Del 16 d'octubre a l'11 de desembre de 2019, al Museu d'Història

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ
Dia: Dimecres, 16 d’octubre, a les 19 h de la tarda
Lloc: sala d’exposicions temporals del vestíbul del Museu d’Història de Sabadell, carrer de Sant Antoni, 13.

Organitzen: Ajuntament de Sabadell / Museu d’Història de Sabadell
Hi col·laboren: Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera) i Arxiu Històric de Sabadell
Amb el suport de: Diputació de Barcelona

________________

En el marc de la commemoració dels 80 anys del final de la Guerra Civil espanyola i de l’inici de l’èxode massiu dels republicans espanyols i catalans fora de les nostres fronteres, l’any 1939.

Una exposició que a través de l’exemple d’una família sabadellenca, els Burguès Padrós, parla de l’exili sabadellenc a Mèxic en concret i a Amèrica en general.

Aquesta mostra tracta el periple d’aquesta família arran de l’esclat de la Guerra d’Espanya, quan es va veure abocada a una fugida i exili de 51 anys, fins al seu retorn a Catalunya l’any 1990.

L’exposició exhibeix un fons fotogràfic riquíssim conservat per la família, una part de la qual és descendent directa del terrisser Marian Burguès Serra, així com també es posa a l’abast del visitant un conjunt important de documentació i d’objectes personals que ha guardat curosament Heidi Burguès Padrós, la darrera descendent del nucli familiar format pels seus pares, Frimari Burguès Cañomeras (Sabadell, 29-1-1902 / Sant Cugat del Vallès, 23-6-1996) i Hortènsia Padrós Viñals (Sabadell, 20-9-1904 / L’Hospitalet de Llobregat, 29-8-1990), i la seva germana gran Cleòpatra Burguès Padrós (Sabadell, 19-9-1925 / Ciutat de Mèxic, 29-9-2015).

L’exposició ha comptat amb la col·laboració del Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera), on es custodien part dels objectes i documentació personal de la família, i de l’Arxiu Històric de Sabadell. L’exposició tancarà les portes l’11 de desembre i al seu entorn s’han programat diverses activitats.

_________________

L’exposició

L’exposició es divideix en 7 àmbits que segueixen el devenir familiar des d’abans de la guerra fins al seu retorn (parcial) a Catalunya l’any 1990.

La mostra es complementa amb la projecció del reportatge “L’exode d’un peuple”, de Louis Lech, 1939, cedit per l’Institut Jean Vigo de Perpinyà, amb les imatges colpidores dels refugiats espanyols que es van veure abocats a l’exili forçat a França i al seu internament en els camps de concentració francesos de les platges del Rosselló.

Retrat de casament de Frimari Burguès i Hortènsia Padrós, Sabadell, 19 de maig de 1923 (Joan Vilatobà i Fígols / AHS); Cleòpatra Burguès llegint amb el seu avi Marian Burguès, Sabadell, 1928 (Frimari Burguès / AHS).

Biografia familiar

Frimari Burguès Cañomeras neix en el si d’una família lliurepensadora, d’arrels republicanes, com també la d’Hortènsia Padrós Viñals, al Sabadell de principis del segle XX. Ambdós entren de ben joves en els cercles de l’espiritisme (Centre d’Estudis Psicològics) i de l’esperantisme, i formen part de diversos grups excursionistes sabadellencs, entre els quals el Brot Vallesenc del Cercle Republicà Federal. La seva primera filla, Cleòpatra, neix l’any 1925 i de ben petita conviu amb el seu avi, el terrisser Marian Burguès i els seus pares al seu domicili i obrador del carrer de Foment (ara de Vila Cinca), 75-79.

Amb l’esclat de la guerra civil, ràpidament la seva vida comença a canviar a pitjor, com els passa a la majoria dels conciutadans que viuen en la rereguarda. Frimari, d’ofici fuster, ingressa als Tallers de l’Aviació Naval de la SAF-3-16 (Aeròdrom de Sabadell i Fàbrica Baygual i Llonch), i la seva dona i filla comencen a patir els efectes de la gana i l’empitjorament de les condicions de vida. Tanmateix, Cleòpatra pot acabar els seus estudis de primària a l’Institut-Escola de Manuel Bartolomé Cossío i fa el curs 1937-1938 amb la seva amiga inseparable Teresa Hutesà Ferrer.

A finals del mes de gener de 1939 i arran de la derrota republicana en el front de l’Ebre i l’avenç de les tropes franquistes, la família es pot reagrupar a Sabadell i fugir cap a la frontera francesa. La retirada i fugida a França comportarà una separació familiar dolorosa i forçada per les autoritats franceses: el febrer de 1939 Frimari Burguès serà internat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló durant cent dies, sobrevivint al tifus, i Hortènsia i Cleòpatra seran tancades en un centre de refugiats a Belle-Île-en-Mer, una illa inhòspita a 14 km de la costa bretona. Durant aquest temps restaren allunyats per gairebé 1.000 km de distància. Gràcies a una vella amistat familiar de Perpinyà, Conrad Montava, es pogueren posar en contacte i amb l’ajut dels quàquers anglesos es poden reagrupar a Seta (Llenguadoc) i s’embarquen al vaixell Sinaia, rumb a Mèxic, el 26 de maig de 1939.

Hortènsia Padrós I la seva filla Cleòpatara Burguès van ser internades en un centre de refugiats espanyols (dones i criatures) a Belle-Île-en-Mer (a 14 km de la costa bretona), entre els mesos de febrer i maig de 1939 (Postal de l'Arxiu familiar d'Heidi Burguès Padrós , AHS).

El trajecte a bord d’aquest vapor francès, noliejat pel Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles (SERE, organisme del govern republicà a l’exili) dura 19 dies i arriben al port de Veracruz el 13 de juny de 1939, on són rebuts amb els braços oberts i una gran acollida popular, a l’empara del president mexicà Lázaro Cárdenas. Els Burguès Padrós no triguen massa a naturalitzar-se com a mexicans i s’estableixen a Mèxic DF (ara Ciutat de Mèxic).

El vaixell, vapor francès, Sinaia, en el qual van viatjar els Burguès-Padrós a Mèxic, del 26 de maig al 13 de juny de 1939 (Postal de l'Arxiu familiar d'Heidi Burguès Padrós, AHS).

En aquest nou país d’acollida refan la seva vida, no sense dificultats, i Frimari es dedica a la indústria de construcció de maquinària per al ram tèxtil. Igualment pot reprendre, durant aquesta nova etapa, la seva passió per a la talla artística de la fusta, que ja li venia d’abans de la guerra, i crea objectes, mobles i altres peces de fusta per a vendre i per a exposar.

L’any 1941 havia nascut la seva segona filla, Heidi Burguès Padrós. Les dues germanes estudiaran en diverses de les escoles creades pels exiliats espanyols i catalans d’aquella època: l’Instituto Luís Vives i l’Acadèmia Hispano Mexicana.

La família, sobretot en el període que va dels anys 1940 als 1960, tindran en l’Orfeó Català de Mèxic la seva segona llar. Allà formaran part del grup coral i de l’Esbart Dansaire, i participaran, conjuntament amb la resta de la comunitat catalana exiliada, de tota la seva activitat cultural i social, mantenint viva la flama del país d’origen i de la seva identitat, així com les seves conviccions republicanes.

Celebració de la Diada de l'Onze de Setembre al Monument de la Independència de Mèxic, per part de la comunitat catalana exiliada. Mèxic DF, 1942 (autor desconegut / AHS); retrat familiar dels Burguès-Padrós, Mèxic DF, 1943 (autor desconegut / / AHS).

Amb el pas del temps les filles es casen i tenen descendència. L’any 1983 Heidi, la filla petita, s’estableix a Catalunya. Els seus pares la visiten els estius i finalment l’any 1990, en una d’aquestes estades, Hortènsia, ja molt malalta, mor a l’Hospitalet de Llobregat. Frimari decideix tornar definitivament a Catalunya aquell mateix any i mor un temps després, el 1996, a Sant Cugat del Vallès. Cleòpatra morirà l’any 2015 a Ciutat de Mèxic.

Cleòpatra i Heidi Burguès Padrós, el dia del casament de la primera a Mèxic DF, 1948 (autor desconegut / AHS).

Durant els 51 anys d’exili, el matrimoni Burguès-Padrós no deixaren de tenir contacte amb Sabadell ni amb les seves amistats d’abans de la guerra, ans al contrari, en refermaren els vincles, ni que sigui per correspondència, i en més d’una ocasió es plantejaren el retorn, encara que la situació del país, en plena dictadura i amb una situació econòmica gens atractiva, els farà desdir de tal pensament reiteradament.