De l'1 de setembre de 2016 al 19 de febrer de 2017. Al Museu d'Història

Full de sala 1;  Full de sala 2;  Full de sala 3

Una exposició que vol reivindicar la memòria rural, una memòria que mostra més de 900 anys de preeminència d’un país amb una estructura rural arrelada, i que era el modus vivendi de les comunitats que habitaven tot el Principat, el Vallès i Sabadell. La ignorància ha fet mal al reconeixement patrimonial d’aquests edificis i al paisatge que van modelar els que hi habitaren i el treballaren, i l’exposició vol incitar a la reflexió sobre la història i l’estat actual de les masies del terme municipal de Sabadell.

La mostra es divideix en tres grans apartats:

1.- Les arrels (històriques, físiques i productives, socials), on s’hi mostra el patrimoni documental de l’Arxiu Històric de Sabadell en relació a la història del món pagès des dels segles XVI al XIX, alguns objectes del fons del MHS, dos quadres procedents de la família de ca n' Ustrell, una maqueta de la masia de Can Deu cedida per l’Espai Natura de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, un dietari de la família Sanfeliu de Barberà del Vallès  i uns exemples paradigmàtics d’arbres genealògics d’algunes famílies de masies sabadellenques: els Argelaguet del Camí, els Puiggener de Jonqueres, els Roqueta de Sabadell  i els Llong.

2.- El llegat rural, un àmbit que posa en contraposició les imatges de les masies encara en un moment de cert esplendor, en les primeres dècades del segle XX, o fins i tot fins als anys 1980, davant les imatges de les masies, o el que en queda d’algunes d’elles, en l’actualitat. Les masies més importants del terme, així com altres cases i torres de camp, es presenten en un plànol original del 1920 procedent del fons de l’Arxiu Històric, reproduït en gran format, en contrapunt amb una imatge aèria actual del municipi amb la localització dels edificis que han sobreviscut al pas del temps. En aquest àmbit també es presenta un catàleg informàtic d’aquest patrimoni, amb dades i informacions diverses de caràcter històric, patrimonial i d’usos actuals, un mural fotogràfic que simbolitza el món perdut de les feines de pagès, i un conjunt d’objectes del fons del MHS relacionats amb l’activitat agrícola,  ramadera i domèstica de la pagesia sabadellenca.

3.- Memòria pagesa, memòria ciutadana, un darrer àmbit en què mitjançant quatre exemples d’històries concretes s’explica com aquest món pagès va començar a esdevenir un referent més de memòria que necessitava ser preservada i estudiada que no pas una realitat que calia mantenir en uns temps que estaven canviant a marxes forçades. Parlem de la infància de l’escriptor Pere Calders en una masia del terme proper de Polinyà (memòria pagesa com a font de creació i d’inspiració literària), parlem de la contribució del fotògraf Francesc Casañas i del dibuixant i pintor Narcís Giró a l’estudi de la Masia Catalana promogut pel Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1924 i 1936 (les masies esdevenen memòria artística, fotogràfica, de recerca), i també expliquem un exemple de memòria de vida, la del fill del darrer masover de la masia de Can Puiggener, en Miquel Tarté i Sallent, una memòria transaccional entre el món pagès i el món ciutadà i urbà.

L’exposició conclou amb un audiovisual produït i cedit per la família sabadellenca Garriga Gusi, vinculada a la indústria tèxtil, en què s’explica la història de Can Mayol de Santiga, un mas vallesà de la seva propietat, el devenir del qual bé pot servir d’exemple i de reflexió sobre quina ha estat la dinàmica de la desaparició, o de canvi, d’aquest món rural i pagès, en el nostre entorn.

L'exposició ha comptat amb la col·laboració de l'Arxiu Històric de Sabadell i el Museu de la vida al camp (Espai Natura, Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859), i amb el suport de la Diputació de Barcelona, a banda d'altres aportacions d'entitats sabadellenques i de particulars.