MURAL CERÀMIC DE RAMON FOLCH I PINTURES. DONACIÓ DE LA FAMÍLIA MONÉS

Des del 18 de maig al 9 de juliol,  al Museu d'Art.

Descobreix la Joia del Museu. Dia Internacional dels Museus

  

L’any 2016 la família Monés va donar al MAS 10 pintures que formaven part de la col·lecció d’art que Antoni Monés havia anat aplegant i conservava a casa seva, amb la voluntat d’enriquir la col·lecció d’art de la ciutat. La col·lecció particular que va iniciar Antoni Monés, un dels protagonistes del comerç de la llana a casa nostra, va acabar convertint-se en una col·lecció familiar volguda i estimada, i és un bon exemple de les col·leccions d’art privades que hi ha a Sabadell i que indiscutiblement són un reflex de la participació de la societat civil en la dinàmica artística i cultural de la ciutat.

Les obres objecte de donació són d’autors i de cronologies diversos, tots ells de Sabadell o vinculats amb la ciutat, que complementen les que el museu ja conservava, ja sigui per la seva qualitat artística, perquè omplen buits cronològics o perquè permeten explicar millor la trajectòria artística dels seus autors, excepte en el cas de la pintura de Joan Burrull, del qual el MAS no tenia cap obra. En aquesta petita selecció de la col·lecció de la família Monés hi ha una natura morta de Camil Fàbregas (1976); una altra de flors d’Antoni Angle (1975); una Crucifició d’Antoni Vila Arrufat del seu període de formació; tres pintures de petit format de Domingo Soler Gili (dos paisatges i un retrat masculí); tres paisatges, un de Joan Vila Puig, un altre de Joan Burrull i el tercer de Francesc Bernaldo; i una vista urbana de les Rambles de Barcelona de Pere Elias.

El mural ceràmic de Ramon Folch

El mural de ceràmica de Ramon Folch és una obra de gran interès per a explicar i comprendre la història de l’art de la ciutat, especialment durant la postguerra. És un magnífic exemple de decoració mural aplicada en una arquitectura d’ús particular, d’un material poc habitual en l’embelliment mural (per bé que no insòlit) i d’unes dimensions importants. Alhora, és una obra molt representativa del nivell tècnic i artístic que van assolir els artistes que van formar-se al taller de ceràmica de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell.

L’obra, que està signada i datada a l’angle inferior dret la part principal, la va encarregar Antoni Monés a Ramon Folch i Roca l’any 1959 per a decorar la façana principal de la casa que s’estava construint a Matadepera. La ceràmica es va coure als forns de Manuel Reguant, a Barcelona.

Format per 275 peces de ceràmica esmaltada adherides i unides entre elles per morter, de formes irregulars, està compost per un plafó principal de 300 x 500 cm i un de lateral de 314 x 233 cm, que envoltava la porta d’accés a l’habitatge. S’hi representen grans papallones sobre un fons de tons blaus.

Arrencament

Al juliol de 2016 el mural es va donar al Museu d’Art de Sabadell, motiu pel qual es va haver de treure del seu emplaçament original. Els treballs van anar a càrrec dels restauradors del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Pere Rovira, especialista en ceràmica. Els van fer un equip de quatre restauradors i dos fotògrafs entre el 6 i el 10 de juny i 7 i 8 de juliol de 2016.

El procés d’extracció del mural va ser un procés tècnicament complex. Els restauradors van haver de fer tot d’estudis previs per definir les operacions que presentaven més garanties per a la conservació de l’obra i els seus components. En primer lloc es van prendre fotografies del mural en detall i en general, per tal de documentar-lo bé en el seu emplaçament. Paral·lelament, es van extreure mostres dels materials que el constituïen per analitzar tant les característiques de la ceràmica i els esmalts com les del morter que unia les peces. A continuació es va fer un calc del mural sobre plàstic transparent que hauria de servir tant per controlar el procés d’extracció i de neteja com per, en el futur, poder tornar a refer-lo. També es va fer un inventari i documentació de totes les peces que constitueixen l’obra, numerant-les, i es va elaborar un mapa del seu estat de conservació, el que se situaven els desperfectes observats (trencaments, orificis de trepanació, esquerdes al morter i aixecaments del vidriat).

Totes aquestes dades van servir per planificar els treballs d’extracció i determinar quins serien els procediments més adequats, fent diverses proves de treball. Finalment es va optar per l’opció d’extreure les peces ceràmiques per separat, operació que es va fer mecànicament, amb escarpes, masses i martells. A mesura que es treien les peces es va anar rebaixant el morter d’adhesió d’algunes d’elles, per poder-les conservar en les millors condicions possibles, tot i que aquests treballs es van haver de completar posteriorment al museu.

Durant el procés d’arrencament de les peces es va descobrir que ja tenien una numeració, al revers, que probablement havia fet el mateix Ramon Folch o qui el va col·locar a la paret, i que sembla que es va fer abans de coure les peces. Igualment es va destapar un dibuix preparatori a llapis sobre la paret de maons que marcava el perímetre de les peces per plantejar-ne la col·locació.

Un cop al Museu d’Art, les peces ceràmiques es van acabar de netejar per eliminar totes les restes de morter i s’hi va fer una neteja exhaustiva per conservar-les en les millors condicions possibles. Una part del mural, la que està exposada, es va restaurar per millorar-ne la seva contemplació.

Abans, durant i després de la intervenció es va documentar fotogràficament tant l’extracció com els treballs de restauració del mural.

Ramon Folch Roca

Ramon Folch i Roca (Sabadell 1923 – Barcelona 1988) es va iniciar en la pintura de jove, juntament amb altres artistes importants de la ciutat com Joan Vilacasas, Andreu Castells o Xavier Oriach, els quals formaven part del primer nucli avantguardista de la ciutat. Entre els anys 1939 i 1944 va estudiar a l’Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell, on va obtenir la màxima qualificació. Gràcies a això, la Caixa d’Estalvis de Sabadell el va becar per continuar la seva formació a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i allà, entre els anys 1945 i 1950, es va especialitzar en pintura i pedagogia de l'art. Durant aquest període de temps també va assolir altres beques i distincions, com el segon Premi del Concurs de Pintors Joves de les Galeries Atenea de Barcelona (1944) sala on, només un any després, exposaria per primera vegada. L'any 1949 la mateixa Escola Superior de Belles Arts de Barcelona li va atorgar una beca per ampliar estudis a França.

D’aquest període de formació a Barcelona destaca, també, la participació de Ramon Folch com un dels components del grup Betepocs, una de les primeres agrupacions artístiques de Catalunya. Encapçalada per Josep M. Garrut, aquest grup va reunir prop d’una vintena d’artistes i alumnes de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb l’objectiu de difondre l’art català a tot el territori espanyol a través dels anomenats Campaments Pictòrics.

Un cop acabats els estudis, l'any 1951 va obtenir per oposició la beca de primer grau de la Fundació Amigó Cuyàs i una pensió de l’Institut Francès de Barcelona amb la Beca del Cercle Maillol per estudiar a París durant un curs l'any 1953. Dos anys més tard, l’Ajuntament de Barcelona el pensionava per estudiar sis mesos més per França, Bèlgica i Holanda. Al seu retorn, i el mateix 1955, va obtenir el segon Premi del II Salón Bienal de Bellas Artes de Sabadell per l’obra Circo, que actualment forma part de la col·lecció del Museu d’Art de Sabadell.

Durant aquesta llarga trajectòria formativa i activa, d'anades i vingudes, participà en diverses exposicions col·lectives nacionals i estrangeres, com ara el Salón de Octubre, el Cercle Maillol o la tercera edició de la Bienal Hispanoamericana de Arte.

Ramon Folch també va formar part, a finals dels anys cinquanta, del taller de ceràmica de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell que havia impulsat Joan Vilacasas i dirigia el ceramista Josep Maria Brull. En aquest període va fer diferents murals amb tècniques diverses com l'estuc esgrafiat amb color, els pirogravats sobre fusta o la ceràmica. Certament, la seva especialitat era pintar, i pintar amb materials ceràmics va esdevenir, en aquest moment, la continuïtat de la seva trajectòria. L'any 1959 va rebre l’encàrrec de dues obres de ceràmica en gres: la taula d’orientació de la Mola de Sant Llorenç del Munt i el mural decoratiu per a l’entrada principal de la casa que la família Monés estava construint a Matadepera.

La formació a l'estranger va ser definitiva en la seva trajectòria professional futura. A París, a més d'obrir-se a tot tipus de corrents pictòriques, va establir relacions amb figures com Pierre Boussach o Christian Dior. A partir de la dècada dels seixanta es va dedicar a la investigació pedagògica de l'art i del disseny. Tenint en compte que provenia d'una família sabadellenca dedicada a la indústria tèxtil i, per tant, coneixia bé aquest món, i com a conseqüència de les relacions i coneixements aconseguits a París, va defensar que es feia imprescindible un canvi de mentalitat en l'àmbit de la producció industrial. Només cinc anys després d’haver viatjat a París, l’any 1965, va decidir centrar tots els esforços en aplicar els coneixements adquirits al llarg de la seva vida en la creació de l'Escola de Disseny Tèxtil de Barcelona, de la que se n’ha dit "petita Bauhaus" o "Barnahaus", la qual va dirigir des de la seva fundació fins a la seva mort. En aquest àmbit de la formació va fer importants aportacions pedagògiques, especialment en la concepció del disseny en el procés industrial.

Pel que fa a la seva obra pictòrica, durant la fase de formació, i seguint els consells de Vila Arrufat, s’havia lliurat inicialment a la recerca formal elaborant composicions expressives d'allò que copsava al seu voltant. Posteriorment, les seves estades a l'estranger li permeteren comprendre millor tant els pintors impressionistes i expressionistes com el constructivisme o el cubisme, el qual havia de tenir una notable influència en la seva obra. Algunes pintures de l’època, com la que conserva el MAS, revelen un expressionisme crític, dramàtic i, fins i tot, tràgic, que s’accentua per l’ús d’una paleta molt limitada i fosca.

Ramon Folch va destacar com a pintor però també com a ceramista. El seu mètode de treball estava fonamentat en una gran exigència, de resultes del seu tarannà reflexiu i crític. Meditava llargament les seves creacions, que acabaven essent molt elaborades.