Del 5 de març al 25 d'abril

Dia Internacional de les Dones

Més informació (PDF)

Amb aquesta exposició, el Museu d’Història reivindica la figura de Dolors Miralles, una sabadellenca que amb esforç, empenta i tenacitat va esdevenir un referent cultural i educatiu a Sabadell al llarg de pràcticament tot el segle XX.

La mostra té la voluntat de posar en valor l’etapa de formació de Miralles i les seves primeres activitats professionals, en uns anys que per a una dona assolir una titulació i incorporar-se a feines qualificades era encara una realitat molt incipient.

Dolors Miralles va néixer en el si d’una família dedicada al comerç, d’idees catalanistes i de conviccions catòliques. El pare fou un dels fundadors del Centre Excursionista del Vallès, en representació del Centre Català.

El 1912 va ser la primera dona que es va fer sòcia del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Sabadell. També va ser la primera que seguí els cursos que s’impartien en aquest centre, estudià taquigrafia i va obtenir el títol de l’acadèmia estenogràfica Deux Mondes de París; títol que comprenia mecanografia, francès, anglès i comptabilitat. El mateix any passà de ser alumna a ser professora i s’encarregà de les classes de mecanografia especials per a senyoretes, classes que ben aviat van ser mixtes.

El 1914 guanyà un premi de taquigrafia a Leipzig, on presentà la versió taquigràfica de tres llibres: un en francès, Lettres, de Madame de Sévigné; un altre en castellà, Cartas de las mujeres de España, de Martínez Sierra (María de la O Lejárraga García), i el tercer, en català, Solitud, de Víctor Català (Caterina Albert), escriptora amb la qual establí una estreta amistat.

El 1919 va obrir l’Acadèmia Mecanogràfica a casa seva, on oferia serveis de copisteria i traduccions i impartia classes particulars de mecanografia i taquigrafia. L’Acadèmia va obtenir molta acceptació. El mateix any Miralles publicà un Compendi general de mecanografia.

El 1920 muntà l’Exposició mecanogràfica a casa seva, que va tenir molt d’èxit i ressò a la premsa, tant en mitjans locals com de Barcelona. Fins i tot Francesca Bonnemaison, directora de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona, es va desplaçar a Sabadell per visitar-la i va oferir a Dolors Miralles d’impartir classes a l’Institut i la convidà a muntar-hi l’exposició.

L’Acadèmia oferia un ensenyament mixt; l’oferta formativa era àmplia i ben sistematitzada. A partir de 1926, incorporà els ensenyaments generals, en els quals va aplicar el mètode de Maria Montessori, que en aquell moment era molt innovador, per tal com afavoria la creativitat i l’autoaprenentatge dels infants.

El coneixement de l’entorn era un pilar fonamental dels principis de l’Acadèmia, així les classes es complementaven amb visites a tallers, fàbriques o despatxos de Sabadell. I també s’organitzaven excursions a la natura o a altres poblacions, sempre seguint els principis de l’excursionisme científic.

El 1923, des de l’Acadèmia, Dolors Miralles, juntament amb altres dones de la ciutat, crearen l’Agrupació Femenina Maria de Bell-Lloc, que es constituí com a secció femenina del Centre Excursionista del Vallès.