Comissaria de la Policía Armada (1941-1977)

ESPAIS DE REPRESSIÓ FRANQUISTA

Caserna de la Guàrdia d’Assalt (1934-1939)
Hotel d’Espanya (1902-1934)

La comissaria de la Policía Armada de Sabadell ocupava les dependències del que havia estat l’Hotel de España, una obra de l’arquitecte Juli Batllevell Arús. Aquest establiment hoteler i de restauració s’havia inaugurat el 16 de gener de 1902 i tancar l’any 1934. La nit del 29 de novembre de 1920 a l’hotel hi va sopar i hi va fer nit el diputat a Corts per Sabadell Francesc Layret i Foix, el qual seria assassinat l’endemà mateix a Barcelona, per pistolers de la patronal, a l’empara del governador civil i del cap superior de policia de Barcelona.
Durant la Segona República i a partir del novembre de 1934 l’edifici va hostatjar una dotació de la Guàrdia d’Assalt, un cos policial espanyol de caràcter militar. L’empresariat sabadellenc havia ofert aquest establiment per a reforços policials demanats arran dels fets del 6 d’octubre, el moviment insurreccional del Govern de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà espanyol. A partir de principis de 1935 aquests guàrdies desenvoluparen les tasques de manteniment de l’ordre públic en cas d’aldarulls, conjuntament amb altres reforços de la Guàrdia Civil. Amb data de març de 1935 s’hi establí una comissaria dependent de la Jefatura Superior de Policía de Cataluña, amb un inspector en cap i set agents.
En el moment d’esclatar la Guerra Civil espanyola, al juliol de 1936, la caserna comptava amb 127 efectius de la 10ª Companyia de la Guàrdia d’Assalt. Aquest destacament es va anar descomponent progressivament: gairebé la meitat dels guàrdies marxaren com a milicians o voluntaris al front d’Aragó, 28 s’integraren al Cos de Seguretat Interior de la Generalitat de Catalunya i d’altres no tornaren dels llocs on eren gaudint de permisos del servei.
Acabada la guerra, l’any 1940, a la caserna hi havia un destacament de la Guàrdia Civil, amb un total d’11 efectius. A finals del 1941 aquest grup de guàrdies civils fou substituït per forces de la Policía Armada y de Tráfico, un nou cos policial de caràcter i estructura militars que havia reemplaçat l’anterior cos republicà de la Guàrdia d’Assalt. L’any 1945 hi havia un contingent de 18 policies. Aquest és l’inici d’un espai que es convertirà, per a la població sabadellenca, en un símbol negre de la repressió franquista, durant els anys de la postguerra i, sobretot –i amb més intensitat i de records aspres i més recents–, durant els anys de la lluita antifranquista, que va esclatar al llarg de les dècades de 1960-1970. Per les seves dependències hi van passar, entre altres, bona part dels detinguts en la caiguda dels 67 membres de l’Assemblea de Catalunya que s’havien reunit al col·legi de les Escolàpies, el 8 de setembre de 1974, abans de ser traslladats a la comissaria de la via Laietana de Barcelona.
La Policía Armada, els grisos com eren coneguts popularment, de la qual formaven part les temudes unitats antiavalots, van ser el testimoni i el braç executor, en l’àmbit urbà, de la brutalitat repressora d’un règim que de manera progressiva i perseverant era contestat per una població cada vegada més organitzada i més combativa per tal d’assolir les llibertats democràtiques esquinçades d’ençà del cop d’estat feixista del 1936 i la consolidació de la dictadura del general Franco. En aquesta comissaria diverses persones detingudes van patir maltractaments, vexacions i pallisses, tal com ens relaten diversos testimonis.
Un cop mort el dictador, la confluència del moviment obrer, veïnal, juvenil i estudiantil va cristal·litzar en les nombroses manifestacions del febrer de 1976, algunes dissoltes amb una brutalitat policial extrema i amb detencions en massa i finalment en la convocatòria de la vaga general dels dies 23 al 27. Aquests fets van fer tremolar el règim a escala estatal i també van fer trontollar el consistori municipal dirigit per l’alcalde Josep Burrull, el qual acabaria dimitint al mes següent. La reconquesta de l’espai públic i del carrer per part de la nova ciutadania, lliure i solidària, ja era un fet evident, així com era ben palès el procés de descomposició de la vella ciutat oficial franquista. La comissaria tancà les portes el juny de 1977, quan s’inaugurà la nova comissaria de la Gran Via, encara en funcionament avui.
Al cap de pocs anys, i ja en plena democràcia, al gener de 1982, bona part de l’edifici esdevingué de propietat municipal i, entre els anys 1985 i 1986, s’hi feren unes obres de rehabilitació per convertir-lo en equipament municipal.

Adreça: Rambla, 22-24.

- L’antic Hotel d’Espanya. Sabadell, 1903. Edició postal (Marçal Ballús / Arxiu Històric de Sabadell).

- 21 de gener de 1976: manifestació en contra de l'alcalde Burrull amb pancartes que diuen "Volem un ajuntament democràtic. Burrull dimissió!!" i "Burrull fot el camp de Sabadell" (Xavier Vinader Sánchez / Arxiu Històric de Sabadell).
Foto 3
- 13 de febrer de 1976: dues mil mares, pares, fills i mestres es manifesten per la Rambla, prop de la comissaria de policia, en defensa de l’ensenyament públic i democràtic i en suport als mestres en vaga. Poc després la manifestació seria dissolta amb una actuació brutal dels agents antiavalots de la Policía Armada (Compañía de Reserva General), deixant ferits també entre els menors que hi van participar (Xavier Vinader Sánchez / Arxiu Històric de Sabadell).

- 19 de febrer de 1976: Manuel Rodríguez Arcos, secretari del Jurat d’Empresa d’Unitat Hermètica, SA, resultà ferit greu per impacte de bala de goma a boca de canó de la unitat antiavalots de la Policía Armada, durant la manifestació organitzada com a resposta a la brutal repressió soferta en la manifestació del 13 de febrer. Imatge presa clandestinament al llit de l’hospital on estava ingressat (Xavier Vinader Sánchez / Arxiu Agustí Serra - Arxiu Històric de Sabadell).
- 26 de febrer de 1976: concentració i assemblea de treballadors a les Pistes d'Atletisme de Sant Oleguer durant la vaga general. En primer terme, una pancarta que diu "No a la represión. Sí a la libertad. Obreros ASEA-CES" (autor desconegut / Arxiu Històric de Sabadell).
 
- 25 de juny de 1977: comissaria de la Policía Armada a Sabadell, a la Rambla, 22-24, amb algun efectiu dels antiavalots i diversos agents a la porta, algun dels característics jeeps aparcats al davant i amb els respectius rètols identificadors, amb els corresponents escut i emblema franquistes: “Dirección General de Seguridad. Cuerpo General de Policía. Comisaría de Sabadell” i “Policía Armada. 44 Bandera. 2a Compañía”. La imatge està presa poc abans del seu trasllat a la nova comissaria de la Gran Via (Xavier Vinader Sánchez / Arxiu Històric de Sabadell).

- 1985: façana de l'antic Hotel d’Espanya i de l’antiga comissaria de la Policía Armada, a la Rambla cantonada amb el carrer de Sant Pere, amb una sucursal del Sindicato de Banqueros de Barcelona instal·lada a la planta baixa d’ençà l’any 1982. Imatge presa poc abans de fer les obres de remodelació de l’edifici per adequar-lo com a seu de l’Institut Municipal d’Educació (autor desconegut / Arxiu Històric de Sabadell).