RICARD FIGUERAS BONET. EL DESIG DE L'ÚLTIM VIATGE

Del 13 de desembre del 2017 al 18 de febrer del 2018

Inauguració: dimecres, 13 de desembre a les 20 h.

La mostra s’emmarca en el cicle "En vitrina" d'exposicions de petit format i de curta durada. Aquestes exposicions tenen l’objectiu de presentar treballs i propostes puntuals dels artistes contemporanis de Sabadell.

Per Ricard Figueras Bonet, el viatge, entès com un recorregut vital inexorable, és un concepte que enllaça la percepció de la vida amb la seva obra. Des del moment que som engendrats iniciem una travessia que ens ha de dur, passant per diferents estadis, al darrer viatge que és la mort. La mort és un fet envoltat d’un conjunt de manifestacions que són producte de creences i de contextos (socioeconòmics, culturals, espacials, temporals, etc.), i en funció d’aquests el nostre comportament es determina. Però complementant aquestes manifestacions, en l’actualitat hi ha un fet que, a nivell individual, va prenent importància: escollir el lloc on volem ser enterrats. Hi ha moltes opcions per escollir el com però i l’on?

La globalització, entesa com un canvi social basat en l’increment de la interconnexió entre diferents societats, té una incidència en l’imaginari col·lectiu d’on volem iniciar l’últim viatge? La interrelació, la intercomunicació, el descobriment de noves mirades més enllà dels horitzons habituals, els nous paisatges que voldríem per a l’eternitat com una interminable pel·lícula que delectés la nostra mirada, han transformat el nostre “desig de l’últim viatge”?

La història escriu que en les generacions anteriors occidentals els ciutadans s’enterraven primer a les esglésies, després a les ciutats, a extramurs, i en l’actualitat als cementiris. Amb el desig de l’últim viatge el pintor es pregunta si en la societat contemporània sabadellenca aquests hàbits han variat o, ben al contrari, si davant de la mundialització ens aferrem a la terra i reafirmem alhora la voluntat de reposar al lloc on hem nascut. L’exposició té alhora un component interactiu en què es convida al visitant a bastir el seu darrer equipatge i reflexionar sobre l’indret on voldria reposar per sempre.

El pintor

Ricard Figueras Bonet (Sabadell 1955) va cursar estudis d’Economia i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, així com d’Humanitats a la Universidad Nacional de Educación a distancia de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo de Santander.

Va estudiar a l’Escola de Dibuix i Pintura de Sabadell i va participar als tallers de pintura de l’Escola d’Art i Disseny Eina, amb el pintor Xavier Serra de Rivera. També va estudiar dibuix a l’Escola Lliure del Mediterrani de Barcelona.

L’any 1981 va participar en l’exposició col·lectiva Sabadell a Picasso, organitzada pel Museu d’Art, i des d’aquest moment va anar desenvolupant i mostrant el seu llenguatge personal en nombroses exposicions individuals i col·lectives.

Als anys noranta va presentar nombroses exposicions individuals a la ciutat, a la galeria Intel·lecte, a la Negre Art o a l’Àcadèmia de Belles Arts, i als 2000 a l’Alliance Française o a la Traç d’Art. L’any 1998 va obtenir una residència en el Centre de Producció i Creació Artística La Nau, que gestionava el Museu d’Art de Sabadell, i posteriorment a L’Estruch.

Igualment, ha exposat a Barcelona, Girona, Tarragona, Santander, Sevilla Màlaga, Alacant, Nova York i Suïssa, entre d’altres, i ha estat seleccionat per participar en el taller “Maestros de la Figuración” de la Universitat de Navarra, impartit per Antonio López i Juan José Aquerreta.

Es defineix com un pintor figuratiu i treballa a partir de les formes reals, transformant la realitat que veu. En paraules de la historiadora de l’art Imma Fontanals, “La figuració transcendent de Ricard Figueras ens permet copsar la vida atrapada en objectes i espais quotidians a la vegada que ens transporta fins a un escenari ple de llum, silenci i futur. Un escenari on hi viuen les emocions del viatge de la vida.

La seva obra té reminiscències de la pintura romàntica pel seu contingut narratiu amb un estil molt personal. L’artista ens presenta un món que trenca amb la imatge de la realitat. L’art com s’ha dit moltes vegades, no inventa sinó descobreix, i Figueras Bonet ens descobreix una realitat molt intimista en incorporar la seva pròpia interpretació de les coses, fent gairebé màgica la relació entre l’espai, la llum i l’objecte. El pintor aconsegueix comunicar la fugacitat que s’origina en els seus interiors. Els seus espais són tranquils, senzill i la llum és l’únic element pertorbador. Són anònims perquè no pretén concretar una història, si existissin personatges s’esberlaria la màgia que converteix qualsevol instant en etern.”