ARTISTA I DONA

La col·lecció  en clau de dona

Rosa Nin Pairó (Sabadell, 1933-2021). Tota una vida dedicada a l’art

El soroll dels telers. Batxillerat Artístic de  l’ Institut Vallès de Sabadell

Al Museu d'Art

Inauguració: dimarts, 8 de març, a les 19h. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Del 8 de març al  15 de maig del 2022

 

Postal invitació cara FINAL

El Museu d’Art de Sabadell es suma al projecte endegat per la  Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, que ha iniciat un treball per a donar major visibilitat i presència a les dones en els seus museus, en el marc d’un projecte més global que pretén oferir lectures i discursos de les col·leccions, també en perspectiva de gènere i de diversitat sexe afectiva i LGTBI.

L’objectiu final és fer aflorar les dones, des de les muses inspiradores a les promotores o mecenes i, ben especialment les artistes, impulsant canvis en els discursos per incorporar-les als relats dels diferents centres museístics. D’entrada, s’està elaborant  un llistat complet del nombre d’obres i noms de dones artistes presents en les col·leccions dels museus de la Xarxa amb l’objectiu de publicar-lo i difondre’l.

El Museu d’Art de Sabadell participa en aquest  nou mapa artístic català, posant nom i  mostrant alguns dels treballs de mes de seixanta dones artistes presents a la seva col·lecció. La major part d’aquestes artistes són dones contemporànies, de la nostra ciutat o que hi han tingut presència en algun moment, però també hi trobarem noms anteriors als anys setanta del segle passat, i fins i tot alguna del segle XIX, autèntiques pioneres en aquest llarg camí cap la igualtat.

Aquesta exposició és un primer pas, absolutament necessari, per anar integrant les artistes dones del nostre abast territorial en el macro relat que forma la història de l'art, tot analitzant la seva activitat artística de manera crítica en el marc temporal i històric que sigui necessari.

  • LA COL.LECCIÓ EN CLAU DE DONA

Les exposicions de les col·leccions dels museus d’art catalans estan plenes d’obres protagonitzades per dones, com a models i muses, però no n’hi ha tantes signades per dones. Això no vol dir, però, que no existeixin.

El món de l’art és el reflex de la nostra història i de la nostra societat,  i l’escassa producció artística de les dones així com la seva invisibilitat  s’explica pels obstacles socials, educatius i econòmics que sempre han patit.

El món de l’Art no només ha negat l’oportunitat a les dones a formar part dels cercles artístics i culturals, producte de perjudicis socials i de discriminació, sinó que aquelles dones que van aconseguir fer-se un lloc en un món d’homes i demostrar la seva vàlua com a artistes, van patir l’oblit volgut i propiciat per la historiografia posterior. La concepció decimonònica de la gran majoria de manuals de la història de l’art les va excloure sistemàticament, i han estat esborrades posteriorment pels discursos oficials.

Abans del segle XX les grans dificultats d’accés a la professió artística van marcar definitivament la trajectòria d’aquestes dones. Apartades de l’educació van ser obligades a complir amb el que es considerava la seva funció natural: ser mares i mestresses de casa.  Així, la pràctica de l’art per part de dones ha estat considerada durant molt de temps un passatemps o un entreteniment, que no havia de ser costós econòmicament, i en tot cas  que s’havia de limitar a la representació d’escenes de gènere o de naturaleses mortes. Les que s’embarcaven en autèntiques carreres artístiques eren vistes com éssers subversius i eren sovint insultades o ridiculitzades pels seus homòlegs masculins.

El nombre de dones artistes no ha cessat d’augmentar al llarg de la història, paral·lelament a la democratització de l’art  i , sobre tot, gràcies a l’emancipació de la dona. El segle XX va veure aparèixer tota una nova generació de dones artistes en gairebé tots els dominis, així com una feminització dels estudis d’art a partir dels anys setanta, que  han començat a fer revisions crítiques de la historiografia més tradicional tot creant una  “nova” història de l’art.

 

  • ROSA NIN PAIRÓ (Sabadell, 17 de maig 1933 - 7 d’agost 2021).  TOTA UNA VIDA DEDICADA A L'ART

Rosa Nin Pairó va ser una pintora figurativa, dissenyadora i ceramista, especialitzada en retrat.

Des de molt jove mostra afició pel dibuix i el disseny de moda, que pot desenvolupar gràcies al recolzament del seu pare (Andreu Nin), que la va portar l’any 1944 a rebre classes amb Joan Vilatobà.

A partir dels anys cinquanta assisteix a tallers de dibuix i pintura al natural, al Reial Cercle Artístic de Barcelona, també rep classes, d’escultura, ceràmica, policromat i linòleum amb  Josep Ma Brull a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Al mateix temps, entra a formar part del món artístic sabadellenc, sent una habitual a les tertúlies de casa dels artistes Molins de Mur, fet que tindrà gran influència en el seu creixement com artista. Participa en diverses biennals a Sabadell i altres exposicions col·lectives al Vallès i a Barcelona.

L’any 1965 es casa amb el dibuixant aquarel·lista Emili Hierro, amb qui té dos fills.

La seva temàtica principal va ser sempre la figura, tan en composicions com en retrat.  A partir dels anys setanta comença a fer exposicions individuals i realitza nombrosos encàrrecs de retrats, dels que en va viure durant molts anys.

La seva vinculació a una ciutat tèxtil com Sabadell la va portar també a experimentar en el món del disseny de moda, presentant projectes per diversos fabricants i també com a il·lustradora i redactora de moda del Diari Sabadell i la revista Modinform.

 

  • EL SOROLL DELS TELERS. BATXILLERAT AR´TISTIC DE L'INSTITUT VALLÈS DE SABADELL

La peça creada pel alumnes del segon curs de Batxillerat Artístic de l'Institut Vallès de Sabadell fa visible els fils que ens uneixen. Arrels de tela que evoquen records d'unes veus silenciades.

Veus que viuen darrera de les històries familiars dels alumnes, sota l'aixopluc del passat industrial tèxtil de Sabadell.

Els alumnes han creat les seves peces investigant al voltant de la figura de la dona al tèxtil en l'àmbit familiar, fils de la nostra gent que han anat cosint una societat femenina que ens acull sota històries plenes de teixit.

Alumnes: Andrea Amboage Gonzalez, Martina Artés Camacho, Carles Bermúdez González, Abril Castanyer Marmol Blai, Fenoll Santamans, Marc Fito Sanchez, Júlia Franco Alvarez, Ona Gallardo Clusellas, Manuel Garcia Camuña, José Angel Gómez Ortet, Diana Hui Huéscar Codolar, Mireia Inglada Miras, Daniela Lechado Nieto, Aroa López Molina, Max Martín Sánchez, Marina Morón Cañuelo, Inés Padilla Ariza, Sílvia Ramos Alañá, Oriol Roca del Cueto, Noemi Román Pérez, Laia Sala Vargas, Cristina Salcedo Alvarez, Aurembiaix Sanchez Prim, Alex Scott Lopez del Prado, Helena Torres Guillen, Xavier Vall Ruiz,  i Júlia Viñas Álvarez

Professores:  Cristina H. Romero i Neus Segalés