DEL 5 DE MARÇ AL 25 D'ABRIL

Dia Internacional de les Dones

En col·laboració amb la Fundació Josep Irla

Pioneres del municipalisme feminista (1934-1939). Fidela Renom i Soler, la primera regidora de Sabadell (1934-1936).

L’exposició consta de dues parts:

1. La primera és una mostra itinerant produïda per la Fundació Josep Irla. Les eleccions municipals celebrades a Catalunya el 14 de gener de 1934 —les primeres d’aquest àmbit en què les dones poden votar— representen l’entrada, per primer cop en democràcia, d’electes femenines a les institucions locals. Quatre dones tenen el privilegi de ser les pioneres del municipalisme feminista a casa nostra, formant part de quatre llistes electorals que guanyen per majoria absoluta als seus respectius municipis: la treballadora del tèxtil Justa Goicoechea, elegida a l’Hospitalet de Llobregat per la coalició d’esquerres liderada per ERC amb el PNRE; la botiguera Consol Nogueras, escollida a Mataró, en la llista del Front Únic d’Esquerres, liderat per ERC; la mestra de guarderia Fidela Renom, escollida regidora a Sabadell, en la llista formada pel PRDF, ERC i USC; i la mestra Nativitat Yarza, que encapçala la candidatura liderada per ERC a Bellprat, i es converteix en la primera alcaldessa escollida democràticament per sufragi universal als Països Catalans. Arran dels Fets d’Octubre de 1934 totes elles són destituïdes del seu càrrec, que no recuperaran fins el triomf del Front d’Esquerres a les eleccions del febrer de 1936.

Al llarg de la Guerra Civil, una trentena d’altres dones de diverses organitzacions polítiques i sindicals (CNT, ERC, POUM i PSUC) completaran la nòmina de pioneres del municipalisme feminista republicà, una experiència malauradament efímera. La Dictadura franquista acaba amb la democràcia i els drets i llibertats de les dones que tant havien costat d’aconseguir i porta pràcticament a totes elles a l’exili o a la presó.

2. La segona és un mòdul de producció pròpia del MHS que amplia la biografia personal i política de Fidela Renom, com a sabadellenca. Aquesta part ha estat comissariada per Tona Majó i Genís Ribé, autors de l’opuscle Fidela Renom. Primera regidora de Sabadell, editat per la Fundació Josep Irla l’any 2019. Aquest apartat és una ressenya, amb l’aportació de documentació original procedents de diversos arxius familiars, particulars i públics, tot el recorregut vital de Fidela Renom. Per primera vegada es podran veure imatges familiars seves inèdites i també, per exemple, el carnet d’Esquerra Republicana de Catalunya que es va fer a França, durant l’exili, l’octubre de 1945.

Fidela Renom Soler va néixer el 18 de gener de 1891 a Sabadell, en un entorn familiar de classe obrera i lliurepensadora. Tota la seva vida va estar lligada al tarannà canviant de la ciutat i a la seva evolució social, política i econòmica. Fidela no es va conformar a ser una simple espectadora d'aquests canvis sinó que des de ben jove es va implicar amb els corrents de pensament que cercaven la transformació social i una major llibertat i igualtat entre les persones, prenent part activa en la lluita pels drets de les famílies obreres, dels infants, les dones i les persones grans amb pocs recursos, sempre des d'una posició clarament laica, feminista i d'esquerres. Va ser una dona forta i combativa, d'idees fermes i avançades al seu temps, que les defensava amb convicció i arguments, sempre des del respecte per les idees dels altres. La seva formació espiritista va tenir molta influència en el seu tarannà i comportament.

Amb la proclamació de la Segona República i en les segones eleccions municipals del 1934 va ser candidata per les llistes del Cercle Republicà Federal de Sabadell (CRF), havent de superar obstacles importants pel fet de ser dona, fins i tot entre els seus companys de partit. Va ser escollida regidora de l'Ajuntament de Sabadell i la seva acció civil i política es centrà en l’atenció als infants de famílies obreres, l’atenció i formació sanitària de les dones i en la millora, en general, dels serveis assistencials de caràcter social. En paraules de l’historiador Andreu Castells Peig, fou la “forjadora de les guarderies i de les infermeres laiques”.

Personalment va haver de patir la mort del fill gran Joan durant la Guerra Civil i més tard la del fill petit Enric mentre feia el servei militar durant la postguerra. Es va exiliar a França a inicis de l'any 1939, com també ho hagué de fer el seu fill mitjà, Mateu. Al cap de deu anys, a cavall dels anys 1948-1949, va tornar sola a Sabadell, on es va retrobar amb les seves germanes Estrella i Eulàlia.

Tant bon punt va poder, va reprendre la seva lluita social pels drets de les persones, aquesta vegada centrada en la defensa dels drets de la gent gran. No va abandonar aquesta lluita fins la seva mort, als 97 anys (11 de setembre de 1987). Per voluntat expressa seva, va ser enterrada a la part civil del cementiri de Sabadell, en el mausoleu del seu oncle avi Josep Romeu Brujas.

Abans de morir va rebre diversos i merescuts reconeixements públics per la seva trajectòria política i per la seva lluita social en favor dels més desafavorits, encara que no sempre se li féu el cas que es mereixia. La ciutat li donà el seu nom a una placeta interior ben propera a l’Ajuntament, l’any 1998.

Retrat oficial de la consellera regidora Fidela Renom i Soler. Sabadell, febrer de 1934 (autor desconegut / AHS)  // Fidela Renom entre les regidores Pilar Molins (PSC) i Assumpta Sànchez (PSUC), en l'acte de constitució del nou Ajuntament democràtic. Sabadell, 19 d'abril de 1979 (Pere Farran / AHS).