En el darrer quart del segle XIX Estruch va ser considerat com un pintor molt prometedor. Tot feia preveure que seria un destacat artista i alguns crítics veien en ell un nou Fortuny. Però a poc a poc aquestes expectatives es van anar desinflant. La raó principal fou que la seva obra quedà ancorada en el passat i resultava clarament anacrònica respecte a les realitzacions dels seus contemporanis, sobretot si se la comparava amb la dels modernistes, que irrompien amb força en aquell moment.

De formació acadèmica, Estruch primerament freqüentà l'estudi de Joan Vila Cinca a Sabadell i després va anar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Malgrat la seva joventut, ràpidament s'integrà en el món artístic i el 1891 ja va participar en la I Exposició General de Belles Arts de Barcelona. L'any següent va guanyar a Llotja una borsa de viatge i el 1893 inicià una estada a l'Académia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. L'estiu d'aquest any, aprofitant les vacances estiuenques va prendre part en l'exposició de la Festa Major de Sabadell.

El 1894, abans de marxar cap a Roma, concorregué a la II Exposició General de Belles Arts de Barcelona amb un Retrato (cat. 26) i un dibuix a la ploma, Estudio. El viatge a Roma va ser possible gràcies a la intervenció de l’industrial sabadellenc Francesc de Paula Ponsà Cantí, que el pensionà. Estruch va romandre vuit anys a l'estranger –Roma, París i Palestina–, durant els quals la seva pintura es nodrí d'una temàtica historicista i religiosa.

Una de les primeres ocasions en què els sabadellencs van poder veure aquests tipus de quadres va ser el juliol de 1896, quan retornà a la ciutat durant alguns mesos. Coincidint amb aquesta estada va fer una exposició a l'Ateneu Sabadellenc, on es mostraven les obres que Estruch havia fet a Roma i que havia enviat al seu mecenes Francesc de Paula Ponsà. Totes les obres exhibides eren de caràcter religiós: San Domingo de Guzmán, Santa Teresa de Jesús, San Juan de Dios, San José de Calasanz, La fe, La Esperanza, San Vicente de Paula asistiendo a Luis XIII...

Posteriorment, el 1903 mostrà novament les seves obres, primer a l'Acadèmia Catòlica de Sabadell i després a la Sala Parés de Barcelona. Es tractava de deu peces sobre la vida de Jesús de gran format destinades a decorar la casa dels Ponsà i dels estudis preparatoris –una vuitantena– que el pintor havia fet després de prendre apunts del natural en llocs tan diversos com Roma, París o Palestina. El procés de realització d'aquestes obres va ser lent, ja que s'havia iniciat el 1895 quan va rebre l'encàrrec del Sr. Ponsà. En aquest termini de temps es produí la mort de Francesc de Paula Ponsà.

Amb posterioritat a aquesta sèrie sobre la vida de Jesucrist, Estruch començà a pintar quadres de temàtica històrica que li proporcionaren una certa fama. Tres bons exemples d'aquesta pintura són: Una manifestació obrera (1904), Corpus de sang (1907) i L'onze de setembre (1907). Aquest darrer va ser presentat en públic a la Sala Parés el 1909. A més d'aquestes obres de grans dimensions, Estruch va dedicar-se a pintar peces de petit format ambientades en els mateixos escenaris que havia utilitzat en la sèrie sobre Jesucrist o bé conreava el paisatgisme.

L'esgotament d'idees del pintor sembla evident si tenim en compte que també confegí una col·lecció d'aiguaforts centrats en la biografia de Jesucrist.

En aquest anys, la seva activitat artística es reduí molt i poc després de la presentació pública de L'onze de setembre va marxar a l'Amèrica del Sud. Així doncs, el 14 de gener de 1910, emprenia el viatge cap a Buenos Aires gràcies a un préstec que havia obtingut de la Caixa de Sabadell. A Buenos Aires ocupà la plaça de director de l'Escola de Belles Arts, es dedicà al vitrall artístic i continuà pintant, majoritàriament, retrats de cavallet.

El MAS conserva una dotzena d’obres d'Estruch, de les quals cinc es poden veure a l’exposició permanent. D'entre les altres, cal destacar: quatre aiguaforts datats el 1907 que formen part d'una sèrie entorn de la vida de Jesucrist, Diumenge de rams què és de l’any 1917 però reinterpreta les pintures fetes entre 1896 i 1903 per encàrrec del Sr. Ponsà i un Sant Sopar de recent ingrés, que enriqueix la col·lecció de pintura religiosa del museu.

Llegiu més: EL CORPUS DE SANG