Façana actual de la casa fàbrica Turull al carrer del Doctor Puig, 16.
- Museu d'Història de Sabadell
-
Inici
-
Museu d'Història de Sabadell
-
Col·leccions
-
Museu d'Art
- Casa Fàbrica Turull
La casa fàbrica
-
-
Façana actual de la casa fàbrica Turull al carrer del Doctor Puig, 16.
-
Plànol de les propietats de la família Turull situades als carrers de la Creueta, les Comèdies i del Doctor Puig, l’any 1934.
-
Plànol de la façana corresponent a l’ampliació de la casa l’any 1865.
-
Plànol actual de lla planta baixa i el primer pis.
-
Paret interior de la casa fabrica Turull, amb la intervenció artística Tapar per mostrar de Miquel Forrellad.
-
Pati actual de la casa fàbrica Turull.
Construïda el 1819, la casa fàbrica Turull es un exemple d’edificació on l’espai per treballar i l’espai per viure-hi formen part d’un mateix edifici. Actualment és la seu del Museu d’Art de la ciutat.
La casa fàbrica té origen en les cases taller del segle XVIII i uneix en una mateixa estructura els espais per treballar i els espais per viure-hi. La construcció de la casa fàbrica Turull es va iniciar el 1812, per iniciativa de Pau Turull Font, i es va acabar el 1819. És un dels pocs exemples d’aquest tipus d’edifici que s’ha conservat a Sabadell i manté la seva estructura original, tot i que amb els anys s’hagi destinat a altres usos, Des del 1964 és la seu del Museu d’Art de Sabadell.
Durant el segle XIX, en Pau Turull i després el seu fill Pere van anar comprant diferents solars als carrers de les Comèdies i de la Creueta. L’any 1865 Pere Turull, que havia heretat la casa pairal, va decidir ampliar l’habitatge familiar afegint un segon pis i modificant la façana exterior, que prengué l’aspecte que avui encara conserva. S’encarregà l’obra a l’arquitecte Josep Lacueva, també autor del casal veí, situat al carrer del Doctor Puig, 18. El sistema constructiu és el típic de principis del segle XIX, amb murs de càrrega, amb sostres de revoltons i amb bigues i encavallades de fusta, i la façana, molt austera, contrasta amb l’esplendor de portes endins.
En Pau Turull Comadran, hereu de Pere, va viure oficialment en aquesta casa fins que es va morir, el 1892. Aleshores la casa va passar a mans del seu germà Joan i després d’ell, i per raons d’herència, va passar al fill d’aquest, Pau Maria Turull Fournolls (1878- 1972). Aquest fou l’últim Turull que, de forma esporàdica, va viure en aquesta casa.
Després de la Guerra Civil, la casa va restar tancada fins que el 1962 l’Ajuntament va restaurar-la per convertir-la en casa museu i allotjar el MAS. Els treballs de restauració de l’edifici es van iniciar als anys setanta amb l’objectiu de reconstruir, encara que de forma ideal, els espais més nobles de la casa i adequar les naus de la fàbrica com a sales d’exposicions. Durant els anys següents, s’han anat duent a terme diverses transformacions per tal de modernitzar les dependències del MAS.
La fàbrica i els negocis
-
Vista aèria de Sabadell de l’any 1912. Al marge inferior esquerra es pot distingir el Vapor de Cal Lau o Vapor Sabadellès, propietat dels Turull.
-
Cosidores de la fàbrica Brujas cap el 1905.
-
Els fundadors de l’Institut Industrial, any 1864.
-
Imprès per a una factura de la fàbrica Pere Turull.
-
Anunci de la fàbrica Pere Turull, publicat a la Guia de Sabadell, l’any 1867.
La fàbrica de teixits de llana – els anomenats panyos – dels Turull tenia una desena de telers. Però la prosperitat de la família va arribar de la mà del comerç de la llana, la qual compraven i venien a la península, Gran Bretanya i Amèrica.
L’edifici que els Turull van destinar a residència familiar té l’entrada pel carrer del Dr. Puig, mentre que la fàbrica tèxtil s’ubicava en una construcció annexa – de mes llargària, amb planta baixa i dos pisos -, que confronta amb el carrer de les Comèdies i que dóna al mateix pati de la casa.
El 1819 Pau Turull i Font constituïa la raó social Pau Turull i fill, referint-se a Pere, que molt aviat prengué les rendes del negoci. La fàbrica de teixits de llana – panyos – situada en aquest edifici comptava amb un vogi que movia els aproximadament deu telers de la planta baixa. Al primer pis hi treballaven les cosidores i les escutiadores i el segon es dedicava a magatzem. Les màquines de filar estaven instal·lades en un molí del riu Ripoll.
Però on dedica més esforços Pere Turull és en el comerç de la llana: comprant i venent llana, primer procedent de la península, més tard de la Gran Bretanya i finalment americana. Aquesta condició de subministrador de matèria primera, i més tard de maquinària tèxtil, el convertí també en “banquer” dels fabricants a través dels pagaments ajornats de les vendes que feia.
Entre el 1849 i el 1850 els Turull construeixen el vapor anomenat de Cal Lau o Sabadellès, al centre de la ciutat, per tal de llogar les naus i la força motriu, pràctica mol usual en aquesta època. I l’any 1858 compren el molí de les Tres Creus, a baix del riu, amb la mateixa finalitat.
Si bé el negoci familiar de fabricació de llana es mantingué, els Turull, convertits, en capitalistes, van endegar sobretot moltes societats amb altres fabricants: primer els Escudé (1859), després els Vila, els Serret (1868) i més tard, el 1887, ja els germans Pau i Enric, amb els francesos Jenny i Bocquillon per fabricar fils de llana pentinada. Aquesta societat, coneguda primer com Turull i Companyia, serà a la mort d’Enric la Jenny-Turull.
Els Turull reben visites
-
Menú que la família Turull oferí a la reina Isabel II.
-
Portada de l’article publicat a l’Eco de Sabadell el 30 de setembre de 1860 sota el títol “Reseña de la venida de la S. M. D. Isabel II y de su real família a Sabadell el 28 de setiembre de 1860”
Nombrosos personatges il·lustres varen ser rebuts i hostatjats a casa dels Turull, però, sens dubte, la visita que va aixecar més expectació i que va posar en relleu la influència de la família a escala estatal va ser la de la reina Isabel II, l’any 1860.
El 28 de setembre del 1860 Sabadell va rebre la visita de la reina Isabel II d’Espanya, que arribava amb la seva família i el seu seguici. L’estada, d’unes poques hores, va ser l’esdeveniment social de la dècada. L’artífex de la vinguda de la reina a la ciutat, aprofitant un viatge oficial a Barcelona, va ser Pere Turull, que va fer les gestions necessàries per incloure en el programa reial una vinguda a la “Manchester catalana”.
L’interès dels industrials sabadellencs en aquesta visita era, sobretot, donar a conèixer els seus productes tèxtils a la reina per tal de donar-los, a través seu, una gran projecció, tant a Espanya com a Amèrica.
La ciutat es va abocar en aquest esdeveniment i per un dia aquell Sabadell gris i feiner engalanà els carrers de flors i panyos de fabricació local. Ho relata el cronista local Marià Burguès a Sabadell del meu record: “S’engarlandaren els carrers per on havien de passar amb el seu seguici. Es batejà el carrer nou, format sols per una bandada de dues o tres cases, enfront de l’estació del ferrocarril, amb el nom de Calle de María Luisa Fernanda (...). A l’entrada de la Rambla, enfront del cafè de cal Jan Parallé, es bastí un arc de triomf fet tot amb elements de la indústria llanera”.
El dinar en honor de la reina va tenir lloc en aquesta casa, fet que demostra la importància dels Turull en la societat burgesa sabadellenca. Els Turull van redecorar la casa sense reparar en despeses i fins i tot van habilitar una habitació per al reial descans de sa altesa, tot i que no hi va arribar a pernoctar.
La preparació del banquet va ser a càrrec d’Antonio Champion, de procedència francesa segons sembla un dels millors cuiners de Barcelona. El menú consistia en un assortit de plats molt variats per als quals es van emprar sobretot aus (pollastres, colomins, galls d’indi, perdius, guatlles i gallines) i peix. Pere Turull i la seva família van fer una selecció de vins de Bordeus, Màlaga, Rhin i Porto, entre altres, a més de l’exquisit xampany. Per tot plegat no es van escatimar recursos i els preparatius van ser cuidats fins a l’últim detall.
Altres personatges il·lustres que visitaren aquesta casa foren els ducs de Montpensier, cunyats de la reina Isabel II, el general Narváez, O’Donnell i el general Prim, tots ells coneguts polítics i militars afins al govern moderat del regnat de la reina Isabel II i amics íntims d’en Pere Turull.
Estances públiques i cambres privades
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges actuals dels salons i alcoves de la casa fàbrica Turull.
-
Imatges de l’interior de diverses cambres publicades l’any 1928 al Butlletí del Centre Excursionista de Sabadell (vol. I. Número 20).
-
Imatges de l’interior de diverses cambres publicades l’any 1928 al Butlletí del Centre Excursionista de Sabadell (vol. I. Número 20).
-
Imatges de l’interior de diverses cambres publicades l’any 1928 al Butlletí del Centre Excursionista de Sabadell (vol. I. Número 20).
-
Imatges de l’interior de diverses cambres publicades l’any 1928 al Butlletí del Centre Excursionista de Sabadell (vol. I. Número 20).
-
Detall de l'interior de la Casa Turull
-
Detall de l'interior de la Casa Turull
-
Detall de l'interior de la Casa Turull
-
Detall de l'interior de la Casa Turull
-
Detall de l'interior de la Casa Turull
Les noves formes socials, econòmiques i polítiques de la societat burgesa determinen una evolució de la manera de viure i l’habitatge ho reflectirà de forma clara. Les cases burgeses separen la vida pública de la privada: als salons s’hi fa vida social i els dormitoris reserven l’accés als més íntims.
Durant tot el segle XIX, i sobretot, en el període que comprèn el regnat de la reina Isabel II d’Espanya, la burgesia va anar imposant un nou concepte de manera de viure.
La societat burgesa s’obrí a Europa i a tots els seus avenços i modernitats. Va aparèixer la idea de la privacitat, de la intimitat domèstica, del confort, de l’oci. Per això a les cases burgeses es van fer noves estances com la sala de fumar i la biblioteca, que es vestiren, d’una banda, amb mobiliari confortable fabricat amb fustes tropicals i amb motius decoratius i marqueteria a la moda parisenca i, d’altra banda, amb objectes luxosos com les porcellanes angleses.
I a la vegada que els interiors burgesos s’engalanaven amb el millor del disseny i de la moda europea, també es dividien en dues parts: les estances públiques i les cambres privades.
Les sales de rebre, els salons, els menjadors... varen ser aquests espais públics de les cases on es convidà a entrar el millor de la societat burgesa. I els dormitoris eren els espais més privats, reservats exclusivament a la família i als més íntims i també es convertiren en llocs de recolliment per a les dones, retirades totalment de les activitats públiques i encarregades sobretot de la regència de la llar i de l’educació dels fills.
La casa Turull és un bon exemple de com es decoraven els interiors de les cases burgeses del segle XIX i una de les poques que s’ha pogut conservar fins als nostres dies. Però a la ciutat n’hi havia d’altres, com ara la casa d’Antoni Casanovas (actual Museu d’Història), l’anomenada Voltes de l’Oliver a la Rambla (actual Casal Pere Quart), la de Francesc Gorina al carrer de les Planes i la desapareguda casa Sardà i Salvany, al carrer de Sant Joan.
Mobiliari de gust isabelí
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Fotografia del mobiliari de la Casa Turull
-
Detall mobiliari de la Casa Turull
-
Detall mobiliari de la Casa Turull
-
Detall mobiliari de la Casa Turull
-
Detall mobiliari de la Casa Turull
-
Detall mobiliari de la Casa Turull
-
Detall mobiliari de la Casa Turull
-
Detall mobiliari de la Casa Turull
-
Detall mobiliari de la Casa Turull
-
Detall mobiliari de la Casa Turull
En una casa benestant, els mobles no només han de reflectir la puixança econòmica de la família, sinó que han de ser també un aparador de la moda. El mobiliari de la casa fàbrica Turull és un reflex del gust i l’esperit del període isabelí.
L’evolució del mobiliari en les cases benestants de la ciutat es va produir lentament, sempre amb un cert retard respecte a Barcelona, que era el model a seguir pel que fa a les tendències. La major part del mobiliari que es pot contemplar a la casa fàbrica Turull és original, si bé cal remarcar la incorporació de diferents peces provinents d’altres cases pairals de Sabadell de la mateixa època i també diverses donacions o dipòsits puntuals.
A la primera planta hi trobem cadires d’estil isabelí, amb esquelets de fusta de caoba, amb braços o sense, que són el paradigma de la cadira romàntica. L’ebenisteria catalana del període isabelí va utilitzar una àmplia varietat de fustes, entre les quals n’hi ha de nobles com la caoba, el pal rosa i la xicranda. Situades en diagonal, hi ha dues consoles adossades i un mirall de conjunt, l’una de caoba amb lleuger moviment serpentí d’estil isabelí i l’altra totalment daurada d’estil barroc.
L’anomenada habitació d’Isabel II – la que dóna al pati .- no conserva el mobiliari original, ja que al va heretat Concepció Turull Comadran, filla de Pere Turull, que en casar-se se’l va emportar a Madrid. Malgrat tot, es pot determinar quins mobles la vestien: dins la saleta alcova hi havia un llit sofà, un lavabo i unes quantes cadires. La saleta comptava amb un mirall de cos sencer i un cadiratge. El parament es completava amb petits tamborets, quatre raconeres, tres quadres, dues escopidores i una taula “maquejada” (o “enxarolada”).
L’alcova – que dóna al carrer – conserva el mobiliari original en què va dormir el general Prim en la seva visita a la ciutat. Destaquen les dues calaixeres, de forta curvatura al davant i als costats, decorades amb elements daurats, i amb un primer calaix que, en obrir-se, es desplega i configura un petit taulell.
Els cortinatges que trobem a la casa compleixen la doble funció de servir com a element ornamental i com a element funcional, ja que servien com a aïllant tèrmic i separaven espais dins un mateix espai. L’entapissat gofrat de les parets, de regust xinès – chinoiseire – contrasta amb la catifa florejada del terra, ambdós originals de la casa.
La família
-
Pere Turull Sallent (1796 – 1869), veritable impulsor de la indústria llanera a Sabadell, participà activament en la construcció d’un Sabadell modern.
-
Pere Turull Sallent (1796 – 1869), veritable impulsor de la indústria llanera a Sabadell, participà activament en la construcció d’un Sabadell modern.
-
Maria Comadran Martínez (1815 – 1893), segona esposa de Pere Turull Sallent, va donar-li vuit fills.
-
Pau Turull Comadran, (1837 – 1892), el primigeni. Important home de negocis, diputat a les Corts i molt proper al cercle d’Isabel II a Madrid. Morí sense fills.
-
Família de Joan Turull Comadran (1839 – 1906) amb la seva esposa Filomena Fournols (1856 – 1933), amb alguns dels seus onze fills i els pares de Filomena, Fèlix Fournols i Maria Antonieta Bayard al jardí de la torre dels Turull del carrer de Quevedo, vers 1896.
-
Pau Turull Salas (1830 – 1888), membre destacat de la banda lateral que formà Joan Turull Sallent i que l’emparentà amb la família Gorina.
-
Fèlix Turull Fournols (1893 – 1966), amb la seva filla Filomena.
-
Fèlix Turull Fournols (1893 – 1966), un dels darrers Turull a ocupar un càrrec públic a Sabadell, fou president de la Cambra de la propietat del 1943 al 1963.
-
Pau Maria Turull Fournols (1878 – 1972), prototipus del bon vivant. Fundà la revista “Messidor” i publicà obres sobre la Societat de Nacions.
-
Pau Maria Turull Fournols (1878 – 1972)
-
Pau Maria Turull Fournols (1878 – 1972)
Al final del segle XVIII els Turull es van convertir en una de les famílies més pròsperes de la ciutat, però va ser en el segle XIX quan va reunir una gran fortuna, que es va traduir en un destacat patrimoni immobiliari i gran prestigi social.
La trajectòria vital de cada un dels Turull està tan lligada a la seva pròpia tradició familiar com a la vila que els veia créixer i que ells van contribuir molt activament a convertir en ciutat.
La seva participació activa en la política local i estatal, la intervenció en la fundació d’entitats com la Caixa d’Estalvis de Sabadell, el Banc de Sabadell, el Banco Hispano Colonial, La Companyia d’Aigües de Sabadell o els Crèdits i Docks de Barcelona, com també la seva contribució a la cultura local, entre d’altres aportacions, els convertiren en peces cabdals en el trànsit cap a l’època contemporània.
També practicaren aliances matrimonials que emparentaren els Turull amb les famílies industrials més importants (els Casanovas, els Oliver i els Gorina, entre d’altres).
El patrimoni que els Turull anaren adquirint al llarg dels anys s’escampa per tota la ciutat i els voltants.
Es conserven encara la casa d’Enric Turull a la Rambla, que de fet va construir el seu germà Joan abans del 1870 i que Enric va ampliar i modificar entre el 1896 i el 1897; el rengle de cases senzilles a la Rambla, construïdes el 1870 per Joan Turull i Sallent, i també la Torre dels Turull, al carrer de Quevedo, construïda el 1877 per Joan Turull i Comadran quan es va casar amb Filomena Fournolls. A Castellar del Vallès es conserva la torre del Turull, masia i torre d’estiueig, també anomenada de Can Moragues.
La primera referència documental de la família Turull a Sabadell data del segle XVI, però fou al segle XIX quan els membres d’aquesta família destacaren en la vida econòmica, social i política de la ciutat.
La nissaga més contemporània s’inicià amb Pau Turull i Font (1766-1844) que es casà el 1790 amb Esperança Sallent Solà, de Caldes de Montbui. La seva vida va discórrer entre l’activitat política – va ser regidor i alcalde – i els negocis. El 1819 creà la societat Pau Turull i Fill, empresa que anà creixent i ampliant contactes amb altres famílies de fabricants de Sabadell.
La producció tèxtil de Pau Turull i Fill fou premiada per la seva qualitat diverses vegades, la primera el 1828 quan va guanyar la medalla de bronze de l’exposició de Madrid gràcies als seus “paños bien enfurtidos y tundidos y a precios muy cómodos”.
Pere Turull i Sallent (1766-1869), fill gran de Pau i Esperança, va succeir el seu pare en l’empresa i, com ell, va tenir una intensa vida política com a alcalde de Sabadell diversos anys entre el 1841 1856. Conegut com “el rico catalán” va portat el cognom Turull mes enllà de Catalunya, i arribà a Europa i a Amèrica.
Pere Turull es casà amb Maria Comadran Martínez, filla de Sabadell, i tingueren 8 fills, dels quals 6 arribaren a adults: Pau, Joan, Teresa, Concepció, Pere i Enric.
Pau Turull i Comadran (1837-1892) va succeir el seu pare en el negoci familiar i com ell participà en la fundació de nombroses companyies i entitats. En política arribà a ser diputat a les primeres Corts de la restauració. Sembla que es va morir sense testament ni descendència i el succeí el seu germà Joan. Tot i que la fama del cognom Turull sempre s’ha relacionat amb Pere, el seu pare, de tota la nissaga en Pau fou el que més negocis i més fortuna va acumular.
Joan Turull i Comadran (1839- 1906) va ser el continuador dels afers industrials familiars, però no es posà en política. Després de la mort de Pau, repartí el patrimoni familiar, cosa que va provocar la dispersió de la fortuna dels Turull.
El darrer de la nissaga Turull Comadran, Enric (1855 – 1923), prengué el relleu del seu germà Pau en política i arribà a ser diputat a Corts pel districte de Sabadell. Presidí també moltes institucions i entitats locals (l’Escola Industrial, el Banc de Sabadell...). En el món fabril el seu nom es relaciona amb el vapor de Cal Lau - el vapor familiar - i el de Ca la Daniela.
