ANTONI VILA ARRUFAT. ART GRÀFIC A SABADELL

 

 

Enguany es commemora el centenari d’una de les entitats sabadellenques més conegudes arreu, ens referim al Club Natació Sabadell. El Museu d’Art no volia deixar passar l’oportunitat de posar atenció en el seu logotip, el cap d’un nedador amb un gorro fet per Antoni Vila Arrufat, que l’ha acompanyat al llarg de la seva història i s’ha convertit en tota una referència.

Així doncs, es presenta una petita mostra dedicada al seu autor, l'artista Antoni Vila Arrufat, amb el propòsit de posar en evidència la qualitat dels seus treballs gràfics i fer-lo més present, de nou, a la nostra ciutat; de la mà d’Eusebi Vila i Delclòs, el seu net, i autor de la tesi doctoral: "Antoni Vila Arrufat. Una vida dedicada a l’art", publicada per l’ Editorial Meteora, l’any 2004.

Els continguts de la mostra es publicaran en forma d’article en el proper número de la revista Arraona, on Eusebi Vila Delclòs diferencia dos capítols; en primer lloc fa una semblança del pintor, on exposa el seu perfil com a home i com a artista; a continuació s'estableix la relació de l'artista amb la seva ciutat, on va viure fins que l’any 1928 s’establí a Barcelona; posteriorment s'aprofundeix en una de les disciplines artístiques en la que Vila Arrufat va destacar, el dibuix, i es vincula a l'art gràfic, per tancar la primera part, parla de la importància que Vila Arrufat va donar a l’art gràfic, tot situant l'època i el context, i les influències estètiques per comprendre plenament el valor dels seus treballs; a la segona part ens endinsa en els treballs gràfics més rellevants d'Antoni Vila Arrufat, que coincideixen pràcticament amb els anys a Sabadell, comenta individualment els dissenys i les seves característiques estètiques, els aspectes compositius, les solucions visuals, les tipografies, els recursos plàstics, etc.

Antoni Vila Arrufat vist per Eusebi Vila Delclòs. Extractes de l’article “Antoni Vila Arrufat. Art Gràfic a Sabadell”, de propera publicació a la Revista Arraona:

(...) Parlar d’Antoni Vila Arrufat a Sabadell és referir-se a un dels grans artistes d’aquesta ciutat. És també veure com hi va interaccionar, artísticament i culturalment, gairebé durant tot el passat segle XX, amb especial intensitat en el primer terç. L’empremta que hi deixà fou ben profunda i encara avui influeix o serveix d’inspiració a altres artistes o creatius, ja siguin plàstics o d’altres disciplines.

En una breu enumeració de les moltes iniciatives en què participà, el veiem formar part de grups, esdeveniments o institucions que maldaven per dotar Sabadell d’un bagatge cultural més profund: a l’Acadèmia de Belles Arts (fundada entre altres, pel seu pare, el pintor Joan Vila Cinca que també va fundar el Museu d’Història de Sabadell), a l’Associació de Música, amb els Nomeolvides i més tard a la Colla de Sabadell. També al Museu d’Art de Sabadell, del qual Vila Arrufat fou director i posteriorment secretari de la secció de Belles Arts. Amb pintures murals en esglésies sabadellenques, o bé per a vivendes particulars, retaules per a entitats financeres de la ciutat, empreses i indústries, col·laboracions sovintejades amb escriptors i poetes sabadellencs i un llarg etcètera. Aquest estret contacte amb Sabadell va seguir fins i tot després d’establir-se a Barcelona, l’any 1928.

Per acabar, transcrivim la descripció que va fer el pintor, l’any 1931, de la seva ciutat: “Sabadell té per a mi un agredolç indefinible. Caminar perdut pels seus carrers em sumeix en un estat d'una tan intensa divagació que tinc la sensació de ser dins d'una espiral. Les imatges brutalment afuades de llurs voreres es desenfoquen dels costats i s'afinen en angles aguts que s'allunyen vers l'infinit.

Aquell aire tan fi del cap al tard, que fa plorar els ulls, és tan tallant com la celístia verd groguenca que transforma les xemeneies i les teulades en uns contorns japonitzants d'una precisió prerafaelita impressionant i dóna als obscurs la profunditat i el misteri de l'abisme.

Perdent-se enllà lluny, en la confluència de les dues voreres desolades i grises, s'aixeca sola, esvelta, vers el cel, una xemeneia que s'aprima i ennegreix, amb una vida tan intensa que creix invisiblement, lentament, com un cactus. El gris dels carrers de Sabadell, amb llurs voreres, és tan viu i penetrant, d'una lluminositat de metall despolit, que fa sobrera la presència de la gent, que esdevenen vertaderes taques negres o blau fosc...”(...)

(...) Antoni Vila Arrufat sempre va mostrar interès per les arts gràfiques. El pas de l'original a la reproducció l'atreien pel què conté de treball artesà i tècnic, gaudia de les explicacions de l’impressor, de la tria i les qualitats dels papers, de les tintes, de les proves per a donar el vist-i-plau. Va col·laborar moltes vegades amb la coneguda impremta Sallent, de Sabadell.

L’interès per totes les manifestacions artístiques i pels treballs artesans, juntament amb la volada que prengué l'art gràfic cap a les dècades de 1920 i 1930 a Europa, atesa la importància creixent de tot el que tingués a veure amb la publicitat, es va reflectir en el pintor. Com altres artistes, recollí una relació entre art i publicitat que ja venia de ben lluny: des de Toulouse-Lautrec fins a Kurt Schwitters, des de Ramon Casas a altres pintors catalans, hi va haver un bon nombre d’artistes plàstics que treballaren en el camp de la publicitat. Era, doncs, ben habitual que els artistes donessin imatge gràfica a encàrrecs comercials(...)

(...) Des de l’any 1932 Vila Arrufat va impartir classes a l’Escola Industrial de Sabadell, unes classes que impartia amb una gran llibertat, adaptant i posant a la pràctica, en l'ensenyament de l'art, els mètodes modernitzadors emprats anys enrere per Joaquim Torres Garcia, Joaquim Folch i Torres o Francesc Galí. En una carpeta que resta a l’arxiu familiar, hem pogut veure dibuixos publicitaris que alumnes de Vila Arrufat, probablement de l’Escola Industrial de Sabadell,8 havien realitzat com a exercici de classe i que són molt representatius dels gustos i tendències gràfiques de l’època. Sense dubte, artistes vinculats a la Bauhaus com foren Walter Gropius, Oskar Schlemmer, Lászlo Moholy-Nagy i Paul Renner tingueren la seva importància, especialment per l’estètica que defensaven i per la renovació pedagògica de l’art, que Vila Arrufat va assumir a les seves classes a l’Escola Industrial.

Hem comentat anteriorment que en els seus treballs gràfics s’evidencia una certa influència de la moda del moment, atès el caràcter temporal o més o menys efímer d’aquest tipus d’obres, però tanmateix les constants estètiques de Vila Arrufat com a artista es mantenen: el rigor compositiu, l'expressivitat gràfica, la contundència visual, el domini tècnic i la sensibilitat. (...)