Del 8 de setembre al 16 d'octubre del 2016.

Inauguració: dijous, 8 de setembre, a les 8 del vespre, al Museu d'Art

El Museu d'Art de Sabadell col·labora amb el Memorial Àlex Seglers, promogut per la regidoria de Drets Civils i Ciutadania de l'Ajuntament de Sabadell i d'altres entitats i administracions, coordinant la producció del guardó, anomenat Plats d'art.

El Memorial Àlex Seglers té per objecte atorgar un reconeixement a persones, entitats o institucions que treballen per la cohesió social a partir dels valors de la convivència, que fomenten el diàleg en la diversitat de creences i conviccions, que defensen els drets humans i que formulen un horitzó civil comú fonamentat en els principis democràtics compartits.

Més informació sobre el Memorial Àlex Seglers: http://www.sabadell.cat/ca/memorial-alex-seglers

Plats d’Art

Plats d’Art recull la idea de fa més de cent anys. A l’exposició permanent del Museu d’Art de Sabadell La col·lecció 1875-1936, a l’apartat dels Academicismes del segle XIX, es reflecteix l’activitat artística de la nostra ciutat de fa dos segles; en l’espai dedicat al paisatgisme es poden veure uns plats de ceràmica fets en col·laboració pel ceramista Marià Burguès i els pintors Llorenç Lladó i Ramon Quer.

S’ha recollit aquesta idea de col·laboració, que permet perpetuar l’esperit d’una època sota un prisma contemporani. Plats d’art són unes peces d’inestimable valor i raresa, que simbolitzen la vitalitat artística de la nostra ciutat.

A la primera edició, produïda ara fa quatre anys van col·laborar els artistes locals: Lluís Clapés, Alfons Borrell, Fina Miralles, Xavier Oriach i Agustí Puig.

En aquesta segona edició, col·laboren d'una manera totalment desinteressada: Maria Bosch, Josep Madaula, Joaquim Montserrat, Assumpció Oristrell i Werens, els quals han creat tres plats cadascun, dos per al Memorial Àlex Seglers i un per a la col·lecció del Museu d’Art de Sabadell; tots ells es podran veure en aquesta mostra.

Resum biogràfic dels autors:

• Maria Bosch (Sabadell, 1965)

El seu treball ve de la tradició de la ceràmica més antiga del país i al mateix temps d'un objecte comú en totes les cultures, el pot, el gerro.

Durant la seva carrera com a terrissaire i ceramista els seus vaixells han canviat de mida i volum, forma i color, però sempre han mantingut la particularitat de ser contenidors, recipients on mantenir pensaments i consideracions. Explorar i aprendre de les particularitats de les argiles i la investigació en la creació d'engalbes i esmalts són igualment importants per al desenvolupament del seu treball.

• Josep Madaula (Sabadell, 1957)

Josep Madaula és un retratista de la realitat, d’una realitat propera i sense artificis, viscuda i humana, sensible i palpable. Tant se val si dibuixa persones, paisatges urbans, arbres o interiors; sempre són retrats tangibles amb els quals tothom hi pot establir un vincle de proximitat i de quotidianitat. Hi ha qui diria que fa una pintura amable, complaent, a voltes fins i tot austera, però el cert és que l’aparent senzillesa de les seves obres està precedida d’un procés de reflexió molt personal, pràcticament domèstic.

• Joaquim Montserrat (Sabadell, 1932)

Joaquim Montserrat és un dels artistes de la ciutat més coneguts de la segona meitat del segle XX i un dels protagonistes de la irrupció de la pintura informal i gestual a l’art sabadellenc. La seva personalitat transcendeix clarament l’estricte marc d’una carrera artística i es converteix en una aventura on l’art i la seva vida estan totalment entrellaçats, imbricats de manera apassionada al llarg de la seva existència.

• Assumpció Oristrell (Sabadell, 1956)

D’Assumpció Oristrell, la pintura traspua sempre una acusada presència tant del món natural –s’hi insinuen el desert, els arbres, l’aigua- com del lligam directe amb el món físic, per exemple en la barreja de materials i textures. Si bé en els gravats desapareixen els relleus o les incrustacions de sorra, aquesta voluntat física hi persisteix: s’hi endevinen textures diferents, i la presència ocasional del color o de l’escriptura suggereix un més enllà respecte de les fronteres habituals de la tècnica del gravat. No és per casualitat que la pintora, viatgera inquieta, guarda al seu estudi sorra dels indrets més diversos: és per incorporar-la a les seves obres, però també per una atracció primigènia per l’arrelament a la terra.

• Werens. Ramon Puig (Sabadell, 1967)

Werens, duu més de 25 anys actiu en l'àmbit artístic nacional i internacional gracies a la seva immersió en el món de l'Art Urbà. Al llarg d'aquesta trajectòria ha desenvolupat àmpliament el graffiti, encara que inevitablement se l'hagi relacionat també amb la pintura mural. Paral·lelament ha treballat altres camps com la il·lustració, el disseny gràfic i les projeccions audiovisuals.

Segons Werens, pintar graffiti és la millor manera d'acostar l'art a tots, de col·laborar fent del món un lloc més agradable, intentant contrarestar l'absurd pensament dels quals prefereixen les ciutats grises, buides i sense vida.