Des del 7 de juny al 17 de juliol, al Museu d'Art

---

SABADELL OBERT 15 / 16

Sabadell Obert es el títol del projecte de residències de treball i d’exposició endegat per la NauEstruch de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu L'Estruch i el Museu d’Art de Sabadell l’any 2012; específicament orientat al foment del teixit artístic sabadellenc.

Sabadell Obert és un instrument per donar suport a les pràctiques artístiques contemporànies i multidisciplinars a la nostra ciutat.

Al final de cada temporada, els projectes seleccionats en les convocatòries convocades al llarg de l’any i desenvolupats als tallers de la Nau Estruch, es mostren al Museu d'Art de Sabadell en forma d'exposició col•lectiva.

La mostra de Sabadell Obert reuneix a cinc artistes que han desenvolupat el seu treball a NauEstruch. Les cinc propostes arriben de formacions, interessos i bagatges ben diversos, el que dóna una àmplia riquesa de perspectives a la mostra. Si bé no es pot trobar un criteri temàtic per reunir aquests treballs, tots ells deixen rastre dels processos de com s’han dut a terme. Les performativitats que es posen en joc serien doncs, els focus d’interès que s’estudien a una Fàbrica de Creació de les Arts en Viu com es L’Estruch. Xavi Ristol es fixa en les metodologies de autocorrecció i traducció del libres de Joan Arbó, Ana Garcia-Pineda ens planteja des de l’hàbit de narrar i dibuixar respostes a temes quotidians i de vegades universals, Guillem Celada pren com objectiu realitzar un arxiu del treball com a dissenyador industrial i interiorista de Josep Maria Magem, Gerard Torres acumula elements residuals de tot el seu període de treball a L’Estruch i conforma una serie de peces marcades per la marginalitat i la duració, i per últim Marcos Nogué mostra el procés obert d’investigació entorn la fusió entre escultura, robòtica i mons virtuals. En les diverses propostes s’assumeixen accions d’allò temporal, com revisitar, insistir, coleccionar i catalogar, reiterar o l’assaig i error; que entrellacen i fan evidents procés i resultat.

Sobre els artistes:

- Marcos Nogué

Especialitzat en creació de mons virtuals i escaneig 3D. Treballa des de fa més de 10 anys en la industria del vídeo joc, modelant i generant art per diferents tipus de dispositius i plataformes. El nucli de la seva investigació és desenvolupar noves tecnologies amb l’objectiu d’explorar la fusió entre l’escultura, la robòtica i els móns virtuals.

“El procés és el camí que he seguit durant el darrer any i mig per unir l’escultura tradicional amb les noves tecnologies de móns virtuals i robòtica sensitiva. L’obra consta de totes las peces d’investigació i de desenvolupament per les que he passat fins arribar a la interacció actual”.

- Anna Garcia-Pineda 

Nascuda a Sabadell el 1982, Garcia-Pineda és llicenciada en Belles Arts per universitats de Barcelona i Berlín, i ha portat a terme projectes individuals com Es imposible para los cerdos mirar al cielo, Salvar el Mundo i Romperlo Todo y Que Haga Tiroriro. Ha participat en exposicions col·lectives com I Will Not Throw Rocks, a Londres i Cosmopolitan Barcelona, a Dia Art Foundation de Nova York.

El 2015 va guanyar el Premi al Millor Artista Català de la Fundació Corominas y el 2009 va rebre el 1er Premi d’Arts Visuals Injuve. També ha rebut ajuts de diferents institucions com la Beca d’Arts Visuals d’Olot, la Fundació Guasch Coranty o la Beca de Producció Incubadora. És també cofundadora –juntament amb Haizea Barcenilla– del col·lectiu Damas, el principal objectiu del qual és centrar-se en elements d’unió, com els ponts, les cremalleres, les xarxes o el Velcro, i experimentar amb el format d’exposició. El 2008 va rebre la beca BCN Producció per editar Máquinas y Maquinaciones, una recopilació d’invents i missions l’objectiu principal dels quals era contrarestar les nostres tragèdies diàries. El 2011 va participar a la Biennal de Turku (Finlàndia) i el 2013 a la Biennal d’Art Leandre Cristòfol a la Panera (Lleida).

Actualment està preparant un projecte que s’exposarà individualment al setembre a l’Espai 13 de la Fundació Miró.

Els dibuixos d’Ana Garcia-Pineda mostren la seva particular visió del món. Com aforismes il·lustrats o mínims màxims amb un punt d’absurditat, expliquen –de manera aparentment humorística i innocent– petites tragèdies quotidianes, revelant la malícia i les crueltats actualment ocultes.

El disbarat agredolç dels traços simples es combina amb textos breus i directes que estan dirigits intel·ligentment cap al nostre centre nerviós, per fer trontollar les nostres creences o, si més no, qüestionar-les.

Garcia-Pineda actualment viu i treballa a Barcelona.

STATEMENT:

“ Me hago muchas preguntas. Preguntas como:

Si solo inspiro y no expiro, ¿flotaré?

Si tapono todos mis agujeros, ¿oiré mi yo interior?

Si ordeno todos mis órganos, ¿quedará espacio para guardar unos de repuesto?

Si me trago tus manos, ¿me aplaudirás por dentro?

Si aprendo braille, ¿podré leer tus espinillas?

Si me disfrazo de embutido, ¿me abrazará un panecillo?

El mundo es un lugar difícil donde vivir. Pero no existe otro lugar. Mi trabajo es un comentario acerca de nuestras maneras de vivir y morir.

Recojo historias reales y conecto hechos inesperados para construir narraciones que ofrecen otra perspectiva del funcionamiento de las cosas. También propongo soluciones poéticas (como Máquina para hacer que el Alzheimer solo afecte nuestros recuerdos tristes o Máquina que permite a los suicidas ceder los años que les quedaban por vivir) que solo funcionan de forma abstracta y poco realista. A veces doy consejos absurdos (como Si rompes promesas, compra pegamento, Si la vida es un asco, vomita o No pierdas la esperanza o acabará rodeada por calcetines desparejados) que solo tienen sentido dentro de los propios mecanismos del lenguaje. Me interesa abordar nuestros pequeños dramas y tragedias cotidianas utilizando la ironía y el sentido del humor. Todo esto, para crear un espacio (aunque sea intangible) donde la vida parezca un poco más fácil.

Todo bastante utópico, un poquito chalado pero casi todo el rato en serio”.

- Gerard Torres

Gerard Torres Sanmartí, nascut a Sabadell l’any 1987 comença la seva formació artística l’any 2006 ingressant a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Acabada la llicenciatura l’any 2012 comença a treballar com a professor impartint classes d’arts plàstiques per a joves i nens a diferents escoles de Sabadell com l’EINA, l’Escola Pública “La Roureda” i en l’actualitat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Al 2015 que reprèn els estudis artístics cursant el Máster de Producció i Recerca Artística a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Aquest mateix any realitza el workshop “Bruxismo” amb el artista Fernando Prats. Actualment esta acabant el segon curs del màster i realitzant pràctiques al Centre d’Art Tecla Sala. Al 2009 realitza la seva primera exposició individual “El color sense forma” a la galeria Impaktes Visuals de Sabadell. En aquest nexe de unió entra a formar part de l’associació “Grafftastiks” amb seu dins de la galeria on manté contactes amb artistes locals per més tard realitzar el projecte EXPOFREE al 2012, any en el que guanya el primer premi de Sant Jordi en la categoria de Fanzine a la Biblioteca de l’Ametlla del Vallès. Al 2013 presenta el seu projecte de caire científic “Explorations” al cub d’assaig de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell així com participant en la primera i segona Biennal d’art Jove de la mateixa institució. Al 2015 es seleccionat per participar en la mostra al Premi de pintura Fundació Güell al Reial Cercle Artístic de Barcelona. Actualment realitza una residència al centre de producció “Estruch Fàbrica de Creació de les Arts en Viu” paral·lelament preparant una exposició col·lectiva per al centre de producció Fabra i Coats.

STATEMENT

Acceptar de la pintura tots aquells errors com fets positius i els accidents com a assoliments, entendre la “torpeza” per trobar un sentit a la creació plàstica. Activar mecanismes perquè el procés és pugui desenvolupar per sí sol i deixar fer perquè aquest es vagi explicant a partir de la seva practica.

- Guillem Celada

Josep Maria Magem, “artesà industrial”

La voluntat del projecte, es centra en recuperar o generar un arxiu del treball com a dissenyador industrial i interiorista de Josep Maria Magem, sense deixar de banda, la construcció d’un relat sobre algú que va desenvolupar un paper important en la pedagogia d’industrials alhora de l’intent de reconversió de la tipologia i processos de producció.

Magem, va desenvolupar treballs en el camp del disseny industrial, principalment disseny de làmpades, i en el terreny de l’interiorisme i la decoració. Aquestes dues línies de treball, han d'estructurar la recerca i arxiu, sense deixar de banda l'activitat comercial, amb la que va reconvertir la seva ebenisteria familiar en una botiga d’alt disseny a Sabadell.

Aquesta recerca, comença per consultar publicacions de les darreres quatre dècades en arxius en cerca de material gràfic que permeti la classificació del màxim dels seus dissenys. Aquesta recerca es complementa amb les converses amb el mateix autor i testimonis circumdants a ell. La voluntat és construir un arxiu de materials suficientment ric, per poder-los mostrar en format expositiu al Museu d’Art de Sabadell. Alhora, i per la efimeritat de l'exposició, la voluntat és publicar sigui digital o físicament un catàleg que agrupi aquesta recerca. Més enllà dels icones i figures de primera línia que han conformat el relat del disseny català i espanyol, apareixen personatges, a voltes encara testimonis d’una incipient cultura del disseny, que han quedat desdibuixats per una historiografia inevitablement subjectiva.

La connexió de diferents fets (comentaris) i elements (objectes localitzats en llocs dispersos amb quelcom de comú) em van fer descobrir i conèixer un personatge de la ciutat, que des d'unes primeres converses, ha anat creixent el seu interès per a entendre que va ser treballar en disseny en el context d’un país escàs de mires, recursos i de vegades voluntat.

Poder entendre els processos o estat actual de la producció de disseny (local) entenc que no pot ser deslligable de comprendre el que i els qui van fer un treball en un terreny verge, però sovint més inert del que és preveia. Van fer treball polític els qui van generar modernitat en el context de l'hostilitat franquista? Qüestions com aquesta, no es resolen amb la recuperació del treball d’un sol individuo, però si, que dóna certa dimensió de la percepció particular que aquest tenia sobre el seu treball, i més ara, podent fer-ne una revisió amb certa perspectiva.

Es tracta de filar la trajectòria d’un (de tants?) actors secundaris de la història del disseny i per tant la història de la modernitat a Catalunya, que si bé, no han gaudit del reconeixement i/o posada en valor del seu treball, han estat com a tota trama, els qui han teixit la història, els que l'han articulat darrere les icones.

-          Xavi Ristol

 

La resistència íntima

Xavi Ristol (Sabadell,1978) és artista visual català i professor de la Universitat de Barcelona, viu i treballa a Sabadell.

Llicenciat en Belles Arts i DEA Suficiència investigadora per la Universitat de Barcelona.

Va Obtenir la beca de creació artística de la Fundació Guach-Coranty , la beca del Concel Nacional de la Cultura i les Arts- CoNCA per a la recerca i la creció en àmbits artístics i del pensament, la beca BCNProducció- La Capella- l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres. Premiat amb la Biennal d'Art Ciutat de Valls/ Premi Guach-Coranty 2012 i a la BIAM Biennal d'Art Ciutat d'Amposta 2010, LO PATI.

Ha participat en exposicións col·lectives com La Qüestió del Paradigma. Genealogies de l'emergència en l'art contemporani a Catalunya, Centre d'art la Panera o«299 artistas, 24 comissaris, 23 agents, …» Galeria Estrany-De la Mota i exposicions individuals en el marc de BCN Producció a la Capella, entre d'altres. Resident a L'Estruch en diverses ocasions ha participat a Sabadell Obert, projecte de residències de treball i exposició endegat per la Nauestruch de L'Estruch i el Museu d'art de Sabadell, específicament orientat al foment del teixit artístic Sabadellenc.

 

 

 

Coorganitza:  L'Estruch

 

 

---