A partir de la segona meitat del segle XIX es pot començar a parlar d’activitat artística a la nostra ciutat, des de la creació de l’Acadèmia de Belles Arts a la dècada dels vuitanta, per Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Josep Espinalt i Ramon Quer. Aquesta institució vertebrarà la trajectòria dels artistes locals fins ben entrat el segle XX.

Els ideals estètics de l’Academicisme eren comuns arreu d’Europa, es centraven en una mirada constant cap al passat, en els cànons classicistes de tècnica i bellesa. D’aquí la importància de l’aprenentatge i de l’estudi, Roma era el punt de referència i font inesgotable de coneixement d’una antiguitat idealitzada., com també ho van ser París, Madrid o Barcelona per a molts dels artistes de la ciutat.

Aquest romanticisme derivarà al llarg del segle en un esperit retòric i eclèctic allunyat de la realitat. La mitologia romana, els passatges religiosos, els grans temes històrics, el costumisme, el paisatgisme i l’orientalisme conformen una cosmologia pròpia i recurrent en els artistes de l’època.

Artistes, temes i gèneres representats a la col·lecció amb importants individualitats que singularitzen l’art sabadellenc, com són Joan Vila Cinca, patriarca dels artistes locals, i Antoni Estruch, que amb l’obra Corpus de Sang exemplifica admirablement el gènere de la pintura d’història.

La col·lecció permet gaudir de la producció heterogènia d’un nombrós grup d’artistes que al voltant de l’Acadèmia de Belles Arts varen conrear aquests diferents gèneres pictòrics.

Llegiu més: EL CONTEXT ARTÍSTIC EN EL XIX ACADÈMIC, per Francesc Fontbona

• RELACIÓ D'AUTORS