DIBUIXANT SABADELL. Del plein air a l’urban sketching

Inauguració; dimecres, 2 de maig del 2018, a les 20h.

Del 2 de maig al  8 de juliol al Museu d'Art.

    

 

L'objectiu d'aquesta exposició és mostrar dos fenòmens amb cent anys de diferència que tenen en comú el fet social de pintar o dibuixar en grup a l'aire lliure, fora de l'estudi de l'artista. Els pintors agrupats a finals del segle XIX al voltant de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i els urban scketchers són dos col·lectius que han centrat la seva mirada en la ciutat i el seu rodal. La mostra ofereix totes aquestes mirades, un extens retrat de Sabadell, dels seus racons urbans i dels espais propers, i explica les semblances i diferències entre les dues realitats.

A mitjans del segle XIX els pintors van fer una elecció d’estil i van sortir de l’estudi amb la finalitat d’utilitzar la llum natural per a estudiar i aconseguir determinats efectes que després podrien aplicar a les seves composicions. Les claus perquè aquesta moda esdevingués popular van ser la comercialització dels tubs de pintura a l’oli i la millora dels cavallets, més lleugers i transportables. El pintors acadèmics de la ciutat, influïts probablement pels pintors olotins, aviat van adoptar el costum de sortir a pintar a l’aire lliure pels voltants de la ciutat perquè la ciutat no era encara un tema per l’art. El rodal, el Ripoll, el bosc de Can Feu i les ermites i santuaris van convertir-se en llocs susceptibles d’ésser pintats. Els acompanyaven també altres artistes, escriptors i intel·lectuals i les sortides esdevenien veritables excursions amb un component social molt marcat.

Encapçalats per Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Marian Burguès i Joan Vilatobà, el grup es va anar engrandint amb pintors coetanis i amb els seus deixebles. Apareixen documentats sovint en aquestes excursions noms com els pintors Ramon Quer, Miquel Sallarès, Josep Espinalt, Antoni Coll, Francesc Sanahuja Antoni Vila Arrufat, Josep i Antoni Pous Palau, Domingo Soler, Llorenç Lladó, Màrius Vilatobà, Pere Gorro, Joan Vilapuig o Enric Palà. També els dels fotògrafs Francesc Pulit, Josep M. Ballester, Albert Rifà o Rafel Molins, probablement entre altres els noms dels quals no ens han arribat. La col·lecció del MAS conserva una mostra molt representativa dels apunts que els pintors de Sabadell van fer aquests anys, petites pintures sobre retalls de tela, tapes de capses de cigars o bocins de cartró que després, al taller, esdevindrien els ingredients principals dels seus paisatges. Aquesta exposició ofereix una nova mirada sobre aquestes obres, moltes de les quals mai no s’han exposat.

L’urban sketching és un moviment mundial de dibuixants, no necessàriament professionals, que es va formar virtualment l’any 2007 de la mà del periodista i il·lustrador Gabriel Campanario. Aquest dibuixant nascut a Catalunya i actualment resident a Seatle, es va adonar del fet que cada vegada més els dibuixants compartien les seves creacions a través de la xarxa i va crear un grup a la web Flikr amb l’objectiu que els dibuixos es difonguessin arreu.

Els urban sketchers surten al carrer i capturen imatges del món amb dibuixos i esbossos. La seva finalitat és fomentar el dibuix in situ i l’observació directa de la vida urbana. És un moviment amb plena consciència, com ho demostra el fet que s’ha establert un manifest traduït a més de dotze llengües en el qual declaren els propòsits que els mouen:

  • Dibuixem "in situ", a cobert o a l'aire lliure, capturant directament el que observem.
  • Els nostres dibuixos expliquen la història del nostre entorn, dels llocs on vivim i on viatgem.
  • Al dibuixar documentem un lloc i un moment determinat.
  • Som fidels a les escenes que presenciem.
  • Celebrem la diversitat d'estils de dibuix i utilitzem qualsevol tipus d'eines i suport.
  • Ens ajudem mútuament i dibuixem en grup.
  • Compartim els nostres dibuixos a Internet.
  • Mostrem el món, dibuix a dibuix.

Tot i els seus pocs anys d’existència, el moviment ha pres una dimensió global. Sota el lema “Veure el món dibuix a dibuix”, el seu medi és la ciutat, tot i que el paisatge natural també els atrau. La majoria porta llibretes i utilitza llapis, tinta i aquarel·la, però alguns utilitzen altres suports i tècniques. Malgrat que hi ha qui treballa en solitari, acostumen a organitzar trobades per dibuixar un lloc concret, en les quals ningú dibuixa exactament el mateix però entre tots ho dibuixen tot. Més enllà d’aquestes sessions i trobades, el que defineix el moviment és que els dibuixants urbans se serveixen d’Internet i les xarxes socials per compartir els seus treballs i experiències.

A Sabadell aviat van sortir artistes i dibuixants que es van deixar seduir per l’urban sketching. Alguns es van consolidar com a col·lectiu, com Dibuixant Sabadell, un grup d’antics alumnes de l’Escola Illa que el 2012 van decidir seguir amb la pràctica del dibuix in situ i actualment tenen un important i actiu grup de seguidors. El que va començar com a trobades informals entre amics i amigues amb paper i llapis a la mà s’ha anat transformant mitjançant el diàleg que el dibuix permet tenir amb l'entorn, va anar agafant consistència i creant vincles. La pràctica del dibuix va portar a l’experiència i poc a poc les seves llibretes es van omplir d’històries, comunitat, patrimoni i, en definitiva, vida.

Uns i altres han esdevingut veritables cronistes de Sabadell i ofereixen un retrat extens dels racons i de la vida quotidiana de la ciutat, cadascú des de la seva pròpia perspectiva i manera d’entendre-la. L’exposició en mostra una selecció en la qual s’hi podran veure carrers i places de Sabadell i els seus edificis més emblemàtics però també escenes d’aquesta vida ciutadana tan intensa.

El Museu d’Art de Sabadell ha contactat amb alguns dels grups i artistes de la ciutat que fan urban sketching (Dibuixant Sabadell, Art de Trobada, Ravals Taller) i contraposa els seus dibuixos amb els esbossos que els pintors acadèmics de la ciutat van fer a finals del segle XIX i principis del XX. L’objectiu és oferir un joc de semblances i diferències entre aquests dos col·lectius i posar en valor les dues mirades.

En el marc d’aquesta exposició s’han programat les activitats següents:

  • Diumenge 6 de maig, a les 12: Urban sketchers en acció!. Visita guiada a l’exposició i taller d’urban sketching a càrrec dels grups de la ciutat. Activitat gratuïta adreçada a públic familiar. Cal dur llibreta i estris per dibuixar.
  • Diumenge 3 de juny, a les 12: La ciutat de Ramon Noè i Josep Madaula, itinerari i sessió d’urban sketching pels espais de la ciutat que han retratat aquests dos artistes. Amb la participació de Josep Madaula. Activitat gratuïta.

Són activitats pensades per apropar el fenomen de l’urban sketching als visitants, convidant-los a participar de les sessions tot coneixent les persones que actualment el practiquen a Sabadell. Per tant, tindran un important component interactiu i de diàleg entre els urban sketchers i els participants, oferint una important experiència creativa. Destaquem l’itinerari-sessió La ciutat de Ramon Noè i Josep Madaula, pel fet que reivindica la figura de dos artistes amb una formació i trajectòria més que sòlides que han fet de la ciutat el punt de partida de la seva obra. Ramon Noè va ser molt conegut perquè, precisament, dibuixava al carrer i, tot i que la figura del pintor de carrer en solitari no és el seu objecte central, en una exposició en què es parla de les mirades sobre la ciutat no podia deixar d’aparèixer. Josep Madaula no és un pintor de carrer en el sentit tradicional però sí que ha fet de Sabadell un dels eixos principals de les seves creacions, amb un llenguatge propi. Contrastar i posar en diàleg la importància d’aquests dos pintors sabadellencs i les seves particulars mirades serveix d’excusa per convidar de nou els urban sketchers en una activitat en què es combinaran el dibuix, la història de l’art i el diàleg entre els participants, que també podran expressar la seva visió sobre la ciutat.