coordinadora ASTRA: Oier Plaza, Hibai Muniozguren, Francisco Javier Fernández Ferreiro...); d'haver treballat amb l'historiador local de l'Associació Gernikazarra José Ángel Etxaniz Ortuñez (Txato); de comptar amb les aportacions de l'historiador sabadellenc Esteve Deu,  i d'haver analitzat plànols amb el col·laborador i extreballador de l'ABB Joan Codina,  s'ha pogut confirmar que aquesta sirena efectivament va ser fabricada per l'empresa sabadellenca de la LESA, molt probablement entre l'estiu i  l'hivern de 1936, en plena Guerra Civil espanyola.

Publicitat de les sirenes de la LESA, any 1937 i foneria dels tallers de la LESA, ca. anys 1920 (AHS).

Aquesta sirena, juntament amb una altra sirena d'una altra fàbrica i les campanes de l'església del poble, va ser la que va sonar just abans del sagnant bombardeig de l'aviació de la Legió Còndor pertanyent a l'exèrcit nazi que actuà sota les ordres del general Franco i que va acabar amb la vida d’entre 200 i 250 habitants de Gernika, i que la va destruir i devastar quasi en la seva totalitat.

Fa pocs anys que aquesta sirena va ser restaurada i posada de nou en funcionament, i cada any es torna a activar, el 26 d'abril, com a record d'aquella tragèdia i barbàrie i per no perdre'n la memòria.


SABADELL - GERNIKA, 2016

Arrel d’aquesta recerca, el MHS participarà en les següents activitats, centrades en els actes commemoratius del bombardeig de Gernika d'enguany:

1.    EL MHS ha col·laborat en l’elaboració dels continguts d'una exposició - instal·lació sobre la història i la memòria de la sirena antiaèria que s’inaugura el dijous 28 d’abril en un dels espais de la fàbrica Astra.

2.    El tècnic del MHS Genís Ribé, responsable de la investigació, participarà en una xerrada del dia 30 d'abril, a les 12h, conjuntament amb l'historiador local Txato Etxaniz, sobre la història de la sirena i el seu context històric. Aquesta xerrada tindrà lloc a la fàbrica Astra.

3.    El MHS ha participat en els continguts d’un breu reportatge documental de memòria històrica, Sirena: 4 minutu, que ja ha estat penjat a les xarxes socials: https://youtu.be/48HKN4jme7Y

4.    El MHS també ha participat en els continguts d’un documental de memòria històrica, Markak, del qual es presenta un avenç, el dia 30 d'abril, a les 20:30 h. El MHS ha estat convidat a aquest acte públic. Aquest documental és un encàrrec d’EITB Euskal Irratio Telebista.

5.     El MHS ha participat en un reportatge d'Euskal Telebista que va ser emès coincidint amb el 79è aniversari del bombardeig, el 26 d'abril de 2016.

Aquestes accions refermen una de les funcions bàsiques del MHS que és la de projectar-ne la recerca que s'hi fa més enllà del nostre àmbit local, divulgar la nostra història i patrimoni locals, establir xarxes de col·laboració d'abast territorial més ampli i projectar i posicionar encara més positivament el nom de Sabadell més enllà del nostre radi d'acció cultural habitual. Sabadell va tenir un paper rellevant en la Guerra Civil espanyola, el seu teixit industrial va tenir un paper substancial en les indústries de guerra de la reraguarda, i ara hem pogut veure que també va tenir una relació, si es vol anecdòtica, si es vol prou rellevant, amb una ciutat que va ser massacrada per l'aviació nazi sota les ordres de Franco un negre i fatídic 26 d'abril de 1937. Una ciutat que també en bona part gràcies a l'art, al Gernika de Picasso, s'ha convertit en un símbol internacional de pau i memòria.